| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: diversos.

ALTRES COSES ÚTILS:

 

Ø     COM FER REUNIONS AMB PARES I MARES

 

Ø     COM FER ARRIBAR UN AVÍS A TOTA LA BRANCA

 

Ø     ACONSEGUIR UN BON AMBIENT DINS L’EQUIP DE CAPS

 

Ø     INTEGRACIÓ DE NENS I NENES AMB DISMINUCIONS (en construcció)

 

Ø     INTERCULTURALITAT. ACOLLIDA D'INFANTS I JOVES D'ALTRES PAÏSOS

 

 

COM FER REUNIONS AMB PARES I MARES?

(agraïm la col·laboració de Judit Bonvehi)

 

1.     PER A QUÈ SERVEIXEN LES REUNIONS DE PARES I MARES? (OBJECTIUS)

Les mares, els pares, i els caps compartim un mateix centre d’interès: els nois i noies.

La reunió de pares serveix sobretot per dues coses:

·        Com a eina de contacte, permet:

o       Que els pares coneguin als caps

o       Que els caps coneguem als pares

o       Que els pares es coneguin entre ells

·        Com a eina de comunicació, serveix per conèixer, informar, discutir, prendre decisions, resoldre conflictes, demanar ajuda, respondre dubtes, formar, contrastar punts de vista, etc. en temes d’interès comú.

 

2.     COM ES CONVOCA UNA REUNIÓ DE PARES I MARES?

La reunió de pares l’ha de convocar l’equip de caps. Fins i tot si hi ha un problema per resoldre, i la idea de convocar-la parteix d’un pare, ha de ser l’equip de caps qui convoqui la reunió.

Es convoca sempre a través d’una nota per escrit, que es fa arribar a totes les famílies amb un temps prudencial (ni amb molt de temps perquè s’oblida, ni de corre-cuita perquè costa d’organitzar-se a nivell familiar).

Aquesta carta es pot fer arribar per correu o bé donar-la als nens perquè la lliurin als seus pares, però cal assegurar-se que arriba. Si es considera necessari, es pot fer una trucada per telèfon per recordar la data i hora de la reunió, però això no ha de servir per substituir a la nota escrita. També es pot penjar una  còpia  a la cartellera o la porta del centre, en lloc ben visible.

En aquesta nota normalment s’enumeraran els temes a tractar a la reunió (l’ordre del dia) i ja de pas aprofitarem per informar del més important.

 

3.     CADA QUAN ES CONVOQUEN LES REUNIONS DE PARES I MARES?

Les reunions imprescindibles serien:

·        una a principi de curs: ens coneixem, fem arribar als pares els objectius que ens hem plantejat per al curs, resolem alguns dubtes i donem informacions diverses.

·        una a mitjans de curs: parlem de la marxa del curs, expliquem com han anat fins ara els caus i les sortides, ensenyem algunes fotos, els plantegem els projectes que tenim per endavant...

·        una abans de marxar de campaments: es valora com ha anat el curs, informem de tot el necessari per als camps d’estiu,...

 

Resulta interessant també fer-ne una en tornar de campaments, de caire festiu: pot ser un dinar de germanor, un passi de diapositives,... servirà per revisar com han anat els campaments i el curs en general.

Pot interessar afegir alguna amb motiu d’esdeveniments concrets (com ara sortides, problemes de la unitat...), però en general hem de procurar no abusar de les reunions.

Bàsicament s’ha de trobar un equilibri: no cal fer reunions si no tenim temes a tractar, però tampoc podem deixar de fer-les perquè a més d’informar, les reunions també serveixen perquè els pares i els caps ens coneixem.

De fet, es poden aprofitar les reunions per tractar de diversos temes, i tampoc ens hem d’oblidar de mantenir amb els pares contactes informals (xerradetes en sortir del cau, alguna trucada per telèfon, potser alguna visita a domicili,...).

 

4.     QUÈ N’ESPEREN ELS PARES I MARES DE LES REUNIONS?

·        Conèixer i adquirir confiança en els monitors (saber que deixen els seus fills en bones mans)

·        Saber les activitats que fan o faran els seus fills i filles

·        Veure el lloc on s’estan (els caus)

·        Conèixer el funcionament de l’entitat

·        Saber com es desenvolupen els seus fills en l’àmbit no formal

·        Tenir un espai de relació amb altres pares i mares

·        Saber de quina manera ells poden ajudar

·        Que els responem alguns dubtes, sobretot els pares nous (Li haig de comprar una motxilla? I plats? Com ha de ser el sac?)

