Cançó
Bajo un puente de hormigón
El frío penetra en mi piel cada anochecer
Entre cajas de cartón
Tu indiferencia hacia mi, es una humillación
La solución no esta en la caridad
Puede aliviar pero nunca sanar
Cual es la solución a mi desigualdad ?
Mientras exista miseria no habrá dignidad
Mucha solidaridad
Pero si cruzo ante ti, me vas a ignorar
La moneda que me das
Puede lavar tu moral, pero es temporal
Dice la constitución
Que tengo derecho a una vida mejor
Donde puedo acudir, para denunciar
Que a la hora de repartir, se olvidaron de mi
Millones de personas viven en la más absoluta miseria
Corre! empieza el Gran Hermano.
Ska-P
Els “sense sostre” són persones que viuen als carrers de les ciutats, i
temporalment en albergs, a causa d’una ruptura encadenada, brusca i traumàtica
dels seus vincles familiars, socials i laborals. En moltes ocasions, la por a
reviure situacions traumàtiques provoca en aquestes persones la fugida i el
rebuig a refer les relacions familiars o a normalitzar la seva vida laboral.
Per altra banda, la pròpia situació d’indigència i la manca d’un domicili, és
en sí mateix un obstacle per a trobar una feina, o per establir relacions amb
altres persones.
Segons un article a El Periódico del
13/11/08, a Barcelona s’estima que són unes 900 les persones que dormen
diàriament als carrers de la ciutat, als quals s’han de sumar els que pernocten
en albergs o pisos d’acollida.
Podeu informar-vos més a fons en aquestes pàgines:
Particularment interessants m’han semblat aquests dos articles:
http://www.enredpsh.org/actualidad_noti.php3?id_article=1616
http://www.arrelsfundacio.org/index.php?option=com_content&task=section&id=12&Itemid=74
La cançó “El olvidado”
la trobareu al disc “¡¡Que corra la
voz!!” de Ska-P (2002).