Aprendre
a afrontar les pròpies pors.
En Dràcula.
·
Aquest joc és per a nens i
nenes a partir de 6 i fins a 11 anys.
·
L’objectiu d’aquest joc és el
d’afrontar les pròpies pors. Aquesta és una decisió que ha de partir d’un
mateix, l’ha prendre el nen i no pas el cap, i per tant ELS NENS SERAN
ABSOLUTAMENT LLIURES DE DECIDIR SI VOLEN PRENDRE PART EN EL JOC O NO, I NO
S’OBLIGARÀ A NINGÚ A FER-LO SI NO VOL. Tampoc permetrem que els altres nens
pressionin a prendre’n part a qui no ho vol.
·
La norma anterior és molt
important. Volem que el joc resulti una experiència agradable que ens ajudi a
perdre la por. Si els nens hi van obligats s’ho passaran malament, i per tant,
és possible que el resultat sigui exactament el contrari del que perseguim.
·
Per la mateixa raó, durant el
desenvolupament del joc no farem res que pugui espantar els nois. Es tracta
d’adonar-se’n que la por és quelcom que està en el nostre cervell, i que no té
un fonament real. Per tant, res de sorpreses ni esglais.
·
Cal controlar acuradament que
ningú s’espanti durant la realització de la prova. Els caps estarem a punt, per
tant, per posar-nos ràpidament al costat de qui ho necessiti.
·
Haurem de felicitar a aquells
que puguin completar la prova. Als que no siguin capaços, animem-los dient que
un altre dia serà.
Veiem
ara en què consisteix la prova:
·
Aquest joc és per celebrar-lo
de dia, no pas de nit. El lloc ideal és al mig del bosc.
·
Durant una excursió, i mentre
anem caminant, informarem als nens i nenes de què anem a entrar al territori
del Dràcula. Han de saber que el Dràcula hi ha dues coses que no suporta: els
alls i les creus. Per tant, i per protegir-se, tots els nens es penjaran del
coll un gra d’all (durem preparat un collaret per a cada nen), i a més a més,
es fabricaran una creu (se la poden fer lligant dos pals; durem cordill per
tothom).
·
Quan ens trobem al Dràcula,
els nens que vulguin es poden quedar al costat del cap i no els passarà res,
perquè el Dràcula no s’acostarà a ells. Però els qui vulguin, poden sortir a
perseguir-lo.
·
El Dràcula serà un monitor
disfressat (preferiblement d’una altra unitat). La seva missió és “mossegar”
(fer un petó al coll) als nens que li donin l’esquena. Tothom que es posi
d’esquena al Dràcula podria ser mossegat. Però si un nen li planta cara, el
Dràcula sortirà fugint, espantat de la creu i dels alls.
·
Els nens que han estat
mossegats també passaran a ser vampirs, i per tant podran mossegar als altres
nens. Per distingir-los, el Dràcula els pintarà uns ullals vermells. Ha de
quedar molt clar que només poden mossegar a aquells que els donin l’esquena, i
que hauran de fugir si algú els planta cara amb la creu o l’all. Tampoc poden
prendre a ningú la creu o el collaret d’all. El que si poden fer els
nens-vampir, que el Dràcula no pot, és acostar-se als altres nens que s’havien
quedat al costat del cap.
·
Si en Dràcula es veu
atabalat, pot decidir fugir, i tots els nens-vampir hauran de marxar amb ell.
També podrà organitzar-los per intentar muntar una emboscada més endavant.
·
El joc acaba quan tots els
nens han estat mossegats.
Quan
vam posar en pràctica aquest joc, amb una unitat de Castors, el Dràcula ho va
fer molt bé; al principi els nens estaven molt acollonits, però el Dràcula va
tenir l’encert de no espantar-los, ans al contrari, de demostrar la seva
debilitat i sortir ell fugint, amb la qual cosa els nens es van envalentir.
Per
altra banda, un cop acabat el joc, es va dedicar a explicar-los contes, amb la
qual cosa es va donar un aire simpàtic, i finalment els va portar a veure la
seva guarida. Aquesta estava en un castell abandonat, i dins d’una de les
habitacions hi havia el seu taüt (una caixa de cartró pintada), dins el qual
tots els nens que van voler s’hi van poder ficar (era una prova més per
afrontar la pròpia por).