Defensant
la Pau.
Un
grup de científics va tancar cinc mones en una gàbia, al centre de la qual van col·locar
una escala i, al capdamunt, un munt de plàtans.
Quan
una mona pujava l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven un
doll d’aigua freda amb la mànega sobre les que quedaven al terra. Després
d’algun temps, quan una mona anava a pujar l’escala, les altres l’agafaven i la
picaven. Passat un temps més, cap mona pujava l’escala, malgrat la temptació
dels plàtans.
Aleshores,
els científics van substituir a una de les mones. La primera cosa que va fer va ser pujar l’escala, essent ràpidament
baixada per les altres, que la van picar. Després d’algunes pallisses, la nova
integrant del grup ja no va pujar més l’escala.
Una
segona mona fou substituïda, i va passar el mateix. Fins i tot la primera
substituta va participar amb entusiasme de la pallissa a la ‘novata’.
Una
tercera fou canviada, i es va repetir el fet. La quarta i, finalment, l’última
de les veteranes fou substituïda. Els científics quedaren, aleshores, amb un grup de cinc mones que,
tot i que mai no havien rebut un bany d’aigua freda, continuaven colpejant a
aquella que intentés arribar als plàtans.
Si
fos possible demanar a alguna d’elles perquè picaven a qui intentés pujar
l’escala, segurament que la resposta seria:
"No
sé, aquí les coses sempre s’han fet així..."