La veritable felicitat.

 

El flautista

 

Hi havia una vegada una ciutat on tothom vivia sol, ocupat només de les seves coses. Es tancaven a casa i no sortien gairebé mai. Era una ciutat buida i trista.

Però un dia, va arribar a la ciutat un flautista. Tocava una melodia alegre i divertida. La gent sortia sorpresa als balcons i finestres, perquè feia molts anys que no sentien tocar cap música.

Poc a poc, tothom va anar sortint al carrer; seguien el flautista, que es passejava per tots els carrers fent sonar la seva melodia.

De mica en mica, es va anar ajuntant una gentada considerable, que va començar a saltar i ballar per tots els carrers. Reien i es divertien com no ho havien fet mai.

Un home sord, que passava per allà, va veure tota aquella gent, agafats de la mà, donant voltes i saltant. Però com que ell no sentia la música, es va pensar que tota la ciutat s’havia tornat boja, i que de tots els ciutadans ell era l’únic que quedava de sa.

 

Amb la Fe passa una cosa semblant. Als qui no en tenen, potser els hi costa d’entendre perquè estem tan feliços, però si escoltessin la música que hem sentit nosaltres, ells també n’estarien.

 

I tu? L’has sentit la melodia? No?

Tranquil, segur que el flautista encara ha de passar pel teu carrer.

 

Adaptació d’un conte popular àrab.

 

TORNAR