Saber compartir. Per la Solidaritat.

Dinàmica dels cubs

Objectiu:

Arribar a una major comprensió dels processos de producció i del sistema d’intercanvis comercials entre els països industrialitzats i els països en vies de desenvolupament.

Destinataris:

Nens i nenes a partir dels 12 anys endavant.

Nombre de participants:

- 24 participants “directes” com a màxim”.

- la resta faran el paper d’observadors.

- un animador de la dinàmica.

Durada:

A criteri de l’animador, en funció de l’edat i el nombre de participants. (En principi, la part de “joc” pròpiament dit hauria d’ocupar un mínim de 30 minuts).

Motivació:

S’enuncia de forma més o menys genèrica que existeixen certs fenòmens en la vida difícils d’entendre si no hi ha una vivència prèvia. Aquest és el cas de l’amistat, del dolor, de la injustícia, etc. Precisament un d’aquests problemes, aquest cop a nivell mundial, és el que intentarem reproduir a escala de laboratori. No convé especificar en què consistirà la dinàmica, ni quina és la temàtica a discutir, a fi de no condicionar els participants i per tal d’afegir un component d’intriga que sempre motiva la curiositat.

Inici de la dinàmica:

- Es designen els participants directes (no més de 24) i se’ls divideix en 4 equips amb igual nombre de membres. Encara que no se'ls digui, ells seran la representació de 4 països: els equips 1 i 2 gaudiran de les prerrogatives dels països desenvolupats; els equips 3 i 4 seran els representants dels països subdesenvolupats.

- S’indica als quatre equips que han de fabricar cubs de cartolina de 8 cm. d’aresta. Se’ls informa del temps de què disposaran. Les arestes s’han d’enganxar amb cinta adhesiva. L’animador de la dinàmica no acceptarà cubs que no estiguin acabats de manera impecable. (Això és molt important per no desvirtuar la dinàmica).

- Només es pot fer servir el material subministrat per l’animador. Ara bé, com que cada equip rep diferents tipus i quantitat de material, poden negociar intercanvis entre ells. (Cada equip haurà escollit, entre els seus membres, un delegat responsables de dur a terme aquestes negociacions).

- Guanyarà l’equip que aconsegueixi fer més cubs ben acabats. (És a dir, el país que hagi generat més riquesa).

- Els 4 equips acabaran el joc amb un senyal convingut de l’animador.

Material:

- una sala gran.

- 4 taules i tantes cadires com participants. Convé que les taules dels que juguen directament es trobin separades.

Sense explicar als participants i observadors què simbolitzen els diferents tipus de material, es lliura a cada equip una bossa amb diversos materials, segons el quadre següent:

Material	“primeres matèries” (cartolina)	“coneixements” (regles i llapis)	“tecnologia” (tisores)	“mà d’obra qualificada” (cinta adhesiva)
equip 1er	2	3	1	molta
equip 2on	1	3	3	molta
equip 3er	7	-	-	poca
equip 4rt	8	-	-	poca

Instruccions als observadors:

- Un cop lliurat el material als equips, i abans de començar a comptar el temps, es donen les instruccions als observadors. És útil repartir-los en 4 grups, a fi que cada un d’ells observi un equip en particular.

- Convé que els participants “directes” no coneguin, fins al moment de l’avaluació, les instruccions que, de manera verbal o escrita, han rebut els observadors i que poden ser aquestes:

- Els observadors poden moure’s lliurament per la sala però sense intervenir en el joc, ni de paraula ni amb gestos. Si observen alguna infracció de les normes avisaran a l’animador.

- La seva missió és prendre nota escrita del que diuen i fan els participants “directes”. S’han de fixar molt especialment en quina mena d’intercanvis realitzen i en com s’esdevé el procés de producció dels cubs.

Avaluació de la dinàmica - posada en comú:

- L’animador ha d’apuntar a la pissarra quants cubs ha fet cada un dels equips. En acabar el temps, anunciarà els resultats.

- S’analitza com s’han sentit els perdedors i quines creuen que han estat les causes del seu fracàs.

- S’adreça una pregunta semblant als guanyadors, ¿com s’han sentit i per què creuen que han guanyat?

- Els observadors, llavors, resumeixen el que han vist en el decurs de la dinàmica i analitzen els resultats des del seu punt de vista.

- Es planteja en quin aspecte o aspectes s’ha reproduït la situació internacional i quin significat té cada un dels materials que se’ls havia lliurat (cinta adhesiva, tisores, cartolina, regles i llapis). ¿Quin ha estat l’element més decisiu entre aquests?

- Finalment, per tal d’avaluar si els participants han copsat allò essencial de l’activitat, se’ls lliura un dibuix motivador amb la següent pregunta: “Què et suggereix? Explica-ho per escrit.”

El 25% de la població mundial que viu al Nord,

consumeix el 75% dels aliments produïts al món.

El 75% de la població mundial que viu al Sud,

només consumeix el 25% dels aliments produïts al món.

Fenòmens més corrents que s’esdevenen:

- La lluita principal gira a l’entorn de les tisores. Els que les posseeixen no les voldrien canviar per res i menyspreen els que no les tenen. Es pot remarcar que aquest és el fenomen que s’esdevé entre els països amb tecnologia i els països que no la tenen.

- Aquells que posseeixen “tecnologia” (tisores), “coneixements” (regles i llapis) i força “mà d’obra qualificada” (cinta adhesiva) són els que surten guanyant en nombre i en perfecció dels cubs. Aquest és el fenomen en el qual més s’ha d’insistir: la pobresa del Tercer Món prové, en gran part, de l’egoisme dels països desenvolupats, els quals no volen compartir llurs recursos.

- Pot esdevenir-se que fins i tot hi hagi baralles entre els equips, símbol clar de les guerres que s’organitzen a causa de les primeres matèries i la tecnologia.

- És curiós comprovar com els que posseeixen “tecnologia”, “coneixements” i força “mà d’obra qualificada”, imposen els preus als altres, tot i que aquests tenen gran quantitat de “primeres matèries” (cartolines).

Preus que mai no permeten als “pobres” progressar malgrat la seva capacitat de treball. És l’exponent de la injustícia en el sistema internacional de preus, que tan sols afavoreix una de les parts.

- Fins i tot pot ocórrer que, quan un equip veu que guanya i que queda poc temps de joc, monopolitzi les primeres matèries per tal d’impedir que els potencials competidors puguin quedar millor. La conclusió és palesa pel que fa a la política econòmica d’alguns governs i a la manera d’actuar de certes grans companyies.

Intermón

TORNAR