Hi
havia una vegada un matrimoni amb un fill de dotze anys i un ase, que van decidir viatjar, treballar i conèixer món.
Així varen marxar tots tres amb el ruc.
Al
passar pel primer poble, la gent comentava:
–
“Mira aquest noi malcriat; ell a sobre del ruc i els pobres pares, ja grans,
portant-lo de les regnes”
Aleshores,
la dona va dir al marit:
–
“No permetem que la gent parli mal del nen”
El
home el va baixar i se’n va pujar ell. En arribar al segon poble, la gent
murmurava:
–
“Mira que pocavergonya aquest tipus; deixa que la criatura i la pobre dona
estirin de l’ase, mentre ell va molt còmode a sobre”.
Aleshores,
van prendre la decisió de pujar-la a ella a l’ase, mentre pare i fill estiraven
de les regnes. En passar pel tercer poble, la gent deia:
–
“Pobre home. Segur que després de treballar tot el dia, encara ha de portar a
la dona sobre el ruc. I pobre fill, quina vida li espera amb aquesta mare!”
Es
varen posar d’acord i van decidir de pujar tots tres a l’ase per seguir amb el
seu peregrinatge. En arribar al poble següent, van escoltar que els habitants
s’exclamaven:
–
“Mare de Déu, que en són de bèsties aquests tres. Tots tres a sobre del pobre
animal. Li trencaran l’esquena!”
Finalment,
van decidir de baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però en passar pel
següent poble van escoltar que la gent se’n reia:
–
“Mira tu aquests tres idiotes: van caminant, quan tenen un burro que podria
portar-los”
Conclusió:
no escoltis massa el que diu la gent, perquè facis el que facis, sempre et
criticaran! De manera que tria tu mateix quina és la decisió correcta, i un cop
n’estiguis convençut, no t’importi el que pugin pensar els altres.
La
família del conte al final van decidir continuar el viatge, pujant una estoneta
cadascú a sobre el ruc, i deixant-lo descansar també de tant en tant. I quan
arribaven a un poble, ja podien dir el que volguessin, perquè ells tenien clar
de què ho estaven fent bé.
Infante Don Juan Manuel
“Fábula
del buen hombre y su hijo”
Libro de los Exemplos