| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: problemes freqüents.

Problemes freqüents amb nens i adolescents.

 

TABAC, DROGUES I ALCOHOL

 

L’arrel del problema

El mercat de les drogues, el tabac i l’alcohol mou cada any al món desenes de bilions (amb B) d’euros. És per tant un negoci molt lucratiu, i una expressió més del consumisme de la nostra societat.

Els ingressos de les companyies tabaqueres són més grans que el pressupost de molts governs. Us podeu imaginar, per tant, les quantitats ingents que aquestes multinacionals dediquen a publicitat.

Missatges quasi subliminals en la televisió, la ràdio, la premsa i Internet ens bombardegen cada dia, malgrat les lleis dictades en contra, i són molts els que sucumbeixen sense saber-ho a aquests missatges.

 

A Espanya, el 34% de la població és fumadora, i l’edat mitjana d’iniciar-se en el consum de tabac són els 13 anys.

Efectivament, són els adolescents els que més indefensos es troben davant d’aquesta publicitat. En aquesta edat, nois i noies estan especialment rebels amb els seus pares; això és un procés natural, conduent a formar la seva pròpia personalitat i a fer-los menys dependents dels adults.

Però les empreses coneixen aquesta debilitat dels adolescents, i l’aprofiten en la seva publicitat. En els seus missatges ens diuen que fumar és cosa d’adults, que resulta eròtic, que et dóna una imatge d’aventurer independent, inconformista i rebel: aquesta és la imatge que volen vendre. I els adolescents, que encara no tenen ben desenvolupat el pensament crític, van i s’ho creuen.

Precisament per això, el inici de la majoria de drogodependències es dóna durant l’adolescència.

 

Una altra de les mentides (*) que corren darrerament sobre el tabac, i que està generant l’addicció de moltes noies, és dir que el tabac aprima. NO ÉS VERITAT, malgrat que l’afirmació contrària de vegades és certa: deixar de fumar engreixa. El motiu pel qual molts ex-fumadors s’engreixen és per l’anomenat “mono” o síndrome d’abstinència: l’ansietat que els ocasiona la manca de nicotina els fa estar nerviosos, i fan servir el menjar per calmar l’angoixa. Una manera eficaç i senzilla d’evitar aquest problema, per als que volen deixar de fumar, és prendre suc de taronja i altres aliments rics en vitamina C, cada cop que es notin les ganes de fumar.

 

(* Hi ha qui apunta a que aquesta mentida hauria estat creada per una companyia tabaquera, i difosa inicialment entre el públic femení a través de fòrums d’Internet)

 

Si voleu saber més sobre els missatges i mentides que les companyies tabaqueres adrecen als adolescents, podeu consultar la següent pàgina web:

http://old.ash.org.uk/html/advspo/html/pgsumsp.html

 

La societat no hi ajuda tampoc gaire: ja hem dit que una tercera part de la població és fumadora, així que des de petits els nens han vist com els adults i altres nois més grans fumen. L’alcohol està “tolerat” dins de les famílies, i habitualment és durant alguna festa familiar que els nostres nois i noies s’estrenen en el consum. I en quant a les drogues, solen ser amics i coneguts els que les donen a provar per primer cop.

 

També la droga “il·legal” té la seva pròpia publicitat. ¿Qui no ha vist samarretes, pins, encenedors, arracades... amb el logotip d’una fulla de marihuana? Sovint els que més interessats estan a comercialitzar aquests productes són els propis distribuïdors de droga, que així generen un sentiment “favorable” al seu producte.

Darrerament, a més, estem veient com aquesta publicitat es fa a través de pàgines web –cosa que en dificulta el control– amb l’objectiu de dirigir-se directament als adolescents, que són els qui més temps dediquen a navegar per Internet.

Tampoc la “tele” és gaire bona aliada, i sovint hem de suportar els comentaris pretesament graciosos d’algun humorista fent jocs de paraules amb doble sentit, que ens donen a entendre que la droga és “guai”, és “divertida” [com si no hi haguessin prou famílies que ho estan passant malament per culpa d’un fill o germà addicte, quan veuen com ho engega tot a rodar, com abandona els estudis i ho abandona tot perquè està tan enganxat que no és capaç de pensar en un altre cosa].

 

Afortunadament, no tothom qui tasta una droga en queda automàticament enganxat. Però si que hi ha un percentatge elevat que, després d’una primera vegada, en repeteix una segona, i una tercera,... fins que, gairebé sense adonar-se’n, està tan enganxat que ja no pot fer marxa enrere.

