Aprendre
a afrontar les pròpies pors.
Les dues pedres.
Fa molts anys, quan una persona que devia diners podia anar a la presó, un botiguer de Londres va tenir la desgràcia d’acumular un deute enorme, que no podia pagar. Al prestador, que era vell i lleig, li agradava la bonica i jove filla del botiguer, de manera que li va proposar un tracte: cancel·laria el deute a canvi de poder-se casar amb la noia.
Tant
el botiguer com la filla es van sentir horroritzats davant d’aquesta
proposició, però sabien que no tenien altra remei que acceptar-la. Aleshores el
prestador va suggerir de deixar en mans de la sort la decisió. Va dir que
posaria una pedra negra i una de blanca en un sac buit, i que després la noia
havia d’agafar una de les pedres. Si treia la pedra negra, es casaria amb el
prestador i el deute del pare quedaria cancel·lat. Si treia la blanca, es podia
quedar amb el seu pare i també els hi perdonarien el deute. Però si es negava a
agafar cap de les pedres, el seu pare aniria a la presó, i ella es quedaria
sola, sense sostre i passant gana.
El
botiguer va acceptar a contracor. Els tres passejaven per un jardí amb el terra
tot ple de pedretes. Mentre parlaven, el prestador es va ajupir per recollir
les dues pedres, però la noia, amb la vista afuada per la por, es va adonar de
què l’home havia agafat, i ficat a dintre el sac, dues pedres negres!!! De
seguida, el vell va demanar a la noia que tragués una de les pedres, la que
decidiria el seu destí i el del seu pare.
Ara aturem-nos un moment i pensem cadascú de nosaltres, que faria si
estigués al lloc d’aquesta nena. Bàsicament, podríem dir que té 3 possibilitats:
Quina triaríeu d’entre aquestes? A algú se li acut una idea millor?
Algú és capaç de pensar en una idea millor?
La
noia del conte va ficar la mà dins la bossa i va treure una pedra. Sense
arribar-la a mirar, la va deixar caure al terra, on es va perdre entre totes
les altres.
– Que
‘torpe’ que sóc! –va dir– però no hi fa res, perquè si mireu dins la bossa
sabreu quina pedra he agafat pel color de la que queda.
Com
que la pedra que quedava dins el sac era la negra, es va suposar que ella havia
agafat la blanca, i el prestador no es va atrevir a admetre la seva trampa.
Així la filla es va quedar a viure amb el seu pare, i el deute va ser perdonat.
Conclusió: no et donis per vençut davant d’un problema, perquè tots els
problemes tenen una solució; només cal buscar-la. Fes servir la imaginació.
Edward de
Bono.
"Pensar
Bien".
Edward de Bono és un reconegut investigador del pensament humà. Segons ell,
tenim dues maneres de pensar: el pensament tradicional o vertical, basat en la
lògica, l’experiència i el sentit comú; i el pensament lateral o horitzontal,
basat en la intuïció, l’associació d’idees i la imaginació.
El pensament tradicional és molt útil per a la vida diària, però quan ens enfrontem a problemes nous, és millor i dóna millors resultats el pensament lateral. Allà on el pensament tradicional no pot resoldre un problema, el pensament lateral es dedica a buscar noves solucions.
Malauradament, el pensament lateral el fem servir massa poc, perquè des de
petits ens han ensenyat a fer servir l’altre. De Bono recomana que a les
escoles es potenciï l’ús del pensament lateral. A continuació us mostraré
quinze exemples d’exercicis que ajuden a exercitar-lo:
ELS SIS ESCURADENTS: Amb sis
escuradents heu de formar quatre triangles equilàters, tots quatre iguals. Un
triangle equilàter és aquell que té els tres costats de la mateixa longitud. El
costat de cada triangle no podrà ser inferior a la longitud de l’escuradents.
EL CAMP ACOTAT: un pagès té
un hort quadrat, a cada cantonada del qual hi ha un arbre. El pagès vol
augmentar al doble la superfície de l’hort, però sempre que aquest continuï
essent quadrat i que continuï estant entre els 4 arbres. De quina manera ho pot
fer?
UNIR ELS PUNTS: A la
següent figura, heu d’unir els 9 punts per mitjà de 4 línies rectes, sense
passar dues vegades pel mateix punt.
ENIGMA: Entreu a
una habitació i us trobeu a Romeu i Julieta al terra. Són morts. Al voltant seu
només veieu aigua i vidres trencats. L’únic moble de l’habitació és una taula,
i sobre la mateixa veieu un gat. Com s’han mort Romeu i Julieta?
