Saber compartir. Per la Solidaritat.

 

El quart Rei Mag.

 

Hi va haver un quart rei mag sense tanta coneixença i nom com els altres Reis d’Orient. També va veure brillar l’estrella de Betlem, però sempre arribava tard als llocs on Jesús podia ser, perquè pobres i miserables no paraven de demanar-li ajuda.

Després de trenta-tres anys de seguir els passos de Jesús per Egipte, Galilea i Betània, el rei mag arribà a Jerusalem. Ja és massa tard, el nen s’ha convertit en un home i aquell dia mateix el crucifiquen. El rei havia comprat perles per a Jesucrist, però les havia venudes gairebé totes per ajudar a les persones que havia trobat pel camí. Només li havia sobrat una perla... però el Salvador ja era mort.

− He fracassat en la missió de la meva vida –pensa el rei mag.

Aleshores, sent una veu que li diu:

− Al contrari del que penses, tu m’has trobat durant tota la vida. Jo estava nu, i em vas vestir. Vaig tenir fam, i em vas donar menjar. Era a la presó, i em vas visitar. Jo era en tots els pobres del teu camí. Moltes gràcies per tants regals d’amor.

 

Mamerto Menapace  

 

 

 

Aquest conte està inspirat en la llegenda germana d’Artaban, el quart rei mag:

 

«Cuenta una leyenda alemana que Artabán era el cuarto Rey Mago que encaminó sus pasos a Occidente, siempre guiado por el fulgurante mapa celestial, en busca de Redentor nacido.

 

El zigurat de Borsippa, con sus altos muros y siete pisos, era el punto de encuentro de los cuatro reyes e inicio de la travesía conjunta. Hacía allí acudía Artabán, con un diamante protector de la isla de Méroe, un pedazo de jaspe de Chipre, y un fulgurante rubí de las Sirtes como triple ofrenda al Niño Dios, cuando topó en su camino un viejo moribundo y desahuciado por bandidos: interrumpió el rey su viaje, curó sus heridas y le ofreció el diamante al viejo como capital para proseguir el camino. Llegado a Borsippa, sus compañeros de viaje habían partido.

 

Continuó en soledad en pos de su destino, pero arribado a Judea, no encontró ni a los Reyes ni al Redentor, sino hordas de soldados de Herodes degollando a recién nacidos: a uno de ellos, que con una mano sostenía a un niño y en la otra blandía afilada espada, ofrece el rubí destinado al Hijo de Dios a cambio de la vida del niño. En esta actitud es sorprendido: es apresado y encerrado bajo llave en el palacio de Jerusalén.

 

Treinta años duró el cautiverio, y fueron llegando ecos de los prodigios, consejos y promesas de un Mesías que no era sino el Rey de Reyes al que fue a adorar. Con la absolución y errando por las calles de Jerusalén, se anunció la crucifixión de Jesucristo; encamina sus pasos al Gólgota para ofrecer la adoración largamente postergada, cuando repara en un mercado en el que una hija es subastada para liquidar las deudas su padre. Artabán se apiada de ella, compra su libertad con el pedazo de jaspe, la última ofrenda que le quedaba es ofrecida y Jesucristo muere en la Cruz: tiembla la tierra, se abren los sepulcros, los muertos resucitan, se rasga el velo del templo y caen los muros. Una piedra golpea a Artabán y entre la inconsciencia y la ensoñación, se presenta una figura que le dice: "Tuve hambre y me diste de comer, tuve sed y me diste de beber, estuve desnudo y me vestiste, estuve enfermo y me curaste, me hicieron prisionero y me liberaste". Desorientado y exhausto pregunta: "¿Cuándo hice yo esas cosas?", y con la misma expiración recibe la respuesta: "Lo que hiciste por tus hermanos, lo hiciste por mí".

Con Él se elevó a los mismos cielos que en su juventud le guiaron en pos del Destino finalmente alcanzado.»

 

 

El conte fa referència a un paràgraf de l’Evangeli segons Sant Mateu:

 

Mateu 25, 34-40

Aleshores, el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia gana i em donàreu menjar; tenia set i em vau donar aigua; era un immigrant estranger i em vau acollir a casa vostra; estava nu i em vau vestir; estava malalt i tinguéreu cura de mi; era a la presó, i em vinguéreu a veure.”

 

Llavors els justos li preguntaran: “Però Senyor, ¿quan va passar això? ¿Quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem de beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?

 

I el Rei els respondrà: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.”

 

TORNAR