 

Alguns addictes a aquestes substàncies les defensen i se’n vanaglorien davant dels altres de consumir-les, i fins i tot inciten els altres a tastar-les. Malgrat això, la majoria dels consumidors no estan satisfets amb la seva addicció; per exemple el 70% dels fumadors espanyols han intentat deixar-ho en alguna ocasió, però 2 de cada 3 van fracassar en l’intent, la qual cosa ens demostra que:

  1. El tabac és més addictiu del que pot semblar a primera vista
  2. No deu ser tan fantàstic si hi ha tants milions de persones al món que el volen deixar

 

 

Per la nostra part, només ens queda una arma: INFORMACIÓ. Cal que els nostres nois i noies sàpiguen la veritat. Cal fomentar en ells un ESPERIT CRÍTIC, conduent a què puguin prendre les seves pròpies decisions. I cal que tinguin prou SEGURETAT EN ELLS MATEIXOS i ser prou forts per saber dir no quan vulguin dir que no.

 

Veiem, doncs, una pinzellada del que cal fer:

·      Si ets cap i ets addicte a alguna d’aquestes substàncies, no et dediquis a anar-ne cantant les virtuts. Sigues realista, i reconeix-ne tant les virtuts com els defectes. I pensa que els nens et prenen com a model de comportament; no siguis un mal exemple per a ells (no vulguis per als fills dels altres el que no voldries per als teus fills).

·      Tingueu molt present que la Llei 20/1985 prohibeix explícitament el consum de tabac i de begudes alcohòliques en els centres educatius, incloent-hi els d’educació en el lleure (caus) i en les activitats amb menors d’edat (sortides i campaments). Està prohibit fumar o beure alcohol davant dels nens. I està prohibit que ells fumin o beguin. No us preneu aquesta llei a la lleugera, perquè si hi hagués una denúncia, us asseguro que se us podria caure el pèl.

·      Si teniu nois o noies que fumen, deixeu-los molt clar que NO poden fumar durant les hores del cau ni durant les sortides.

·      Amb els nois i noies que comencen a fumar, demaneu-los la següent reflexió: que agafin dos fulls en blanc i en un d’ells escriguin tots els avantatges de fumar i en l’altre tots els inconvenients.

Exemple d’inconvenients poden ser:

o       que les dents se’t tornen grogues,

o       que et fa pudor l’alè,

o       que et fa pudor la roba i el cabell,

o       que si sumes el que et gastes en tot un any et podries pagar unes vacances,

o       que no pots passar sense ell i per tant ets menys lliure (*),

o       que t’arrisques a patir càncer i malalties del cor,

o       que perds el gust dels aliments,

o       que perds olfacte,

o       que els pulmons se’t tornen negres,

o       que et costa més respirar i et canses abans quan fas esport o quan fas l’amor,

o       etc.

D’avantatges només se m’ha acudit que portes un encenedor a sobre i que pots demanar tabac a algú per iniciar una conversa amb ell o ella; és clar, que per a fer això no cal ser fumador habitual.

 

(* Quan dic que ets menys lliure no és broma: dos dels avantatges més mencionats per la gent que ha deixat de fumar eren:

1.      que quan estic tranquil·lament tombat a casa amb el pijama no m’haig de tornar a vestir i sortir al carrer perquè me n’he quedat sense.

2.      que me’n puc anar lliurement de viatge allà on vulgui, a la muntanya o lluny del món, sense haver de planificar el nombre de paquets que m’haig d’endur. )

 

·      Demaneu-los com es veuen a sí mateixos d’aquí a 15 o 20 anys: ¿voldrien ser fumadors?

·      Feu xerrades i conferències amb gent entesa. Informeu-los dels efectes que causen les drogues sobre el cos, així com del perill de conduir borratxos. Què sàpiguen la veritat. Que tinguin prou informació per saber els riscos que comporta.

·      Ensenyeu-los a suportar les pressions del grup, a prendre decisions per ells mateixos, sense deixar-se influenciar en excés pel que els amics puguin pensar d’ells. Doneu-los seguretat en ells mateixos i capacitat de  pensament crític.

·      En casos de drogodependències severes, que ocasionen un greu trastorn en la vida de la persona, el millor és parlar amb els pares, i demanar l’ajuda d’especialistes. Per demanar assessorament podeu trucar al 93.412.04.12 - La Línia Verda, o bé al 900.16.15.15 - Fundación de Ayuda contra la Drogadicción.

 

Per a més informació podeu consultar les webs següents:

 

FUNDACIÓN DE AYUDA CONTRA LA DROGADICCIÓN

Prevenció de drogodependències.

www.fad.es

 

FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT

Actuació davant problemàtiques humanes i socials.

www.fsyc.org

www.site-b.org

 

GASS

Informació sobre drogodependències i mètodes anticonceptius.

www.gass.cat

 

OCU - ORGANIZACIÓN DE CONSUMIDORES Y USUARIOS

Estratègies per deixar de fumar.

http://www.ocu.org/map/src/44431.htm

 

PROMOCIÓ I DESENVOLUPAMENT SOCIAL

Prevenció de drogodependències.

www.pdsweb.org

 

SEDET – SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ESPECIALISTAS EN TABAQUISMO

Informació mèdica i científica. Multitud de links interessants.

http://www.sedet.es/sedet/index.html