SI US PLAU, NO MATEU A LES ARANYES. Les aranyes són animals beneficiosos, que ens ajuden a prevenir les plagues d’insectes perjudicials.
De les 35.000 espècies conegudes d’aranya, tan sols unes 10 són perilloses per l’home. Per sort, cap d'aquestes 10 no viu al nostre país.

Qüasi totes les espècies d’aranya de la península ibèrica són inofensives. El 99% no fa absolutament res, i l'altre 1% pot fer, per defensar-se si els hi fem mal, una picada semblant a la d’un mosquit. L'excepció està en dues espècies que tenen un verí més potent i la seva picada costa més de curar, però no són aranyes agressives, i per això els casos de picades són poc freqüents. L’única precaució que cal tenir és no agafar-les amb la mà nua.

Per tant, insisteixo, no cal tenir por de les aranyes. Comparades, per exemple, amb les vespes: el 60% de la població espanyola ha estat picat per una vespa algun cop a la vida. Per contra, hi ha poquíssima gent a la que l'hagi picat una aranya.

En cas de rebre una picada d’alguna de les espècies aquí descrites, cal desinfectar la ferida, i consultar al metge perquè dictamini el tractament més adient.

Viuda negra mediterrània (Latrodectus tredecinguttatus)

No resulta pas tan perillosa com la seva parenta, la viuda negra americana. És negra amb taques vermelles. Les femelles fan uns 12-16mm, i els mascles són més petits. Se la troba entre les males herbes, munts de runa o d’escombraries,... Però no és freqüent que piqui, ja que acostuma a ser tímida, poc agressiva, i fugissera.

Els símptomes més destacables són dolor a la zona de la picada i, més tard, contractura de la musculatura abdominal (ventre rígid). Altres símptomes: febre, mal de cap, nàusees, espasmes musculars,...

Tractament: netejar i desinfectar la ferida, analgèsics contra el dolor, i vacuna antitetànica. El metge pot decidir receptar antibiòtics. Les contractures abdominals, si són molt molestes, es poden tractar amb Valium.

   

Aranya parda (Loxosceles rufescens)

Es marró i fa uns 10-15mm de llarg. Habita sovint dins de casa, amagada darrera els mobles, i surt a caçar de nit. No acostuma a fer teranyina. És poc agressiva, només mossega per defensar-se si li fem mal, o quan per accident va a parar entre les tovalloles o llençols. Per això els casos de picades no són freqüents (cinc o sis a l’any a tota Espanya).

Símptomes: al principi inflor de tota la zona al voltant de la picada, i al cap de 24 o 48 hores la pell que envolta la ferida es torna de color violat.

Tractament: netejar i desinfectar la ferida, aplicar fred, i vacuna antitetànica. El metge pot decidir receptar antibiòtics (eritromicina).

   

Taràntula europea o aranya llop
(Lycosa radiata, Lycosa tarentula)

Fins a 30 mm de llarg. Acostuma a córrer pel terra o entre les plantes, i viu en túnels folrats de seda que excava al terra. No fa teranyina, caça a les preses a la carrera. No és habitual que piqui, ja que és poc agressiva, i s'espanta i fuig amb facilitat.

La seva picada no és perillosa, s’assembla a la picada d’una vespa, i es tracta de la mateixa manera (desinfectar la ferida, aplicar fred, antihistamínics per via oral, i pomades contra les picades d’insectes).

   

Aranya negra de les sureres (Macrothele calpeiana)

És molt gran (fins a 60mm) i de color negre. Habita al sud de la península. És una espècie en perill d’extinció, que està protegida a tota la Unió Europea. Viu en nius de teranyina sota les pedres. És agressiva, però no es coneix cap cas al nostre país d’una persona que hagi estat picada per aquesta aranya.