Saber compartir. Per la Solidaritat.

 

El tresor i les pedres màgiques.

 

Aquesta dinàmica és apta per a nens i nenes entre 4 i 7 anys.

Està pensada per fer al vespre, poc abans d’anar a dormir. Us recomano deixar-la per l’última nit, perquè si no us la faran repetir cada vespre.

 

Mitjançant un joc de nit o d’altre tipus, els nens trobaran una bosseta de roba a l’interior de la qual hi ha 3 pedretes de diferents colors.

Els explicarem que aquestes pedres són màgiques, i que, si es fan servir correctament, tenen els següents efectes sobre el que les utilitza:

1.     La primera fa aparèixer caramels sota el coixí mentre estàs dormint.

2.     La segona fa que, quan et lleves l’endemà al matí, a la cara t’apareguin unes taques blaves (que marxen si es renten).

3.     La tercera fa aparèixer un tresor a sota del llit. Malauradament, només pot fer aparèixer un tresor cada nit, així que no tots els que la facin servir aquell vespre tindran tresor.

Pel que respecte a la tercera pedra, com que només pot fer aparèixer un tresor, hem de convèncer els nens que es posin d’acord per compartir el tresor entre tots, li toqui a qui li toqui.

 

Cada nen serà lliure de decidir quines pedres vol fer servir, si totes, o només alguna d’elles. Els caps, d’amagat, haurem d’anar apuntant qui fa servir cada pedra, perquè evidentment, ens tocarà a nosaltres amagar els caramels i pintar la cara dels nens corresponents.

 

La manera correcta de fer servir les pedres és la següent:

1.     La primera es posa sobre el cap sense que caigui, i hem de fer tres passes endarrera tot dient “S'alça la matina, carquinyoli, fa un xarel·lo amb allioli?”.

2.     La segona s’ha de posar dins del mitjó, saltar a peu coix tres vegades, i formular la frase “Les carxofes d’en Polop, quan bullen fan xop-xop”.

3.     La tercera ens l’hem de posar al darrera de l’orella sense que caigui, i aleshores amb la mà dreta ens hem de tocar el peu esquerre i amb el nas hem de tocar un genoll, mentre diem “Elàstics blaus mullats fan fàstic”.

 

L’endemà al matí el rebombori està garantit, quan tots els nens es lleven i troben grapats de caramels sota el coixí, i quan es miren els uns als altres i veuen les cares pintades de blau.

Seguidament tots miraran sota el llit, per veure si ha aparegut el tresor, i efectivament, sota un dels llits apareix una capsa de fusta, dins de la qual hi ha tot de monedes d’or (nosaltres vam fer servir pessetes de les antigues, però podeu fer servir el què trobeu). Curiosament, un cop contades les monedes, resulta que n’hi ha una per cada nen, i tal i com vam acordar, les repartim entre tots.

 

A continuació els expliquem la particularitat d’aquelles monedes, que resulta que també són màgiques, perquè són monedes de demanar desigs. Tan sols cal acostar-se fins un pou, un riu, o una bassa, i llençar-les a dins per tal que s’acompleixi el desig. Així que portarem els nens fins a un lloc on hi hagi aigua, i tothom qui vulgui hi podrà llençar la seva moneda a dins per demanar quelcom.

A noi! Però hi ha una cosa molt important! Resulta que el desig no s’acomplirà si demanem una cosa per a nosaltres, sinó que només s’acompleix quan demanem quelcom per a una altra persona. Podem pensar en els pares, o en els germans, o en els avis, o en algun amic, o en persones que no coneixem però que sabem que ho passen malament... Pensem, doncs, en algú altre, ¿quins problemes tenen?, ¿com els podem ajudar?, i demanem un desig per a ells.

 

TORNAR