L’esperança.
Un món nou és possible.
Un món nou
D’un món espatllat,
brolla l’esperança:
una flama que cors agermana,
per millorar la raça humana.
Som els joves que no ens
conformem
i canviar el món volem.
Perquè la llibertat, la pau i
l’amor
no sols siguin paraules,
lluitarem
i no defallirem.
Volem que la gent s’aturi a
mirar una flor,
observar l’alba,
escoltar el cant d’un ocell,
la rialla d’un infant.
Volem que els adults
es despullin de valors
materials,
I així, nus, innocents, es mirin
els uns als altres
amb igualtat, s’ajudin, col·laborin.
Volem que no hi hagi
diferents móns,
el dels joves i el dels
adults,
sinó que sigui tot un, un món
meravellós.
Volem que tots ens dem la mà
en senyal d’amor i
comprensió.
Tots som iguals i ens hem d’ajudar
tot caminant cap a la recerca
del més enllà.
No hi ha diferències entre
els homes,
marxem tots junts cap a Déu.
Enric Font
14 anys
Un
poema fet amb motiu d’uns Jocs Florals a la colònia de grans a Santa Ceclina (Els Pins-Blanes) el 1979.