Reflexions per als pares i educadors.
1ª Corintis
i la mainada
Si
jo parlés un llenguatge atractiu per a la mainada, si les meves paraules els
engresquessin, però no els estimés, seria fals amb mi mateix i amb ells.
Si
tingués el do de la simpatia, i trobés les mil maneres de fer-los feliços, però
no els estimés, no em serviria de res.
Si
els repartís totes les meves coses, però no els estimés, em trobaria més buit
que mai.
Si
posés al seu servei totes les qualitats que puguin tenir, però no els estimés,
els estaria enganyant.
Començo a estimar la mainada:
quan
no els considero inferiors,
quan
no busco el meu profit, ni el meu prestigi,
quan
no els vull fer iguals a mi,
quan
no sóc un obstacle perquè ells puguin viure com a infants,
Els començo a estimar:
en la mesura que sé descobrir i valorar les seves qualitats.
en
la mesura que, sense amagar-los els entrebancs de la vida, els faig descobrir
tot el que hi ha de bo.
en la mesura que descobreixo en ells el veritable rostre
de Déu.
Enric Plantés
Aquest
text és una adaptació del capítol 13 de la
Carta als Corintis. Els monitors l'hauríem de tenir a la capçalera de la nostra
sala de reunions. Realment, el que importa és ajudar el nen a fer-se persona; i
més important que totes les activitats que puguem realitzar és l'amor que hem
de tenir a tots i cada un dels nens.
1ª
Corintis 13, 1-8
Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels
homes i dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen
o els platerets que dringuen.
Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer
tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de
transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res.
Si distribuís tot el que tinc entre els pobres,
fins i tot em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben
vist, no em serviria de res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui
estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no
s’irrita ni es venja; l’amor no s’alegra de la injustícia i la farsa, sinó de
la veritat. Ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, ni la
paciència. L’amor no falla mai.