Protegint
la natura.
El foc i el Nadal
“Faré néixer
a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat”
(Jeremies 33, 15)
En la xardor d’aquells
primers dies de juliol culminava una primavera massa seca. Aquell aire calent
no anunciava res de bo. I va ser el foc. De poc van servir els esforços del
masover i del jovent vingut de la ciutat. Avançava massa valent, ara d’aquí,
ara d’allà, deixant al darrere el bosc despullat. Només hi ha quedat tristos
troncs negres.
L’alzina vella, que encara
recorda el segar i batre de l’era, ha restat somorta. Ha passat l’estiu sense
el conill i la guilla. Ha passat la tardor sense l’olor humida de la
lleneguera. Entre els pins joves, que n’han sortit més malparats que l’alzina,
s’espera als llenyataires que vindran a fer-ne estelles.
Avui, en una nit d’hivern, en
una nit d’estrelles, l’aire suau ha somogut un borró i dues fulletes. ¿Haurà
estat la pluja de tardor, la bonança dels darrers dies?
Al poble, les campanes toquen
a Missa del Gall, mentre l’alzina torna a somiar en la primavera.
Ramon Mª Serchs Santamaria
Nadala 1994