Per acomiadar-se. Final d’una sortida o campament.

 

Saps?

 

Un país. L’hem conegut.

Unes persones. Les hem estimat.

Ha estat com una escletxa en la nostra vida.

Una escletxa que plegats podem anar eixamplant.

Una escletxa que potser algú deixarà cloure.

Uns dies plens d’il·lusions tot tocant de peus aterra.

Il·lusions, ideals que poden esdevenir realitat.

 

Cal tornar a l’antic país. El nostre, el que ens ha tocat viure.

I cal tomar-hi ben engrescats.

 

Tot el que durant aquests dies hem viscut i compartit,

no pot quedar en somnis o paraules boniques;

ho podem fer realitat, ho podem fer nostre, ben nostre, de tots.

 

Tornem a casa il·lusionats!

Tornem al país que ens ha tocat viure i fem-lo nou!

 

Passarem moments difícils, potser ens desanimarem,

però no podem aturar-nos ni un instant.

 

­Anem al davant d’un món espatllat, canviem-lo!

 

Aquest lema haurà de ser la guspira que ens faci avançar, per tal d’aconseguir el que els nostres somnis ens han insinuat com a futura realitat.

 

Enric Plantés

 

 

Text escrit en una colònia de grans a Santa Ceclina (Els Pins-Blanes), a la portada de l’últim número d’un diari que es feia cada dia. Vol ser un breu resum dels dies passats tots junts i, sobretot, un encoratjament davant el món que ens toca viure. El lema de la colònia era aquest: "Anem al davant d’un món espatllat, canviem-lo"!

 

TORNAR