NOTA:
una persona que conegui la solució ha de plantejar l’enigma a la resta del
grup. Es poden fer preguntes per obtenir pistes, però la resposta a les
mateixes només pot ser “si” o “no”.
L’APAGADA: Nova
York. Ha marxat l’electricitat i hi ha hagut una apagada general. Un cotxe
negre es mou pel carrer a gran velocitat. Duu les llums tancades!! En aquell
moment un home negre comença a travessar el carrer; va vestit de negre, amb
sabates negres, mitjons negres, pantalons negres i jersei negre; tota la seva
roba és completament fosca. El cotxe s’apropa a ell a gran velocitat, però de
sobte, frena amb força i s’atura just a 1 centímetre de l’home... No l’ha
atropellat de miracle. Pregunta: si els fanals del carrer estan apagats, i el
cotxe duia les llums tancades, i l’home negre anava completament vestit amb
roba fosca... ¿com és que el conductor del cotxe ha pogut veure l’home
travessar el carrer?
L’ANIVERSARI: Dues
nenes van néixer el mateix dia, del mateix mes, del mateix any. A totes dues
els hi van posar de nom María, però una celebra el seu aniversari a l’estiu,
mentre que l’altra el celebra al hivern. Com és això possible?
ÉS EL MEU FILL !!: A la
tornada d’un cap de setmana, un pare amb el seu fill tenen un accident de
cotxe. El pare mor a l’acte, però les ambulàncies arriben a temps per salvar l’infant.
Les ambulàncies el porten a urgències. Però la persona que dirigeix el servei
de cirurgia s’exclama: "No puc pas operar aquest nen. És el meu fill
!!"
Ja veieu clar de què es tracta?
EL CIM DE LA
MUNTANYA: Et trobes al capdamunt d’una muntanya amb una altra
persona. Tu mires cap al nord i ella cap al sud. Què hauríeu de fer per
veure-us l’un a l’altre sense realitzar cap moviment?
L’ESPIA: Ets un
espia i vols infiltrar-te en una reunió de l’enemic. Però per entrar a la sala
necessites una contrasenya que no coneixes. Així que t’amagues una estona a
prop de la porta i et dediques a observar i escoltar a tothom qui va entrant.
Arriba el primer i truca. “6” li demanen. Ell respon: “3”. “Endavant”. Sembla
fàcil. Esperes al segon per estar segur. Quan arriba li demanen “8”, i ell
respon “4”. “Passa”. Arriba un altre de seguida i s’escolta “14”, i ell respon
“7”. Ara ja resulta evident. Molt segur de tu mateix, arribes a la porta i
escoltes “10”. Respons d’immediat “5”. Et diuen “NO ÉS CORRECTE” i et fan
presoner. Què ha sortit malament?
LES GORRES: Un amic
teu té 5 gorres i una d’elles te la vol regalar a tu o a un d’entre dos amics
vostres més. Perquè no hi hagi baralles us proposa a tots tres un joc. Tres
gorres són blanques i dues negres. Us col·locarà en triangle amb els ulls
embenats, us posarà una gorra a cadascun i amagarà les altres dues. En
treure-us la bena cadascú podrà veure la gorra dels altres dos però no la seva
pròpia. El qui abans endevini el color de la seva gorra s’emportarà el regal.
Quan et treus la bena, veus als teus companys duent un una gorra blanca i
l’altre una gorra negra. Al cap d’un minut, tu encertes. Que n’ets de llest! De
quin color era la teva gorra? Com ho has sabut?
UNA DE VIEJAS: Yendo para Villavieja, me cruce con siete viejas, cada vieja
siete sacos, cada saco siete ovejas. ¿Cuántas ovejas y viejas iban para
Villavieja?
LES POMES:
Aclareix-me això. Sobre una taula hi ha una cistella amb set pomes, i al
voltant set persones. Cadascuna agafa una poma. Però una poma queda dins de la
cistella.
EL CINEMA: Has
quedat amb un amic per anar al cinema, però ell arribarà una mica tard. Per no
quedar-vos sense entrada decideixes comprar-les tu abans que ell arribi. Cada
entrada costa 5 euros. Arribes a la taquilla i sense dir res dónes 10 euros. El
venedor de la taquilla, sense demanar-te res, et dóna dues entrades. Com ha sabut
ell que estaves esperant a una altra persona?
BOLES I CAPSES: ¿De quina
manera podries repartir 9 boles en 4 capses de manera que cadascuna tingui un
nombre imparell de boles i que aquest sigui diferent del de cadascuna de les
altres tres?
UN PROBLEMA D’EDAT: Algú va dir
un dia: «abans d’ahir la meva germana tenia 17 anys i l’any que ve en tindrà
20». No s’equivocava pas. Com t’ho expliques?