ESTRELLES I CONSTEL·LACIONS

Què podem veure al cel?

A ull nu es poden veure centenars d’estrelles. Si estiguéssiu completament a les fosques, sense cap llum que us molestés, ni tan sols la de la Lluna, n'arribaríeu a veure 3.500, però com que això poques vegades passa, normalment ens hem de conformar amb veure'n unes 300.

Totes les estrelles que podem veure pertanyen a la nostra galàxia. Si ens hi fixem bé veurem que tenen colors: les estrelles blanques o blaves són les més calentes i joves, les grogues són semblants al nostre Sol, i les ataronjades o vermelles són gegants que es troben al final de la seva vida (si esteu a l’hivern, podeu mirar cap a la constel·lació d’Orió per descobrir aquests diferents colors dels estels).

Els homes de l’antiguitat van agrupar les diferents estrelles entre sí, imaginant-se figures i dibuixos de persones i animals: són les constel·lacions. Això els servia per recordar la posició que ocupava cada estrella, i d’aquesta manera els era més fàcil orientar-se en el cel. Per recordar-se del nom de les constel·lacions, van fer servir les persones i animals que sortien en els seus contes i llegendes populars.

Les constel·lacions que podreu veure seran diferents segons l’època de l’any en que estigueu. Mirant cap al nord, sempre trobareu les mateixes boniques constel·lacions (que anomenem circumpolars, perquè sempre estan al voltant de l’Estel Polar). Mirant cap al sud és on més varia el cel segons l’època: a principis d’hivern resulta visible la preciosa constel·lació d’Orió, molt fàcil de reconèixer; i al llarg de l'any podreu veure desfilar les constel·lacions zodiacals, que aniran canviant cada mes.

L’hora de l’observació també influeix perquè siguin visibles unes constel·lacions o unes altres, ja que totes les estrelles donen voltes en el cel (excepte l’Estel Polar, que és l’únic que s’està quiet, ja que totes les altres estrelles giren al voltant seu).

Amb l’ajuda d’uns prismàtics podreu veure moltes més estrelles, i reconeixereu millor el color d’algunes d’elles.
Amb un telescopi, és possible fins i tot de veure els anomenats "objectes del cel profund": estrelles dobles, cúmuls, galàxies i nebuloses.

I en determinades nits de l'any, us podreu delectar amb la caiguda d'estels fugaços, durant les anomenades pluges de meteors.

Per veure una selecció dels millors astres que podeu veure aquest mes, consulteu la secció EL CEL AVUI.

 

Orientar-se entre els estels: les figures principals.

Quan observem el firmament nocturn, els ulls se'ns en van cap als estels més brillants. Aquests puntets de llum formen figures recognoscibles, com la del Carro, o la d'Orió. Els observadors poden utilitzar-les per orientar-se en el firmament.

Un asterisme és un conjunt d'estrelles que formen una figura fàcil de reconèixer. A partir d'aquests asterismes és com ens anirem orientant i trobant les diferents constel·lacions.

SI VOLEU, US HE PREPARAT UN PETIT MINI-CURSET RÀPID PER TAL QUE EN NOMÉS 15 MINUTS POGUEU APRENDRE A IDENTIFICAR I LOCALITZAR LES CONSTEL·LACIONS MÉS IMPORTANTS.

 

Si no et funciona el botó, fes clic aquí.

Aquestes seran les principals figures que haureu de recordar:

  1. La figura del Carro en la Óssa Major
  2. La W de Cassiopea
  3. Com trobar l'Estel Polar
  4. El Gran Quadrat de Pegàs
  5. Orió, el gegant
  6. El Triangle d'Estiu
  7. L'Hexàgon d'Hivern

I també us resultarà útil recordar la posició de les constel·lacions en cada estació:

  1. Constel·lacions de PRIMAVERA
  2. Constel·lacions d'ESTIU
  3. Constel·lacions de TARDOR
  4. Constel·lacions d'HIVERN
  5. Constel·lacions CIRCUMPOLARS (visibles en direcció nord durant tot l'any)

 

Les constel·lacions.

Les constel·lacions que han estat reconegudes oficialment per la Unió Astronòmica Internacional són 88.

TOTES LES CONSTEL·LACIONS: aquí hi trobareu el llistat complert.

 

Contes i llegendes sobre el cel.

La millor manera d'ensenyar als nens a reconèixer les constel·lacions és a partir dels contes i llegendes que els pobles de Grècia i Mesopotàmia ens van deixar sobre les mateixes. És molt divertit, en una nit sense núvols, sortir a fora (ben abrigats), estirar-se al terra (sobre un aïllant), i començar a explicar les aventures d'aquells herois de l'antiguitat, a la vegada que anem dibuixant amb la imaginació les diferents figures sobre el cel.

Busqueu-vos un lloc a les fosques, on no us molesti la llum de la ciutat, i procureu també que no hi hagin àrbres, edificis o muntanyes que us dificultin la visió.

