La veritable felicitat.
El flautista
Hi havia una vegada una ciutat on tothom vivia
sol, ocupat només de les seves coses. Es tancaven a casa i no sortien gairebé
mai. Era una ciutat buida i trista.
Però un dia, va arribar a la ciutat un flautista. Tocava
una melodia alegre i divertida. La gent sortia sorpresa als balcons i
finestres, perquè feia molts anys que no sentien tocar cap música.
Poc a poc, tothom va anar sortint al carrer;
seguien el flautista, que es passejava per tots els carrers fent sonar la seva
melodia.
De mica en mica, es va anar ajuntant una gentada
considerable, que va començar a saltar i ballar per tots els carrers. Reien i
es divertien com no ho havien fet mai.
Un home sord, que passava per allà, va veure tota
aquella gent, agafats de la mà, donant voltes i saltant. Però com que ell no
sentia la música, es va pensar que tota la ciutat s’havia tornat boja, i que de
tots els ciutadans ell era l’únic que quedava de sa.
Amb la Fe passa una cosa semblant. Als qui
no en tenen, potser els hi costa d’entendre perquè estem tan feliços, però si
escoltessin la música que hem sentit nosaltres, ells també n’estarien.
I tu? L’has sentit la melodia? No?
Tranquil, segur que el flautista encara ha de
passar pel teu carrer.
Adaptació d’un conte popular àrab.