MERCURI

Mercuri és el planeta més pròxim al Sol, i també el més petit dels vuit planetes oficials (és 18 vegades més petit que la Terra, en volum). Té tota la superfície recoberta de cràters causats per l’impacte de meteorits, la qual cosa li dóna una aparença que recorda molt a la nostra Lluna. El més impressionant d’aquests cràters, el Caloris Planitia, és un dels més grans del Sistema Solar: fa 1.550 Km de diàmetre (perquè t’ho puguis imaginar, és la distància que hi ha entre Barcelona i Berlín).

Mercuri gira al voltant del Sol més ràpid que qualsevol altre planeta: completa una òrbita en 88 dies terrestres (la Terra ho fa en 365). Si no fos tan ràpid el Sol ja se l’hagués empassat. Però en canvi el temps que triga a rotar sobre el seu propi eix és molt llarg: 1407 hores (la Terra en triga 24). El resultat d’una translació tan ràpida i una rotació tan lenta és que un dia a Mercuri és molt diferent que un dia a la Terra.
Existeix per exemple un efecte únic: les dobles albades ("amaneceres dobles"), on el Sol surt però s’atura, fa marxa enrere i es torna a amagar, i després torna a sortir novament per continuar el seu recorregut en el cel, recorregut que fa molt lentament, aturant-se i fent marxa enrere de tant en tant, de manera que al final quan el Sol es posa ja han passat 3 mesos. Això significa que durant 2.100 hores seguides és de dia i després durant 2.100 hores més és de nit. Aquest fet, sumat a que Mercuri no té atmosfera i a que es troba tant a prop del Sol, provoca un enorme contrast de temperatures entre la cara il·luminada i la cara fosca del planeta. Durant el dia la temperatura puja fins als 420ºC, mentre que durant la nit aquesta baixa fins als -180ºC sota zero.

El gran astrònom Copèrnic es lamentava al seu llit de mort de no haver tingut mai l’oportunitat de veure el planeta Mercuri. I és que a causa de la seva proximitat al Sol, resulta molt difícil observar-lo des de la Terra. Només es pot veure en les dates properes a la màxima elongació (quan visualment es troba més separat del Sol), i per això les observacions queden limitades a uns determinats dies, durant molt poca estona, i sempre molt a prop de l’horitzó. En determinades èpoques serà visible de matinada, poc abans de la sortida del Sol, i en altres serà visible al vespre, poc després de posar-se aquest. Cal consultar les efemèrides per saber quins dies i hores són favorables.

I el lloc que trïis per a l'observació és fonamental: hauràs de buscar un lloc on la vista en direcció est (si és a la matinada) o oest (si és al vespre) estigui completament lliure d’arbres, edificis o muntanyes (i també hauràs de pregar perquè no hi hagi boires o núvols aquell dia prop de l’horitzó).

A simple vista no sempre és fàcil de veure, ja que el cel encara clar en dissimula la lluentor. Els prismàtics et poden ajudar a trobar-lo, tot i que amb ells el veuràs simplement com una estrella brillant.

Fins i tot al telescopi el veiem extraordinàriament petit. De totes maneres, amb l’ajuda d’un bon telescopi, a grans augments, i en condicions de poca turbulència atmosfèrica, pots arribar a veure que té fases igual que la Lluna. Això vol dir que només veiem il·luminada la meitat del planeta, segons la posició en què estigui respecte al Sol (tal com passa amb la Lluna). Però el fet que sempre es troba molt a prop de l’horitzó, obliga a observar-lo a través de l’espessa capa de la atmosfera terrestre, amb la qual cosa sovint passa que la turbulència atmosfèrica és molt gran i no ens permet veure les fases.

Un filtre Vermell (23A) pot ajudar a apreciar millor aquestes fases.

PRECAUCIÓ!!: si falta poc perquè surti el Sol, assegura’t d’abandonar l’observació abans de què comenci a aparèixer, perquè si arribessis a veure el Sol a través del telescopi, els prismàtics o el buscador, et cremaria immediatament els ulls.

Aquí tens un calendari d’efemèrides amb les properes dates favorables per a l’observació de Mercuri (dates de màxima elongació). Els tres o quatre dies abans i després d’aquests també són bons.

Quan se'l veu al vespre has de buscar-lo cap a l'oest, prop de l'horitzó on s'acaba de posar el Sol. Disposaràs d'una hora i mitja com a màxim abans de que s'amagui.
Quan se'l veu de matinada has de buscar-lo cap a l'est una hora i mitja abans que surti el Sol, prop de l'horitzó per on ha de sortir. Disposaràs només d'una hora per observar-lo, ja que és important per seguretat recollir els aparells abans no surti el Sol.

 

Més informació sobre Mercuri

Mapa i coordenades de la posició actual