Per acomiadar-se. Final d’una sortida o campament.
L’adéu-siau
Ens hem de dir adéu-siau.
Durant uns quants dies
hem caminat junts,
hem superat dificultats,
hem compartit la joia i la
pau.
Hem après a necessitar-nos.
No hem tingut les comoditats
de la civilització,
però hem descobert la joia
del compartir.
No hem restat massa estones
quiets,
però els nostres peus van més
àgils que mai.
No ens ho han donat tot fet i
mastegat,
però hem descobert el valor
de la creativitat.
Hem fet camí plegats,
seguint un mateix pas,
esperant el que no seguia
i avançant-nos quan ha
calgut.
Emprenem el camí de tornada,
potser ens serà nou, gairebé
desconegut.
Ens
toca deixar els amics d'unes hores
per
recordar-los llargues setmanes.
Però l' Amic no ens deixa,
seguirà els nostres passos,
farà presents els records
d'uns dies viscuts
intensament,
ens repetirà a cau d'orella
el que hem après de bo per no
oblidar-ho.
L'Amic no ens diu
"adéu-siau" ,
restarà a dintre nostre
com el millor record
d'aquests dies passats.
Veurem coses que els ulls
havien oblidat,
però el nostre esguard serà
nou.
Sentirem mots que caldrà
polir.
Parlarem de l'ahir -d’aquests dies passats-,
però no els enyorarem.
Donarem la mà a d'altres ja
conegudes,
però el tacte serà diferent.
...I
l'Amic no ens abandonarà en cap moment.
Enric Plantés