| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: tècniques de debat.

TÈCNIQUES DE DEBAT, DISCUSSIÓ I ANÀLISI

 

A l’hora de debatre un tema, o prendre en grup una decisió important, aquestes tècniques ens faciliten el procés.

Per altra banda, aquestes tècniques també es poden fer servir per aconseguir una major cohesió i comunicació entre els membres d’un grup.

 

DEBAT AMB OBSTACLES:

Sovint es fa servir com a debat previ, per posar les bases d’un bon mètode de treball. Es formen tres grups:

-         el primer fa propostes (però no entra a debatre si són bones o dolentes)

-         el segon interromp al primer per posar pegues al que diuen

-         el tercer intervé per donar suport al primer grup

Pot ser convenient tenir un secretari dedicat a anar apuntant i resumint tot el que es diu.

 

PHILIPS 66

Es formen grups de 6 persones que durant 6 minuts tracten un tema. Després es posa en comú en gran grup a través dels portaveus de cada un dels grups.

 

BRAINSTORMING (PLUJA D’IDEES)

Es van donant idees davant un problema o decisió a prendre. Tot val i no es pot criticar cap aportació. Després s’acaba triant una o vàries de les idees.

Aquest procés funciona millor si primer es fa en petits grups, i després ens ajuntem tots per triar una postura comuna. Però també és possible fer-lo directament en el gran grup.

Els punts a seguir seran els següents:

-         Tots han d’anar dient les propostes que els hi passen pel cap.

-         Les apuntarem totes, no importa que ens semblin estúpides o descabellades (de vegades una idea ximple li pot inspirar a un altre una bona idea).

-         Mentre es van dient idees, està prohibit fer cap comentari sobre si ens semblen bones o dolentes (la discussió es farà més tard).

-         Un cop tenim una bona llista, la llegirem tota sencera. És el moment de dir si se’ns acut alguna cosa més per afegir.

-         Quan per fi tenim la llista completa, anem llegint un a un tots els punts, i cada membre del grup va dient el que en pensa: si li agrada, si ho veu factible, etc.

-         De cada un dels punts, es farà una votació per decidir si el punt es manté o es desestima.

-         Un cop analitzats tots els punts, tindrem una nova llista amb les idees que no han estat desestimades.

-         A partir de la llista d’idees que no han estat desestimades, el grup fa una discussió al voltant de quines són les millors, quines prefereix cadascú, quines són més a l’abast de les nostres possibilitats,...

-         Finalment se’n tria una (o vàries) d’aquestes idees. L’elecció és preferible que es faci per consens que no pas per majoria.

 

DISCUSSIÓ EN TAULA RODONA AMB LA PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC

Un grup, que pot ser d’experts en un tema, debaten entre ells. Després hi ha un debat entre ells i el públic.

 

“ROLE PLAYING” O REPRESENTACIÓ DE PAPERS

Es representa un cas que pot semblar-se tot el que es vulgui a un cas real objecte de conflicte en el grup. Cada persona fa d’actor representant un rol o paper determinat. Després valorem sentiments, alternatives, solucions,...

P.ex. al meu agrupament, durant una sortida de caps, varem utilitzar aquesta tècnica per avaluar quina era la imatge que l’Agrupament projectava envers el poble. Els caps fèiem d’actors, i cadascú havia de representar un rol. Es feia un judici, amb un jutge, un fiscal, i un advocat defensor, i els testimonis que sortien a declarar eren personatges que tenien relació amb l’agrupament: l’alcalde, el rector de la parròquia, la directora de l’escola, pares, antics caps, ex-escoltes que van deixar l’agrupament, nens del cau, nens que mai no han vingut al cau,... A cada cap se li atorgava un paper a representar, i havia d’intentar ser el més fidel possible a l’opinió que ell creia que tenia aquella persona respecte a l’agrupament (el repartiment de papers, en comptes de fer-lo a sorts, és preferible donar-lo a algú que coneix a la persona que ha d’imitar).

 

SIS CAPELLS PER PENSAR (tècnica d’Edward de Bono)

És un tipus especial de “role playing”. S’estableix un debat sobre un tema on cada persona o grup pren com a pròpies unes pautes de comportament segons el color del barret que obté.

Els barrets i característiques són:

-         BLANC: Neutre i objectiu. S’ocupa dels fets objectius i les xifres.

-         VERMELL: Ira, fúria i emocions. És el punt de vista emocional.

-         NEGRE: Trist i negatiu. Cobreix els aspectes negatius.

-         GROC: Alegre, positiu i optimista. Té un pensament positiu.

-         VERD: És gespa, vegetació i creixement fèrtil. Indica creativitat i idees noves.

-         BLAU: És fred, és el color del cel, que està per damunt de tot. S’ocupa del control i l’organització del procés del pensament i de l’ús dels altres capells.

En haver acabat el debat, es pot parlar entre tots sobre el resultat obtingut, ja sense tenir present el color que representa cadascú. Però convé, abans d’això, de fer una estoneta de descans, o algun joc de distensió, per tal que la gent s’oblidi una mica del rol que estava representant.

 

MÈTODE DEL CAS

Es discuteix en grup una situació real problemàtica per tal de trobar-ne solucions, compromisos, canvis afectius...

Per tal que la discussió sigui constructiva hi ha una sèrie de normes a seguir:

-         Tothom ha de tenir l’oportunitat d’exposar el seu punt de vista. Mentre un parli, els altres l’hauran d’escoltar amb atenció, sense interrompre.

-         Cadascú hauria de poder explicar obertament si està enfadat o alguna cosa no li agrada. Per això és necessari que, d’entrada, ningú no s’ofengui ni passi al contraatac si se sent criticat.

-         Si tenim visions contraposades, tothom haurà d’estar disposat a cedir en alguna cosa per tal d’arribar a un acord.

 

T-GROUP

El grup debat, en presència d’un animador o monitor (que modera però no participa activament), el seu moment, el seu status, els seus problemes,... Facilita la presa de consciència de l’evolució del grup.