|
||||||
NENS I NENES DE 4 A 6 ANYS
L’agrupament escolta Guillem de Balsareny (MEG) va
posar en marxa aquesta branca, de manera experimental, l’any 1998. Els va
anomenar:
Ø
ESQUIROLS
Posteriorment, l'AEiG
Torrent de les Bruixes (MEG), fundat el 2001 a Terrassa, va obrir una branca
amb nens de fins a 5 anys a la que va anomenar:
Ø
POLLETS
Com que legalment la branca no ha estat encara
reconeguda pel Moviment Escolta, les afiliacions es fan sota l’epígraf de
Castors.
Escolarment, la branca es correspon als cursos de
P4 i P5 d’Educació Infantil.
S’identifica amb el color LILA.
El petit grup s’anomena PINYA.
v
JOCS I ACTIVITATS ADEQUATS PER
A L’EDAT
v
TRETS PSICOLÒGICS DELS NENS I
NENES D’AQUESTA EDAT
v
INSTITUCIONS I MÈTODE PROPIS
DE LA BRANCA
JOCS I ACTIVITATS
ADEQUATS PER A L’EDAT
En aquesta edat comencen a jugar amb altres
infants. Però la manera de jugar és molt diferent entre nens i nenes: els nens
actuen i les nenes parlen. Potser per això, hi ha poques interaccions amb
infants del sexe contrari.
Els jocs típics dels nens són aquells en què xuten
una pilota, corren, salten, juguen amb cotxes o construccions. Però amb prou
feines parlen: quan s’ajunten dos nens per jugar són capaços d’estar una hora
sense dir-se res, entretinguts amb una pilota, cosa que és impensable entre les
nenes.
Les nenes parlen i parlen i s’inventen tota mena
de jocs simbòlics, encara que també els agrada l’esport, les cordes, etc.
Per conciliar aquestes dues postures, s’acostumen
a fer jocs mogudets però que al mateix temps que es
fa el joc es va cantant o recitant alguna frase.
També són molt apropiats els jocs que exerciten
els sentits: gust, tacte, olfacte, vista, oïda,...
Si feu una sortida (màxim dues nits), o us quedeu
a dormir al cau, podeu aprofitar per fer una vetllada amb màgia, cançons, danses,
titelles... No els feu fer jocs de nit ni res que pugui fer por.
També els hi agraden molt els contes. Tenen molta
imaginació, i barregen la realitat amb la fantasia. Podeu explicar-los contes
amb personatges fantàstics, els herois dels quals, això sí, sempre actuïn bé
(en aquest moment és quan se’ls comença a educar en valors).
I no us oblideu de muntar algun eix d’animació al
voltant de totes les activitats. Els encantarà que els caps us disfresseu, i es
prendran molt seriosament el personatge que interpreteu, com si de debò fóssiu
una altra persona.
Una bona manera de començar els caus setmanals de
cada dissabte és cantant alguna cançó coneguda, o explicant-los un conte.
Tampoc no us oblideu de fer alguns tallers i
manualitats senzills. Recordeu que a aquesta edat no saben tallar amb tisores,
però sí que saben anar marcant la silueta amb un punxó. També sabran dibuixar,
pintar, enganxar,...
Ø
Alguns jocs adequats per a l’edat
Ø
Cançoner
Ø
Com muntar un eix d’animació
Ø
Algunes
cosetes sobre els ESQUIROLS, aquests animalons tan simpàtics
Ø
Criem
POLLETS a l’aula, els veiem néixer i en tenim cura
TRETS PSICOLÒGICS
DELS NENS I NENES D’AQUESTA EDAT
La manera de jugar és molt diferent entre nens i
nenes: els nens actuen i les nenes parlen. Potser per això la manera de
barallar-se també és diferent. Els nens, quan s’empipen, donen empentes i cops
de peu, i es barallen. Les nenes es retiren l’amistat (“Ja no t’estic amiga”) i
organitzen un petit complot perquè les altres tampoc siguin les seves amigues.
Si aneu de campament, us recomano no allargar-lo
més de dues nits, i que puguin veure els pares tant el primer dia com l’últim.
Així evitareu al màxim que es puguin enyorar, la qual cosa, a aquesta edat, els
ho faria passar molt malament.
