Reflexions per als pares i educadors.
El profeta
Una dona que portava un infant
abraçat al seu pit digué:
"Parla’ns dels infants".
I ell digué:
El vostres infants no són els
vostres infants.
Són els fills i les filles
del deler de la vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres,
però no de vosaltres.
Els podeu donar el vostre
amor, però no els vostres pensaments.
Car ells tenen els seus
propis pensaments.
Vosaltres podeu formar els
seus cossos, però no les seves ànimes.
Car les seves animes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu
visitar ni tan sols en els vostres somnis.
Podeu lluitar per ser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells
semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l' ahir.
Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llençats com sagetes
vivents.
L' Arquer, Déu, veu el fitó
sobre el camí de l'infinit, i us doblega amb la seva força perquè les seves
sagetes vagin ràpides i lluny.
Deixeu-vos
encorbar joiosament per la mà de l'Arquer. Perquè Ell, Déu, estima tant l'arc
estable com la sageta que vola.
Khalil Gibran
L
‘escrit de Khalil Gibran es pot usar per iniciar una reunió amb pares i mares.
Com que és un text dens, en què cada frase és un pensament, cal llegir-lo
lentament. Pot ser l'inici d'un diàleg pares-monitors, no sempre fàcil
d’aconseguir.