Saber compartir. Per la Solidaritat.
La germanor al cap de la corda
(Entren
cinc infants o joves cantant una cançó de marxa, es
posen al fons de l’escenari mirant cap al públic)
|
Tots |
A
l'encreuament de les grans carreteres hi ha un pou abandonat. (En dir aquestes
paraules tots aixequen el braç esquerre fins a la cintura. Cal que tots els
moviments vagin exactes.) |
|
Comentarista |
I una
corda penja de la boca del pou enrunat. En l'encreuament de les grans
carreteres, sobre la boca del pou antic i trist, va asseure's un vell. (El que fa
de vell dóna un pas endavant, després camina amb dificultat, cap a on se
suposa que hi ha el pou; s'asseu sobre una caixa i es queda meditant.) |
|
Comentarista |
I des del fons
de la plana, un jove ben plantat va anar cap el pou mig enrunat. (Mentre es
diuen aquestes paraules el que fa de jove es dirigeix cap el pou. Queda com mig agenollat prop del vell.) |
|
Jove |
He buscat
la germanor per tot el món i no l'he trobat enlloc. (Dirigint-se
al vell.) |
|
Vell |
(Com mig desesperat.) ¿La
germanor? Ja, ja, ja,... La germanor es troba amagada al fons d'aquest pou. (Acabat
de dir això, el vell es torna a posar al lloc del començament, fent uns
passos com de persona vençuda.) |
|
Jove |
(Es mig
tomba sobre la boca del pou: tira una pedra, però no sent la fressa a
l’aigua. Llavors crida:) Eeeeeeh...
Ger...ma...nor... Eeeeeeh! (Com si
agafés la corda del pou, comença a estirar-la.) |
Música
|
Comentarista |
I mentre el
jove estira la corda per veure si potser la germanor s'hi troba lligada...,
passa un drapaire. (El que fa
de drapaire dóna un pas endavant cap al jove i fa com si deixés el carretó
vora el camí.) |
|
Drapaire |
(Dirigint-se
al jove.) Eh, jove, ¿vols
que t'ajudi? |
|
Comentarista |
Al mateix
moment passa per aquell indret un pagès. (El que fa
de pagès dóna un pas endavant, escup a les mans i es posa a estirar amb
ells la corda.) Passa
també un gran empresari, els contempla una estona...; es treu la jaqueta de
pell. |
|
Tots |
¡Va,
estirem la corda! ¡Vinga! (Ho fan
d’una manera confusa i desordenada, sense entendre’s.) AH! OH!
UFF! (Un estira
de pressa, un altre fora temps, un altre poc a poc.) CAL ANAR
JUNTS! CAL AJUNTAR FORCES! (Es col·loquen
per ordre d’alçada; van fent un moviment rítmic cap endavant i endarrera, com
qui tira ordenadament d'una corda.) Música (Mentre
van fent aquest moviment, cal que hi hagi una música adient) (Després pleguen,
com mig esgotats, sense moure’s massa del lloc on són) |
|
Jove |
La suor va
caient del nostre front i les nostres mans suen sang. (Cal que
els gestos acompanyin el que va dient.) Però
treballem i ningú no es plany. (Seria bo que
la llum anés disminuint, mentre amb la boca closa es canta la cançó
anterior.) |
|
Drapaire |
(Tot
assenyalant amb el braç dret un punt del cel diu:) Treballem
tant que la nit ha cobert els camins del món... Mira, una
estrella!! (Els
altres es situen al voltant del drapaire i miren el lloc on aquest
assenyala.) (Però el
pagès se’n va cap el pou i fa com qui mira dintre.) |
|
Pagès |
¡Veig una
cosa que va pujant! (Amb cara
de sorpresa, assenyala el pou.) |
|
Tots |
(Tots corren
cap el pou, miren al fons i diuen:) ¡Treballem,
treballem! (J tornen
a fer la fila d’abans, estirant altra vegada la corda, rítmicament i un xic
més de pressa que abans.) Un esforç
més...! Vinga,
l'últim esforç! (El drapaire
fa veure que treu una cosa del pou i la posa al mig de l’escenari, tots s’hi
dirigeixen amb les mans al darrera.) |
|
Vell |
Del cap de
la corda n'hem tret una galleda vella, rovellada, plena de pedres i fang. I això és
tot! (Mentre el
vell diu això els altres es situen com al començament.) |
|
Tots |
No n'hem
tret la germanor. |
|
Jove |
Però tots
en tenim una mica més! |
|
Drapaire |
Un pou ens
ha aplegat. |
|
Pagès |
Una corda
ens ha unit. |
|
Vell |
Un pou i una
corda ens han agermanat, tot i la desavinença del començament. |
Música
(Alegre)
Adaptació
d'un tema de Boris Simon
Aquesta
representació és molt útil per desvetllar el sentit de germanor que hi ha d’haver
en una cau, campament, etc.
Ajuda
a descobrir que les persones som diferents, però això no és obstacle perquè no
anem units a l’hora de treballar, ben al contrari.
La
mímica juga un paper molt important.