·        Resposta a les seves inquietuds (Com és la casa on dormireu? Té calefacció? Passaran fred?)

·        Que sigui una reunió interessant i que no es tingui la sensació de pèrdua de temps

 

5.     ABANS DE LA REUNIÓ (PREPARACIÓ)

PREPARACIÓ DELS TEMES

Perquè una reunió tingui èxit hi ha d’haver una programació.

  1. Definiu els objectius de la reunió.
  2. Concreteu els temes que s’han de parlar. És possible fer una pluja d’idees entre els caps perquè vagin sortint aquests temes. Decidiu entre tots què s’ha de tractar i què no.
  3. Establiu en quin ordre s’aniran tractant els temes.
  4. Decidiu el temps que ha de durar la reunió.
  5. Trieu un horari adient (els dissabtes després del cau sol anar bé a la majoria).
  6. Repartiu-vos el temari entre els caps (ha de parlar tothom).
  7. Definiu recursos per fer la reunió més dinàmica i participativa (en trobareu més endavant).

 

PREPARACIÓ DE DOCUMENTACIÓ

  1. Redacteu el comunicat (la carta) per convocar els pares i mares. A part del dia, hora i lloc de la reunió, s’hi sol posar l’ordre del dia, i s’aprofita per donar detalls dels temes més importants.
  2. Decidiu com s’ha de repartir aquest comunicat.
  3. Elaboreu un dossier detallat dels temes que heu de tractar. Serà el vostre guió, que us marcarà l’ordre durant la reunió. A part de donar una còpia a cada cap, pot ser interessant donar-ne una també als pares. Deixeu espais en blanc allà on s’hagin d’anotar acords i decisions.
  4. Si som a principi de curs, feu còpies dels objectius educatius que us heu plantejat, per lliurar-ne una a cada pare i explicar-los durant la reunió.
  5. De vegades surten preguntes sobre temes administratius (inscripcions, quotes,...). Cal tenir la informació a mà.

 

PREPARACIÓ DE L’ESPAI

Cal adaptar la sala on es farà la reunió:

·        poseu cadires per tothom; que siguin de la mida adequada per als pares.

·        feu seure la gent en cercle, perquè tothom vegi a tothom.

·        Que es vegi clar qui són els monitors, caps d’agrupament, etc. (que no es puguin confondre amb un altre pare).

·        els caps no donarem l’esquena a la porta, perquè si entra un pare que arriba tard, els caps el podem guiar cap a un lloc sense haver-nos de girar, i així no dóna tanta impressió d’interrompre.

·        l’espai físic ha d’estar ordenat i ser agradable.

·        hem de vigilar temes com il·luminació, sorolls, si fa fred o calor, etc.

·        podeu millorar l’ambientació (murals, pòsters, fotos, exposicions de manualitats fetes pels nens,...).

·        Si hi ha un piscolabis al final, prepareu un espai adequat. Definiu qui s’ha de fer càrrec de portar el menjar, gots, tovallons, etc. No us oblideu les papereres.

 

6.     DURANT LA REUNIÓ

COMENÇAR LA REUNIÓ

·        Especialment a principi de curs, començarem presentant les persones. Els caps ens presentarem una mica més a fons (l’edat, l’experiència, etc.)

·        Cal introduir el tema de la reunió i explicar els objectius.

 

CONDUIR LA REUNIÓ

·        És molt important la funció del moderador, que en determinats moments haurà de:

o       Tenir present què es vol dir, i dirigir la reunió perquè no se’n vagi per les branques

o       Seguir l’ordre del dia

o       Controlar el temps

o       Escollir entre ser directiu o permetre el debat (evitant els monòlegs)

o       Respectar els torns de paraula

o       Reconduir el tema quan es parli de coses que no corresponen

o       Recapitular i sintetitzar els temes que es tractin

o       Controlar la dinàmica del grup de pares i mares

o       Assegurar-se que tothom ha entès i ha interpretat de la mateixa manera el tema que es tracta

·        Com veureu, és una feina feixuga per a una sola persona, i per tant el moderador haurà de contar amb el suport i l’ajuda dels altres caps.

