El
millor tresor: l’amistat.
Arbre de Nadal
*
* *
* *
*
* * * *
Voldria
Senyor,
en
aquest Nadal, muntar
un
arbre dins el meu cor i penjar en ell,
en
comptes de regals, els noms de tots els
meus
amics. Els amics llunyans i propers. Els
antics
i els recents, els que veig cada dia i els que
rarament
trobo. Els sempre recordats i els que de
vegades
queden oblidats. Els constants i els inestables,
els
de les hores difícils i els de les hores felices. Els que sense
voler
he ferit i els que m’han ferit sense voler. Aquells als qui
conec
profundament i aquells altres que conec superficialment.
Els
que poc em deuen i aquells als qui dec molt. Els meus amics joves
i
els meus amics vells, els meus amics grans i els meus amics petits. Els meus
amics
humils i els meus amics importants. Els noms de tots els que han passat
per
la meva vida. Els que m’admiren i estimen sense saber-ho i els que estimo i
vull
sense
que es noti. Voldria, Senyor, en aquest Nadal muntar un arbre d’arrels
profundes,
perquè
els seus noms no siguin arrencats mai més de la meva vida. Un arbre de branques
molt
extenses
perquè nous noms vinguts de tot arreu vinguin a ajuntar-se als ja existents. Un
arbre d’ombra molt agradable
perquè
la nostra amistat
sigui
un moment de repòs
enmig
de les lluites de la vida.