|
Ø COM FER REUNIONS AMB PARES I MARES
Ø COM FER ARRIBAR UN AVÍS A TOTA LA BRANCA
Ø ACONSEGUIR UN BON
AMBIENT DINS L’EQUIP DE CAPS
Ø INTEGRACIÓ DE NENS I NENES AMB DISMINUCIONS (en construcció)
Ø INTERCULTURALITAT. ACOLLIDA D'INFANTS I JOVES D'ALTRES PAÏSOS
(agraïm la col·laboració de
Judit Bonvehi)
1. PER A QUÈ SERVEIXEN LES REUNIONS DE PARES I MARES?
(OBJECTIUS)
Les mares, els pares, i els
caps compartim un mateix centre d’interès: els nois i noies.
La
reunió de pares serveix sobretot per dues coses:
·
Com a eina de contacte, permet:
o
Que els pares coneguin als caps
o
Que els caps coneguem als pares
o
Que els pares es coneguin entre ells
·
Com a eina de comunicació, serveix per conèixer,
informar, discutir, prendre decisions, resoldre conflictes, demanar ajuda,
respondre dubtes, formar, contrastar punts de vista, etc. en temes d’interès
comú.
2. COM ES CONVOCA UNA REUNIÓ DE PARES I MARES?
La reunió de pares l’ha de
convocar l’equip de caps. Fins i tot si hi ha un problema per resoldre, i la
idea de convocar-la parteix d’un pare, ha de ser l’equip de caps qui convoqui
la reunió.
Es convoca sempre a través d’una
nota per escrit, que es fa arribar a totes les famílies amb un temps prudencial
(ni amb molt de temps perquè s’oblida, ni de corre-cuita perquè costa
d’organitzar-se a nivell familiar).
Aquesta carta es pot fer
arribar per correu o bé donar-la als nens perquè la lliurin als seus pares,
però cal assegurar-se que arriba. Si es considera necessari, es pot fer una
trucada per telèfon per recordar la data i hora de la reunió, però això no ha
de servir per substituir a la nota escrita. També es pot penjar una còpia a
la cartellera o la porta del centre, en lloc ben visible.
En aquesta nota normalment
s’enumeraran els temes a tractar a la reunió (l’ordre del dia) i ja de pas
aprofitarem per informar del més important.
3. CADA QUAN ES CONVOQUEN LES REUNIONS DE PARES I MARES?
Les reunions imprescindibles
serien:
·
una a principi de curs: ens coneixem, fem arribar
als pares els objectius que ens hem plantejat per al curs, resolem alguns
dubtes i donem informacions diverses.
·
una a mitjans de curs: parlem de la marxa del
curs, expliquem com han anat fins ara els caus i les sortides, ensenyem algunes
fotos, els plantegem els projectes que tenim per endavant...
·
una abans de marxar de campaments: es valora com
ha anat el curs, informem de tot el necessari per als camps d’estiu,...
Resulta interessant també fer-ne una en tornar de campaments, de caire festiu: pot ser un dinar de germanor, un passi de diapositives,... servirà per revisar com han anat els campaments i el curs en general.
Pot interessar afegir alguna
amb motiu d’esdeveniments concrets (com ara sortides, problemes de la
unitat...), però en general hem de procurar no abusar de les reunions.
Bàsicament s’ha de trobar un
equilibri: no cal fer reunions si no tenim temes a tractar, però tampoc podem
deixar de fer-les perquè a més d’informar, les reunions també serveixen perquè
els pares i els caps ens coneixem.
De fet, es poden aprofitar les
reunions per tractar de diversos temes, i tampoc ens hem d’oblidar de mantenir
amb els pares contactes informals (xerradetes en sortir del cau, alguna trucada
per telèfon, potser alguna visita a domicili,...).
