El compromís.
El Rei tardaner
– Sempre falta el mateix
–rondinava la Rentadora tot esclarint la roba, mentre els ànecs nedaven sobre
el riu de paper de plata. El Caganer, sempre tan pragmàtic, ja ho havia dit a
la Filadora, que algun any no arribaria a temps i els faria quedar malament.
Els Pastors de l’Anunciata ni se n’havien adonat que faltava un Rei, feina
tenien a mantenir el caliu i a escalfar les sopes. Sant Josep sortia de tant en
tant del portal amb l’excusa de cercar un parell de branquillons per al foc.
Des d’allí podia veure millor com els altres dos, a l’altra punta, dalt del
camell esperaven amb impaciència l’arribada del seu company. Els Àngels ja feia
estona que afinaven el Glòria. Faltava ben poc per a la mitja nit i ni els
mateixos animalons, allà quiets, ensumant la molsa humida, gosaven pensar què
passaria si no hi era a temps.
Mitja nit. L’estel resplendent
envia el seu raig, per l’escletxa, al bell mig del portal. Un cop més Jesús és
nat. I dalt la muntanya de suro, els Reis, tots tres, amb la mirada fixa en l’Estel;
el tardaner, però, amb un somriure sota el nas. Un sospir tranquil·litzador
omple el pessebre i Maria, tot aclucant els ulls, fa un petit gest amb el cap. Només
ella sap que el tardaner fa de Rei tot l’any, fins l’últim minut, portant
aquelles coses que potser ningú no ha demanat.
Ramon Mª Serchs
Santamaria
Nadala 1995
El Rei tardaner és un exemple de veritable compromís: la seva tasca en
favor dels altres no és limita a un dia concret, ni a donar un cop de mà de
tant en tant. Ell està al peu del canó tot l’any, fins l’últim minut, sense
esperar obtenir el reconeixement de ningú a canvi.