Saber compartir. Per la Solidaritat.
Pregària hindú
Apte per a
totes les edats.
Aquesta dinàmica es va portar a terme amb una
branca de Castors (6-7 anys). L’eix d’animació d’aquell any eren els viatges, i
cada dia visitàvem un país. Aquell dia el país escollit era la Índia.
Per donar una major ambientació, nens i caps ens
vam disfressar amb el “sari” típic de la Índia (un tros de llençol passat per
sobre d’una espatlla) i ens vam pintar un punt vermell al front.
Vam explicar als Castors que, en el món, no tots
els nens poden viure igual de bé que ells. Els hi vam explicar que hi ha nens
que van descalços, perquè no es poden comprar sabates. Nens que no poden anar a
l’escola, perquè han de treballar per ajudar a les seves famílies. Nens que no
tenen pares ni casa, i que han de dormir al carrer. Nens que no coneixen les
nostres joguines; que de vegades passen gana i no tenen ni un tros de pa per
rossegar. Nens que de vegades son maltractats per la gent gran, obligats a anar
a una guerra que no entenen, o a fer coses que ningú no voldria fer.
Aleshores els vam
demanar que es pensessin un desig, una pregària a favor d’aquests nens que s’ho
passen malament.
Vam donar a cada nen un quadrat de cartolina
(aprox. 20x20 cm.) i una fulla de plataner. Sobre la cartolina, tothom va
resseguir la forma de la fulla, i després la vam retallar (amb tisores o amb
punxó, depenent de l’edat i la perícia dels nens).
Seguidament, tothom havia d’escriure sobre la
fulla de cartolina la seva pregària o desig. Alguns també hi van fer un petit
dibuix.
Després, aquesta fulla s’enganxava sobre un
quadrat de Porex-pan (o un tros de fusta que suri), i sobre la mateixa hi
enganxàvem un petit llantió (és millor que el ble del llantió el cremeu una
mica prèviament, perquè sinó més tard s’apagarà amb facilitat).
El següent pas va ser fer una petita excursió fins
al riu del poble, en una zona d’aigües tranquil·les. Allà cada nen i cada nena
va encendre el seu llantió, va llegir la seva pregària o desig, i va deixar
anar la seva creació sobre l’aigua, perquè marxés surant amb la corrent.