·        També és important la funció del secretari, que ha de prendre nota de les coses que es diuen, amb vistes a redactar un acta de la reunió.

 

CONTROLAR L’AUDITORI

·        Hi ha molts pares que no parlen a les reunions, i sol ser perquè no coneixen a ningú. Hem de procurar que els pares se sentin còmodes, que es coneguin entre ells, que facin petar la xerrada després,... i això també facilitarà que assisteixin a les reunions.

·        A la gent li fa vergonya preguntar sobre coses que ja s’han dit si no les han entès bé. Els caps hem de procurar, doncs, que tot quedi ben entès:

o       No feu servir llenguatge tècnic.

o       Estigueu atents de l’auditori, i demaneu expressament a la gent si s’està entenent el que diem.

o       Demaneu si es torna a explicar el que s’acaba de dir.

·        Reserveu un moment per plantejar dubtes.

·        Si us fan una pregunta de la qual desconeixeu la resposta, podeu dir que us n’informareu (o que ho parlareu entre vosaltres) i que es farà arribar la resposta als interessats.

 

7.     DESPRÉS DE LA REUNIÓ

·        Avalueu com ha anat la reunió:

ü      Els ha agradat als pares?

ü      S’han sentit còmodes?

ü      Han entès el que hem parlat?

ü      Hem triat bé els temes plantejats?

ü      Ens hem xafat parlant alhora uns i altres?

ü      Ha estat dinàmica?

ü      Què ens ha faltat?

·        Extraieu unes conclusions de la reunió.

·        Redacteu els acords presos i vetlleu perquè es realitzin.

·        Si han quedat temes o preguntes per respondre, decidiu qui se n’ha de fer càrrec i apunteu-vos a quins pares s’ha de donar aquesta resposta.

·        Feu propostes de millora per la propera reunió.

 

8.     ASPECTES QUE CAL TENIR PRESENTS PER TAL QUE LA REUNIÓ SIGUI UN ÈXIT

ORGANITZACIÓ

·       Creeu un bon clima a la reunió.

·       No marqueu on ha de seure cada pare; se sentiran més còmodes si poden triar de seure al costat de la gent que ja coneixen.

·       Espereu 10 minuts per donar temps als que arriben tard, i després comenceu la reunió amb els que hi hagi. Si algú arriba amb la reunió començada, espereu al final per explicar-li el que ja s’ha dit.

·       Una taula plena de fotos dels nens és una manera d’amenitzar l’espera per als que arriben puntuals.

·       Plantegeu-vos què teniu preparat per fer durant la reunió: sereu capaços de conduir-la?

·       Sigueu professionals i metòdics. Això serveix per revaloritzar la feina dels educadors en el lleure.

·       Repartiu-vos els temes a comentar. Tots els caps han de participar, fins i tot els nous. Els més “novatos” no cal que condueixin la reunió, però si que poden llegir algunes informacions.

·       Penseu que les pors les teniu tant els caps com els pares. És important posar mitjans perquè tothom s’hi senti còmode.

·       Si teniu clar l’ordre del dia i l’aneu seguint, no hi ha d’haver cap problema.

·       La facilitat per a parlar en públic s’adquireix amb l’experiència. Si algun cap es queda en blanc, els altres li han de donar un cop de mà.

 

ADAPTACIÓ A L’AUDITORI

·        Tingueu present que no tots els pares i mares tenen les mateixes capacitats per treballar a la reunió.

·        Heu de rebaixar el llenguatge tècnic, o bé explicar-lo amb exemples. Per llenguatge tècnic entenem expressions pròpies de l’escoltisme, com ara dir “foca” per referir-se als cursos de formació caps.

 

FEU UNA REUNIÓ PARTICIPATIVA

·        Potencieu la participació dels pares i mares en la reunió.

·        Que sigui dinàmica (no us passeu tota l’estona només xerrant; feu servir recursos).

·        Que hi hagi interacció entre els pares i vosaltres.

 

ABORDAMENT DE CONFLICTES

·        Per resoldre conflictes es pot fer ús de l’anàlisi de casos similars que hagin passat anteriorment.

·        No desacrediteu mai a un nen. Si hi ha hagut un problema, el dolent és el fet, no el nen.

·        Guardeu sempre la “compostura”. Que es vegi ‘professionalitat’.

