Va néixer en un poblet, fill d’una dona del camp.
Va créixer en un altre poblet on va treballar de fuster
fins que va tenir uns trenta anys.
Després, i durant tres anys, va ser predicador ambulant.
Mai no va escriure cap llibre.
Mai no va tenir un càrrec públic.
Mai no va tenir família o casa.
Mai no va anar a la universitat.
Mai no va viatjar a més de tres-cents quilòmetres del seu
lloc de naixement.
Mai no va fer res del que s’associa amb la grandesa.
No tenia més credencials que ell mateix.
Tenia poc més de trenta anys quan l’opinió pública es va
tornar en contra seu.
Els seus amics l’abandonaren.
Va ser entregat als seus enemics, i en van fer mofa en un
judici.
Va ser crucificat entre dos lladres.
Mentre agonitzava preguntant a Déu per què l’havia
abandonat, els botxins es van jugar els seus vestits, l’única possessió que
tenia.
Quan va morir fou enterrat en una tomba prestada per un
amic.
Han passat vint segles, i avui és una figura central del
nostre món, factor decisiu del progrés de la humanitat.
Cap dels exèrcits que van marxar,
cap de les armades que van navegar,
cap dels parlaments que es van reunir,
cap dels reis que van regnar,
ni tots ells junts,
no han canviat tant la vida de l’home a la terra
com aquesta Vida solitària.
Malgrat els orígens humils de Jesús, el seu
missatge té tanta força que ha
aconseguit canviar el món. Aconseguir un món millor és feina de tots, i no
només dels savis, els rics o els poderosos. Aporta tu també el teu granet de
sorra!