4. QUÈ N’ESPEREN ELS PARES I MARES DE LES REUNIONS?
·
Conèixer i adquirir confiança
en els monitors (saber que deixen els seus fills en bones mans)
·
Saber les activitats que fan o faran els seus fills i
filles
·
Veure el lloc on s’estan (els caus)
·
Conèixer el funcionament de l’entitat
·
Saber com es desenvolupen els seus fills en l’àmbit no
formal
·
Tenir un espai de relació amb altres pares i mares
·
Saber de quina manera ells poden ajudar
·
Que els responem alguns dubtes, sobretot els pares nous
(Li haig de comprar una motxilla? I plats? Com ha de ser el sac?)
·
Resposta a les seves inquietuds (Com és la casa on
dormireu? Té calefacció? Passaran fred?)
·
Que sigui una reunió interessant i que no es tingui la
sensació de pèrdua de temps
5. ABANS DE LA REUNIÓ (PREPARACIÓ)
PREPARACIÓ
DELS TEMES
Perquè
una reunió tingui èxit hi ha d’haver una programació.
PREPARACIÓ
DE DOCUMENTACIÓ
PREPARACIÓ
DE L’ESPAI
Cal
adaptar la sala on es farà la reunió:
·
poseu cadires per tothom; que
siguin de la mida adequada per als pares.
·
feu seure la gent en cercle,
perquè tothom vegi a tothom.
·
Que es vegi clar qui són els
monitors, caps d’agrupament, etc. (que no es puguin confondre amb un altre
pare).
·
els caps no donarem l’esquena a
la porta, perquè si entra un pare que arriba tard, els caps el podem guiar cap
a un lloc sense haver-nos de girar, i així no dóna tanta impressió d’interrompre.
·
l’espai físic ha d’estar
ordenat i ser agradable.
·
hem de vigilar temes com
il·luminació, sorolls, si fa fred o calor, etc.
·
podeu millorar l’ambientació
(murals, pòsters, fotos, exposicions de manualitats fetes pels nens,...).
·
Si hi ha un piscolabis al
final, prepareu un espai adequat. Definiu qui s’ha de fer càrrec de portar el
menjar, gots, tovallons, etc. No us oblideu les papereres.
6. DURANT LA REUNIÓ
COMENÇAR
LA REUNIÓ
·
Especialment a principi de
curs, començarem presentant les persones. Els caps ens presentarem una mica més
a fons (l’edat, l’experiència, etc.)
·
Cal introduir el tema de la
reunió i explicar els objectius.
CONDUIR
LA REUNIÓ
·
És molt important la funció del
moderador, que en determinats moments haurà de:
o Tenir present què es vol dir, i dirigir la reunió perquè no se’n vagi per
les branques
o Seguir l’ordre del dia
o Controlar el temps
o Escollir entre ser directiu o permetre el debat (evitant els monòlegs)
o Respectar els torns de paraula
o Reconduir el tema quan es parli de coses que no corresponen
o Recapitular i sintetitzar els temes que es tractin
o Controlar la dinàmica del grup de pares i mares
o Assegurar-se que tothom ha entès i ha interpretat de la mateixa manera el
tema que es tracta
·
Com veureu, és una feina
feixuga per a una sola persona, i per tant el moderador haurà de contar amb el
suport i l’ajuda dels altres caps.
·
També és important la funció
del secretari, que ha de prendre nota de les coses que es diuen, amb vistes a
redactar un acta de la reunió.
CONTROLAR
L’AUDITORI
·
Hi ha molts pares que no parlen
a les reunions, i sol ser perquè no coneixen a ningú. Hem de procurar que els
pares se sentin còmodes, que es coneguin entre ells, que facin petar la xerrada
després,... i això també facilitarà que assisteixin a les reunions.
·
A la gent li fa vergonya
preguntar sobre coses que ja s’han dit si no les han entès bé. Els caps hem de
procurar, doncs, que tot quedi ben entès:
o No feu servir llenguatge tècnic.
o Estigueu atents de l’auditori, i demaneu expressament a la gent si s’està
entenent el que diem.
o Demaneu si es torna a explicar el que s’acaba de dir.
