Saber compartir. Per la Solidaritat.

 

La germanor al cap de la corda

 

(Entren cinc infants o joves cantant una cançó de marxa, es posen al fons de l’escenari mirant cap al públic)

 

Tots

A l'encreuament de les grans carreteres hi ha un pou abandonat.

(En dir aquestes paraules tots aixequen el braç esquerre fins a la cintura. Cal que tots els moviments vagin exactes.)

Comentarista

I una corda penja de la boca del pou enru­nat. En l'encreuament de les grans carrete­res, sobre la boca del pou antic i trist, va asseure's un vell.

(El que fa de vell dóna un pas endavant, després camina amb dificultat, cap a on se suposa que hi ha el pou; s'asseu sobre una caixa i es queda meditant.)

Comentarista

I des del fons de la plana, un jove ben plan­tat va anar cap el pou mig enrunat.

(Mentre es diuen aquestes paraules el que fa de jove es dirigeix cap el pou.  Queda com mig agenollat prop del vell.)

Jove

He buscat la germanor per tot el món i no l'he trobat enlloc.

(Dirigint-se al vell.)

Vell

(Com mig desesperat.)

¿La germanor? Ja, ja, ja,... La germanor es troba amagada al fons d'aquest pou.

(Acabat de dir això, el vell es torna a po­sar al lloc del començament, fent uns passos com de persona vençuda.)

Jove

(Es mig tomba sobre la boca del pou: tira una pedra, però no sent la fressa a l’aigua. Llavors crida:)

Eeeeeeh... Ger...ma...nor... Eeeeeeh!

(Com si agafés la corda del pou, comença a estirar-la.)

 

Música

 

Comentarista

I mentre el jove estira la corda per veure si potser la germanor s'hi troba lligada..., passa un drapaire.

(El que fa de drapaire dóna un pas endavant cap al jove i fa com si deixés el carretó vora el camí.)

Drapaire

(Dirigint-se al jove.)

Eh, jove, ¿vols que t'ajudi?

Comentarista

Al mateix moment passa per aquell indret un pagès.

(El que fa de pagès dóna un pas enda­vant, escup a les mans i es posa a estirar

amb ells la corda.)

Passa també un gran empresari, els contempla una estona...; es treu la jaqueta de pell.

Tots

¡Va, estirem la corda! ¡Vinga!

(Ho fan d’una manera confusa i desorde­nada, sense entendre’s.)

AH! OH! UFF!

(Un estira de pressa, un altre fora temps, un altre poc a poc.)

CAL ANAR JUNTS! CAL AJUNTAR FORCES!

(Es col·loquen per ordre d’alçada; van fent un moviment rítmic cap endavant i endarrera, com qui tira ordenadament d'una corda.)

Música

(Mentre van fent aquest moviment, cal que hi hagi una música adient)

(Després pleguen, com mig esgotats, sense moure’s massa del lloc on són)

Jove

La suor va caient del nostre front i les nostres mans suen sang.

(Cal que els gestos acompanyin el que va dient.)

Però treballem i ningú no es plany.

(Seria bo que la llum anés disminuint, mentre amb la boca closa es canta la cançó anterior.)

Drapaire

(Tot assenyalant amb el braç dret un punt del cel diu:)

Treballem tant que la nit ha cobert els camins del món...

Mira, una estrella!!

(Els altres es situen al voltant del drapaire i miren el lloc on aquest assenyala.)

(Però el pagès se’n va cap el pou i fa com qui mira dintre.)

Pagès

¡Veig una cosa que va pujant!

(Amb cara de sorpresa, assenyala el pou.)

Tots

(Tots corren cap el pou, miren al fons i diuen:)

¡Treballem, treballem!

(J tornen a fer la fila d’abans, estirant altra vegada la corda, rítmicament i un xic més de pressa que abans.)

Un esforç més...!

Vinga, l'últim esforç!

(El drapaire fa veure que treu una cosa del pou i la posa al mig de l’escenari, tots s’hi dirigeixen amb les mans al darrera.)

Vell

 

Del cap de la corda n'hem tret una galleda vella, rovellada, plena de pedres i fang.

I això és tot!

(Mentre el vell diu això els altres es situen com al començament.)

Tots

No n'hem tret la germanor.

Jove

Però tots en tenim una mica més!

Drapaire

Un pou ens ha aplegat.

Pagès

Una corda ens ha unit.

Vell

Un pou i una corda ens han agermanat, tot i la desavinença del començament.

 

 

Música (Alegre)

 

Adaptació d'un tema de Boris Simon

 

 

Aquesta representació és molt útil per desvetllar el sentit de germanor que hi ha d’haver en una cau, campament, etc.

Ajuda a descobrir que les persones som diferents, però això no és obstacle perquè no anem units a l’hora de treballar, ben al contrari.

La mímica juga un paper molt important.

 

TORNAR