La veritable felicitat.
Tancar la
porta
Avui estava fart de tot, he
agafat i he tancat la porta de casa amb pany i clau.
He cridat ben fort perquè em
sentís tothom:
Que
ningú no em molesti,
estic
molt bé a casa meva,
amb
totes les comoditats,
amb
tots els plaers.
Tinc
el necessari per viure,
no em manca res.
M'he passat tot el dia davant
la tele.
Després he engegat el tocadiscos.
Quan ja no sabia que fer, he
agafat la ràdio.
Però al cap del dia les coses
se'm feien pesades;
les revistes, els diaris, la tele, la ràdio, el tocadiscos,
res de res... tot m'avorria.
Em vaig posar a pensar,
què devia fer la gent del
carrer?
Ja no podia més, vaig obrir
la porta,
vaig baixar les escales
corrent.
Els meus ulls no paraven de
veure, eren homes, dones, nens,...
Les
comoditats de casa meva no eren res, res, res... al costat de tots els homes...
Mercè Castaño
1979
Text per reflexionar