·
Reserveu un moment per
plantejar dubtes.
·
Si us fan una pregunta de la
qual desconeixeu la resposta, podeu dir que us n’informareu (o que ho parlareu
entre vosaltres) i que es farà arribar la resposta als interessats.
7. DESPRÉS DE LA REUNIÓ
·
Avalueu com ha anat la reunió:
ü
Els ha agradat als pares?
ü
S’han sentit còmodes?
ü
Han entès el que hem parlat?
ü
Hem triat bé els temes
plantejats?
ü
Ens hem xafat parlant alhora
uns i altres?
ü
Ha estat dinàmica?
ü
Què ens ha faltat?
·
Extraieu unes conclusions de la
reunió.
·
Redacteu els acords presos i
vetlleu perquè es realitzin.
·
Si han quedat temes o preguntes
per respondre, decidiu qui se n’ha de fer càrrec i apunteu-vos a quins pares
s’ha de donar aquesta resposta.
·
Feu propostes de millora per la
propera reunió.
8. ASPECTES QUE CAL TENIR PRESENTS PER TAL QUE LA REUNIÓ
SIGUI UN ÈXIT
ORGANITZACIÓ
·
Creeu un bon clima a la reunió.
·
No marqueu on ha de seure cada
pare; se sentiran més còmodes si poden triar de seure al costat de la gent que
ja coneixen.
·
Espereu 10 minuts per donar
temps als que arriben tard, i després comenceu la reunió amb els que hi hagi.
Si algú arriba amb la reunió començada, espereu al final per explicar-li el que
ja s’ha dit.
·
Una taula plena de fotos dels
nens és una manera d’amenitzar l’espera per als que arriben puntuals.
·
Plantegeu-vos què teniu
preparat per fer durant la reunió: sereu capaços de conduir-la?
·
Sigueu professionals i
metòdics. Això serveix per revaloritzar la feina dels educadors en el lleure.
·
Repartiu-vos els temes a
comentar. Tots els caps han de participar, fins i tot els nous. Els més
“novatos” no cal que condueixin la reunió, però si que poden llegir algunes
informacions.
·
Penseu que les pors les teniu
tant els caps com els pares. És important posar mitjans perquè tothom s’hi
senti còmode.
·
Si teniu clar l’ordre del dia i
l’aneu seguint, no hi ha d’haver cap problema.
·
La facilitat per a parlar en
públic s’adquireix amb l’experiència. Si algun cap es queda en blanc, els
altres li han de donar un cop de mà.
ADAPTACIÓ
A L’AUDITORI
·
Tingueu present que no tots els
pares i mares tenen les mateixes capacitats per treballar a la reunió.
·
Heu de rebaixar el llenguatge
tècnic, o bé explicar-lo amb exemples. Per llenguatge tècnic entenem
expressions pròpies de l’escoltisme, com ara dir “foca” per referir-se als
cursos de formació caps.
FEU
UNA REUNIÓ PARTICIPATIVA
·
Potencieu la participació dels
pares i mares en la reunió.
·
Que sigui dinàmica (no us
passeu tota l’estona només xerrant; feu servir recursos).
·
Que hi hagi interacció entre
els pares i vosaltres.
ABORDAMENT
DE CONFLICTES
·
Per resoldre conflictes es pot
fer ús de l’anàlisi de casos similars que hagin passat anteriorment.
·
No desacrediteu mai a un nen.
Si hi ha hagut un problema, el dolent és el fet, no el nen.
·
Guardeu sempre la “compostura”.
Que es vegi ‘professionalitat’.
·
No us enfadeu amb els pares
violents. Manteniu sempre la calma. No aixequeu mai la veu.
·
No qüestioneu un pare enmig de
la reunió.
