La veritable felicitat.

 

Marxant de felicitat

 

És la història d'un home que estava tip de plorar.

Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al da­vant.

Estirà la mà i la volia agafar.

La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s'havia esfullat.

La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.

La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar.

Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plo­rant.

L'endemà va seguir buscant la felicitat.

A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.

Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà.

La fragància de la flor els perfumà ambdós.

Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.

Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà.

Un grup de nois cantava.

Ell els acompanyà amb la seva guitarra.

També ell es delectà amb aquella melodia.

En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.

 

J. de Vietinghoff

 

 

El text té dues parts ben diferenciades. L 'home és un etern marxant de felicitat. I la troba precisament quan es posa al servei dels altres. La flor, el raig de sol i la guitarra tenen sentit en el moment en què el marxant els ofereix al nen, la dona i els nois. Nosaltres tenim sentit quan ens oferim als altres.

 

TORNAR