·        No us enfadeu amb els pares violents. Manteniu sempre la calma. No aixequeu mai la veu.

·        No qüestioneu un pare enmig de la reunió.

·        No contradiu obertament l’opinió d’una altra persona, ni pare ni cap. En comptes d’això, digueu “Estic d’acord, però...” i matiseu la opinió dient-hi la vostra.

·        Tingueu cura del llenguatge perquè ningú es pugui sentir violentat.

·        Alguns temes personals i violents és millor reconduir-los cap al final de la reunió, parlant en privat amb el pare afectat. Si en acabar la reunió teniu previst un piscolabis, és un moment de major distensió per tractar les coses més “desenfadadament”.

·        Però tingueu cura al tallar les discussions. Cal fer-ho amb molta gràcia i mà esquerra perquè la gent no s’enfadi.

 

PROBLEMES D’ASSISTÈNCIA DELS PARES

·        Perquè els pares no venen a les reunions?

·        Les feu a una hora que va bé a tothom?

·        Aviseu amb prou temps perquè la gent s’organitzi?

·        Quina importància dóna el nostre entorn a la feina que fem?

·        Ja hem deixat clar que la nostra tasca, més enllà d’entretenir, té uns objectius educatius?

·        Hem donat als pares una còpia d’aquests objectius educatius?

·        Se senten a gust els pares a les reunions?

·        Poden endur-se la sensació de què hi van a perdre el temps?

 

9.     RECURSOS PER DINAMITZAR LES REUNIONS DE PARES I MARES

·        A l’inici de curs, és interessant fer rodes de noms o jocs de presentació (p.ex. l’estel de llana. Veieu alguns jocs de coneixença)

·        També a l’inici de curs, se’ls poden ensenyar els caus i instal·lacions per dins.

·        Podeu fer un passi de diapositives.

·        Passi de vídeo.

·        Murals de fotos.

·        Mostres de manualitats fetes pels nens.

·        Un regal sorpresa que cada nen ha preparat per als seus pares, i que recolliran durant la reunió (serveix per fomentar l’assistència dels pares).

·        Fer jugar als pares (si ens veiem capaços de conduir el joc).

·        Fer-los resoldre una sopa de lletres, les paraules de la qual són p.ex. alguns objectius del curs.

·        Separació en petits grups per tractar temes, discutir problemes, fer pluges d’idees,...

·        Diferents dinàmiques de grup (del tipus que fem al cau).

·        Xerrades, vídeo-fòrums,... sobre temes d’interès.

·        Sopars de Nadal, sopars solidaris,...

·        Preveure un piscolabis per després de la reunió per potenciar un espai de conversa distés (es pot encarregar als pares a partir de la segona reunió).

·        Servei de cangurs per deixar els nens mentre estan a la reunió (podeu demanar un favor als caps d’una altra branca, o als caps de suport).

 

TORNAR AMUNT

 

 

COM FER ARRIBAR UN AVÍS A TOTA LA BRANCA

 

Haureu de muntar una “xarxa” per transmetre els missatges. Es tracta de què els caps heu d’avisar només a dos o tres nois; aquests al seu torn avisen cada un a dos nois més; i aquests altres avisaran a la vegada a altres dos nois més cadascun. Amb aquests últims ja hauria d’estar avisada tota la branca, i els últims la única cosa que han de fer és trucar un cap per confirmar que els hi ha arribat el missatge. Així els caps saben quan s’ha tancat el cercle.

 

Xarxa d'exemple

 

Per facilitar la feina, tothom avisarà sempre les mateixes persones. Dibuixeu un esquema amb aquesta “xarxa”, i repartiu-lo a tots els nois i noies, juntament amb l’adreça, telèfon, mòbil i e-mail de tots els membres de la branca inclosos els caps.

A l’hora de construir la “xarxa”, si és possible, feu-la de manera que la persona que et toqui avisar sigui algú que veus sovint o que tens facilitats per veure’l (p.ex. perquè aneu a la mateixa classe o escola, perquè viu prop de casa teva, perquè entreneu junts a futbol, etc.).

Aquest sistema pot fallar amb nens petits. Amb els grans, exigiu-los responsabilitat i que facin l’impossible per transmetre el missatge amb rapidesa.

 

TORNAR AMUNT