No jutjar per les aparences. Contra la discriminació.

 

Una tassa de brou

 

Aquesta és una història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei.

 

 “Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una dels taules del local. Quan tot just s’ha assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa. S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc.

Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou s’hi troba assegut un magrebí, que està menjant  sense immutar-se.

– Això és massa ! –pensa la senyora– però no em deixaré robar !

I dit i fet, parteix el panet a bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el magrebí i ella, i hi posa també la cullera.

El magrebí, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.

Acabada la sopa, el magrebí, s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i ... dues forquilles.

Mengen tot dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden:

– Fins aviat ! –li diu la senyora.

– Adéu ! –li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet haver fet una bona acció, i s’allunya.

La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a l’espatllera de la cadira... Però: Sorpresa !

La bossa de mà ha desaparegut.  "Així doncs aquest magrebí... "

Quan ja anava a cridar: "Lladre, agafeu aquell lladre !", mira al seu voltant, i veu la seva bossa de mà penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella, i sobre la taula una plata amb una tassa de brou, ja fred.

Immediatament s’adona del que ha passat: No ha estat el magrebí el que ha menjat la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, ha menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora.

 

Batista Cerruti

 

­­­­­­­­­­­­­

El teu Crist és jueu, la teva música és negra, el teu cotxe japonès, la teva pizza italiana, el teu gas és algerià, el teu cafè brasiler, la teva democràcia és grega, les teves vacances marroquines, les teves xifres són àrabs, les teves lletres llatines...

I goses dir que el teu veí és estranger?

 

 

TORNAR