Per acomiadar-se. Final d’una sortida o campament.

 

L’adéu-siau

 

Ens hem de dir adéu-siau.

Durant uns quants dies

hem caminat junts,

hem superat dificultats,

hem compartit la joia i la pau.

Hem après a necessitar-nos.

 

No hem tingut les comoditats de la civilització,

però hem descobert la joia del compartir.

No hem restat massa estones quiets,

però els nostres peus van més àgils que mai.

No ens ho han donat tot fet i mastegat,

però hem descobert el valor de la creativitat.

 

Hem fet camí plegats,

seguint un mateix pas,

esperant el que no seguia

i avançant-nos quan ha calgut.

 

Emprenem el camí de tornada,

potser ens serà nou, gairebé desconegut.

Ens toca deixar els amics d'unes hores

per recordar-los llargues setmanes.

 

Però l' Amic no ens deixa,

seguirà els nostres passos,

farà presents els records

d'uns dies viscuts intensament,

ens repetirà a cau d'orella

el que hem après de bo per no oblidar-ho.

 

L'Amic no ens diu "adéu-siau" ,

restarà a dintre nostre

com el millor record d'aquests dies passats.

 

Veurem coses que els ulls havien oblidat,

però el nostre esguard serà nou.

Sentirem mots que caldrà polir.

Parlarem de l'ahir -d’aquests dies passats-,

però no els enyorarem.

Donarem la mà a d'altres ja conegudes,

però el tacte serà diferent.

 

...I l'Amic no ens abandonarà en cap moment.

 

Enric Plantés

 

TORNAR