Vet aquí les meves onze llegendes preferides:

Les constel·lacions que podem veure varien segons l'època de l'any en què ens trobem, de manera que en cada mes de l'any seran més adequades unes llegendes o unes altres.

 

Cel profund: estels, galàxies i nebuloses

Anomenem objectes de cel profund ("deep sky") a aquells astres que es troben més enllà del sistema solar: els estels, els cúmuls estel·lars, les galàxies i les nebuloses.

Per observar aquests astres tan llunyans es recomana la utilització d'un telescopi amb el màxim d'obertura que us pugueu permetre, per aprofitar al màxim la poca llum que ens arriba.

Com que són objectes molt dèbils, trobar els objectes amb el buscador del telescopi pot ser impossible. En aquests casos es fan servir altres tècniques:

Per fer l'observació us haureu de buscar un lloc completament fosc, sense llums artificials que contaminin l'ambient, i també sense Lluna (trieu les nits al voltant de la Lluna nova, o en quart minvant abans de mitjanit). Convé fer l'observació en el moment en què l'astre en qüestió estigui alt en el cel (a més de 25º d'altitud sobre l'horitzó), amb la qual cosa minimitzeu les interferències de l'atmosfera terrestre. Permeteu que la vista s'adapti a la foscor abans d'iniciar l'observació, i així sereu capaços de veure molts més detalls.

Alguns objectes que es troben molt al sud (aquells amb una declinació entre -21º i -42º), poden ser més difícils de veure, perquè mai no pujen a gaire alçada sobre l'horitzó. En aquests casos, hem de planificar l'observació intentant facilitar-la al màxim:

  1. Trieu el dia i l'hora en què l'objecte es trobi més alt en el cel (podeu consultar el planisferi o un programa informàtic).
  2. Busqueu un lloc completament fosc, i una nit sense Lluna.
  3. Mireu que la visibilitat cap al sud no estigui impedida per muntanyes, edificis, àrbres o les llums d'una ciutat.
  4. També serà necessari que l'atmosfera estigui completament neta de boires o contaminació.

Els objectes de menys de -49º de declinació (i en la pràctica, qualsevol per sota de -42º) no són visibles des de casa nostra, només es poden veure des de l'hemisferi sud.

Trobareu detalls tècnics per a l'observació d'objectes de cel profund a la web Astrodidacta.

També us podeu descarregar aquests croquis de les 88 constelacions, on hi ha dibuixada la situació de multitud d'objectes de Cel Profund (92 imatges; 0,5 Mb; arxiu comprimit en RAR).

  ELS ESTELS MÉS BRILLANTS
  ESTRELLES DOBLES
  CÚMULS ESTEL·LARS OBERTS
  CÚMULS GLOBULARS
  NEBULOSES
  GALÀXIES

 

Més coses per observar

  LES 88 CONSTEL·LACIONS
  COM VEURE UN ESTEL FUGAÇ
  QUÈ PODEM MIRAR AMB PRISMÀTICS
  TOTS ELS OBJECTES DE CEL PROFUND (fins a magnitud 11)
  EL CATÀLEG DE MESSIER
  LA LLUNA
  ELS PLANETES
  EL MILLOR DE CADA MES

 

On i quan és el millor lloc per fer l’observació?

Les llums de la ciutat impedeixen veure correctament el cel. Per això les sortides i excursions que fem amb els nens són moments ideals per a descobrir un món que, tot i que apareix cada nit, ens és pràcticament desconegut.

Si heu estat mai als Pirineus en una nit sense Lluna, i heu dirigit la mirada cap al cel, haureu descobert milers d’estrelles a sobre vostre, i una franja clara, com si fos un núvol, que travessa el cel de punta a punta (la Via Làctia).

Si encara no coneixeu bé les constel·lacions, per començar a orientar-se en el cel és preferible triar un lloc que no sigui completament fosc, o una nit amb Lluna (excepte si és Lluna plena), de manera que tan sols les estrelles més brillants resultin visibles.

Però si voleu fer servir el telescopi, haureu de buscar un indret el més fosc possible i una nit sense Lluna (trieu les nits al voltant de la Lluna nova, o en quart minvant abans de mitjanit). Durant tota l’observació haureu d’estar completament a les fosques. No enceneu cap llanterna i, d’aquesta manera, al cap d’uns 15 o 20 minuts els ulls s’hauran acostumat a la foscor, i descobrireu que heu guanyat moltíssima agudesa visual. Si algú encengués ara una llum, de sobte perdríeu l’agudesa visual guanyada, i hauríeu d’esperar uns quants minuts més per tornar-la a recuperar.

Haureu de triar, evidentment, un racó on arbres, muntanyes o edificis no us impedeixen de veure el cel.

A l'estiu moltes nits seran adequades. Només si ha fet molta calor durant el dia, pot ser que al vespre creixin nuvolades. Algunes nits de tardor i primavera les podeu trobar molt tapades de núvols. A l’hivern, si s’instal·la l’anticicló, pot ser que trobeu un cel destapat, sempre que estigueu en un turó elevat, lluny de la boira de valls i fondalades. Això sí, sempre molt ben abrigats.

