La veritable felicitat.

 

Marxant de felicitat

 

╔s la hist˛ria d'un home que estava tip de plorar.

MirÓ al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al daşvant.

EstirÓ la mÓ i la volia agafar.

La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mÓ que ja s'havia esfullat.

La felicitat era un raig de sol. AixecÓ els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un n˙vol el va apagar.

La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar.

Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia ploşrant.

L'endemÓ va seguir buscant la felicitat.

A la vora del camÝ hi havia un nen que ploriquejava.

Per tranquilĚlitzar-lo, collÝ una flor i la hi donÓ.

La fragÓncia de la flor els perfumÓ ambdˇs.

Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.

Ell la va portar fins al sol, i tambÚ ell s'hi escalfÓ.

Un grup de nois cantava.

Ell els acompanyÓ amb la seva guitarra.

TambÚ ell es delectÓ amb aquella melodia.

En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de deb˛.

 

J. de Vietinghoff

 

 

El text tÚ dues parts ben diferenciades. L 'home Ús un etern marxant de felicitat. I la troba precisament quan es posa al servei dels altres. La flor, el raig de sol i la guitarra tenen sentit en el moment en quŔ el marxant els ofereix al nen, la dona i els nois. Nosaltres tenim sentit quan ens oferim als altres.

 

TORNAR