L’esperança. Un món nou és
possible.
¡Sé que es verdad!
Recuerdo
que cuando asistía a las catequesis del padre Arrupe
en Japón, allí se encontraba invariablemente un anciano que se limitó a mirar
los ojos de Arrupe durante medio año.
Un buen
día, Arrupe le preguntó si entendía bien la
explicación.
El
viejo no contestó. Era sordo. Cuando consiguió comunicarse con él, obtuvo una
única respuesta:
–
Yo he estado todo el tiempo mirándole a los ojos. Usted no miente. Lo que usted
cree, lo creo yo.
Jo Hayazoe
en “Arrupe, Un profeta para el siglo XXI”
de Pedro Miguel Lamet
Pedro Arrupe y Gondra (1907 - 1991) fou
un sacerdot jesuïta d’origen basc, que se’n va anar de missioner al Japó per
intentar fer arribar el cristianisme als japonesos. El 6 d’agost de 1945, a les
vuit del matí, Arrupe fou testimoni de l’explosió de
la bomba atòmica sobre Hiroshima. Mentre diu la missa,
una explosió el llença a terra. Quan mira per la finestra, se n’adona de que allò
no és un bombardeig més, sinó alguna cosa nova i terrible. Immediatament, envia
a uns novicis a buscar ajuda i aliments, mentre ell corre amb la resta cap a Hiroshima per rescatar als supervivents, i converteix el
noviciat en un hospital d’emergència. Més de 150 persones, abrasades per la irradiació,
són ateses per una comunitat que amb prou feines té mitjans i recursos per fer
res.
El
pare Pedro Arrupe fou escollit
Prepòsit General de la Companyia de Jesús al 1965, càrrec que ocupà fins al
1983. Al 1974 convocà la Congregació General Nº 32. Aquesta
trobada fou una fita fonamental a la història dels jesuïtes, per la proclamació
de que la fe en Déu ha d’anar indefugiblement unida a la lluita infatigable per
abolir totes les injustícies que pesen sobre la humanitat.