Com a curiositat, sapigueu que els mesos més favorables per a veure galàxies són els de primavera (abril i maig), mentre que els cúmuls globulars abunden més a l'estiu (juny, juliol i agost), i els cúmuls oberts durant l'hivern (gener i febrer). Les nebuloses destaquen de juliol a novembre i també al febrer.

 

Quines coses cal portar per fer l'observació

En primer lloc, cal estar còmodes per no agafar mal d’esquena. Pot ser una bona idea tombar-se al terra, així que porteu cadascú una MÀRFEGA AÏLLANT.

Les nits acostumen a ser fredes, fins i tot a l’estiu: no us oblideu de la ROBA D’ABRIC, incloent-hi un gorro de llana per al cap. Una mica de caldo calent dins d'un termo pot venir de gust.

Si no sou uns experts, us caldran MAPES I CARTES ESTEL·LARS per localitzar les estrelles i constel·lacions. El planisferi és un mapa circular amb parts mòbils que permet representar el firmament per a un dia i hora concrets. Si no en teniu cap, també us el podeu fabricar.

Si tens molta pressa, imprimeix-te aquest mapa de les constel·lacions (1 pàgina; cal tenir Acrobat Reader).

Si necessites un mapa més complet, pots descarregar-te el Mag 7 Star Atlas Project, un atles estel·lar de 21 pàgines amb les estrelles fins a la 7ª magnitud i multitud d'objectes de cel profund (18 Mb -triga alguns minuts-; cal Acrobat Reader). Es complementa amb aquest índex d'objectes.

Una LLANTERNA us pot ajudar a llegir els planisferis i mapes estel·lars. Però per evitar que us faci perdre la visió nocturna, cal que sigui DE LLUM VERMELLA (la podeu embolicar amb unes quantes capes de paper de cel·lofana vermell perquè sigui així).

Una BRÚIXOLA us pot ser d’utilitat per orientar correctament els mapes. Si no en teniu cap, podeu trobar el nord localitzant l’Estel Polar (sempre i quan no hi hagi núvols que el tapin).

Per conèixer les estrelles i constel·lacions, i explicar contes i llegendes sobre les mateixes, no us calen pas més aparells. O potser sí: una LLANTERNA AMB UN FEIX DE LLUM CONCENTRADA I POTENT ajuda molt a assenyalar els diferents estels i dibuixar figures en el cel.

Si el que voleu és fer una observació més acurada del cel, aleshores podeu recórrer a instruments òptics.

El primer d’ells són els PRISMÀTICS: amb ells us adonareu que hi ha moltíssimes més estrelles de les que són visibles a simple vista. Enfocant-lo cap als estels més brillants, apreciareu que n'hi ha de diferents colors. Veureu que algunes estrelles en realitat són sistemes dobles (de dues estrelles una al costat de l’altra). I descobrireu també que la Via Làctia no és en realitat un núvol, sinó una agrupació de milers de petites estrelles.
Els prismàtics més adequats per a l’observació d’estrelles i objectes del cel profund són els de 7x50 (per observar galàxies, nebuloses i cúmuls globulars) i els de 10x50 (per observar estrelles dobles i cúmuls oberts).En condicions d'observació ideals, podrieu arribar a veure estrelles fins a la 9ª magnitud i objectes de cel profund fins a la 8ª (normalment aquestes condicions ideals no es donen, així que compteu una magnitud de menys).
Per evitar que us tremolin a la mà, convé disposar d'un TRÍPODE, o bé observar repenjant els colzes sobre els braços d'una TUMBONA.
Aquí podeu aprendre més coses sobre els prismàtics, incloent-hi una sel·lecció dels objectes que es poden arribar a veure.

El segon instrument és, evidentment, el TELESCOPI. Fer-lo anar no resulta fàcil si no coneixeu el cel, així que no sortiu corrents a comprar-ne un, perquè abans haureu d’aprendre com orientar-lo i cap a on enfocar-lo.
El telescopi més adequat per a l’observació de nebuloses i galàxies és el reflector (els que porten mirall), i quanta més obertura tingui millor (mínim 114 mm). Els augments no són importants quan es tracta d'objectes tan llunyans; només us heu de fixar en l'obertura (a major obertura, major lluminositat).
La relació focal recomanable ronda el valor f/6, és a dir, que la distància focal del telescopi sigui 6 vegades més gran que l'obertura. En el cas d'un telescopi de 150mm, la distància focal ideal seria: 150x6=900mm.
La muntura més adequada és la de tipus equatorial, tot i que també es fa servir molt la tipus Dobson, que és més econòmica.
Aquí podeu aprendre més sobre telescopis.

Un BLOC DE NOTES i un LLAPIS poden ser útils, i és recomanable que prengueu notes de les vostres observacions, per referències futures.