·
No contradiu obertament
l’opinió d’una altra persona, ni pare ni cap. En comptes d’això, digueu “Estic
d’acord, però...” i matiseu la opinió dient-hi la vostra.
·
Tingueu cura del llenguatge
perquè ningú es pugui sentir violentat.
·
Alguns temes personals i
violents és millor reconduir-los cap al final de la reunió, parlant en privat
amb el pare afectat. Si en acabar la reunió teniu previst un piscolabis, és un
moment de major distensió per tractar les coses més “desenfadadament”.
·
Però tingueu cura al tallar les
discussions. Cal fer-ho amb molta gràcia i mà esquerra perquè la gent no
s’enfadi.
PROBLEMES
D’ASSISTÈNCIA DELS PARES
·
Perquè els pares no venen a les
reunions?
·
Les feu a una hora que va bé a
tothom?
·
Aviseu amb prou temps perquè la
gent s’organitzi?
·
Quina importància dóna el
nostre entorn a la feina que fem?
·
Ja hem deixat clar que la
nostra tasca, més enllà d’entretenir, té uns objectius educatius?
·
Hem donat als pares una còpia
d’aquests objectius educatius?
·
Se senten a gust els pares a
les reunions?
·
Poden endur-se la sensació de
què hi van a perdre el temps?
9. RECURSOS PER DINAMITZAR LES REUNIONS DE PARES I MARES
·
A l’inici de curs, és interessant fer rodes de noms o
jocs de presentació (p.ex. l’estel de llana. Veieu
alguns jocs de coneixença)
·
També a l’inici de curs, se’ls poden ensenyar els caus i
instal·lacions per dins.
·
Podeu fer un passi de diapositives.
·
Passi de vídeo.
·
Murals de fotos.
·
Mostres de manualitats fetes pels nens.
·
Un regal sorpresa que cada nen ha preparat per als seus
pares, i que recolliran durant la reunió (serveix per fomentar l’assistència
dels pares).
·
Fer jugar als pares (si ens veiem capaços de conduir el
joc).
·
Fer-los resoldre una sopa de lletres, les paraules de la
qual són p.ex. alguns objectius del curs.
·
Separació en petits grups per tractar temes, discutir
problemes, fer pluges d’idees,...
·
Diferents dinàmiques de grup (del tipus que fem al cau).
·
Xerrades, vídeo-fòrums,... sobre temes d’interès.
·
Sopars de Nadal, sopars solidaris,...
·
Preveure un piscolabis per després de la reunió per
potenciar un espai de conversa distés (es pot encarregar als pares a partir de
la segona reunió).
·
Servei de cangurs per deixar els nens mentre estan a la
reunió (podeu demanar un favor als caps d’una altra branca, o als caps de
suport).
Haureu de muntar
una “xarxa” per transmetre els missatges. Es tracta de què els caps heu
d’avisar només a dos o tres nois; aquests al seu torn avisen cada un a dos nois
més; i aquests altres avisaran a la vegada a altres dos nois més cadascun. Amb
aquests últims ja hauria d’estar avisada tota la branca, i els últims la única
cosa que han de fer és trucar un cap per confirmar que els hi ha arribat el
missatge. Així els caps saben quan s’ha tancat el cercle.
Per facilitar la
feina, tothom avisarà sempre les mateixes persones. Dibuixeu un esquema amb
aquesta “xarxa”, i repartiu-lo a tots els nois i noies, juntament amb l’adreça,
telèfon, mòbil i e-mail de tots els membres de la branca inclosos els caps.
A l’hora de
construir la “xarxa”, si és possible, feu-la de manera que la persona que et
toqui avisar sigui algú que veus sovint o que tens facilitats per veure’l
(p.ex. perquè aneu a la mateixa classe o escola, perquè viu prop de casa teva,
perquè entreneu junts a futbol, etc.).
Aquest sistema
pot fallar amb nens petits. Amb els grans, exigiu-los responsabilitat i que
facin l’impossible per transmetre el missatge amb rapidesa.