Durant les excursions, evidentment, haureu de
dormir vosaltres dins la mateixa tenda dels nens. Per evitar mulladers
nocturns, us recomano de dur-los a tots a fer una pixadeta
abans d’anar a dormir, i a mitja nit, els lleveu a tots un a un i els feu fer
una altra pixadeta (alguns estaran pràcticament
adormits, però els feu pixar igualment). I per si de cas, feu-los portar un
pijama de recanvi.
Aspectes pedagògics en
aquesta etapa:
L’educació dels nens i nenes en aquest moment ha de tenir en compte una
sèrie de consideracions:
- LA NECESSITAT DE CREAR HÀBITS D’AUTONOMIA.
Anar a dormir i llevar-se a la mateixa hora, saber estar assegut
correctament a la taula, saber-se vestir sol, saber-se pentinar i rentar les dents…
- POTENCIAR L’EDUCACIÓ SENSORIAL.
Cal posar en activitat tots els sentits, associant els exercicis sensorials
amb els exercicis motors i les activitats de gesticulació.
- EDUCAR LA IMAGINACIÓ.
És la facultat humana per excel·lència, i tanmateix no se li presta la
atenció que es mereix. És important desenvolupar la imaginació adequadament, la
qual cosa ajudarà al nen a ser creatiu, cosa tant necessària avui en dia, no
només en el camp de les arts, sinó també en el de les ciències.
El nen és un ésser imaginatiu per excel·lència. Li agraden les històries
extraordinàries, inventa personatges fantàstics, barreja lo real amb lo
fictici, li agraden les rondalles, els contes, les llegendes… i en tot això
troba la seva ment material per a activar-se i
madurar. Amb la imaginació allò que pensa és “com si” existís, per això en els
seus jocs els objectes els pot veure com éssers vius que interactuen amb el
nen.
Educar la imaginació és compatible amb que aprengui a distingir lo imaginat
de lo real.
- EDUCAR EL CARÀCTER.
Cal anar creant els fonaments de la personalitat i per a això ha d’estar
envoltat d’afecte i d’amor, però evitant un excés que el faci un nen “mimat”.
Li hem de posar normes clares i justes que enquadrin la seva conducta. Cal
ensenyar-lo a viure amb normes des dels primers anys. Tan perniciós per al nen
és que no tingui en el seu entorn cap referent de normes, com que abundi massa
en elles. Han de ser adequades a la seva edat, fàcils d’entendre i d’observar
el seu compliment.
- EDUCAR EN VALORS.
Els valors són els punts cardinals de la persona; indiquen cap a on anar,
què fer en cada moment. Aquesta edat és un moment magnífic per a començar a
cultivar els valors.
El nen aprèn les conductes socials a través de la imitació de les actituds
i de la conducta que mostren altres persones (pares, mestres, altres nens més
grans,...). Tractarem que la nostra conducta doni exemple dels valors que volem
educar.
En aquesta edat no és el moment de justificar-li els valors sinó de què
comencin a actuar de manera virtuosa; més endavant ja entendran els motius de
fer-ho així.
Entre els
4 i els 5 anys:
- A aquesta edat segueix gaudint amb les activitats físiques (grimpar,
gronxar-se, lliscar,...). Però encara que el seu joc és tot moviment,
combinarà aquest amb activitats més tranquil·les. Dedica més temps
continuat a una sola tasca.
- Mostra major autonomia, tant a nivell motriu com afectiu.
- Va perfeccionant la seva habilitat manual.
- Psicomotricitat als quatre anys:
o
sap saltar a la "pota coixa"
o
manté l’equilibri en un sol peu durant alguns segons
o
al llançar una pilota, tira el braç cap a endarrere i la
llança amb força
o
pot botonar-se la roba i fer-se
el nus en les sabates
- En el seu joc es reflecteix molt la gran imaginació que té, arribant a
confondre lo real amb lo irreal. Els temors que pot arribar a sentir de
forma més acusada solen ser producte de la seva imaginació. Demostra les
seves pors; són pors específiques: a la foscor, als animals,...
- Es reflecteix clarament en el seu joc el que anomenem "joc
simbòlic", que és aquell en el qual el nen assigna a cada objecte o
joguina de la seva activitat un paper o rol; a través d’aquest joc, el nen
expressarà els seus conflictes interns, els seus desitjos i pors...Observar
aquest tipus de joc pot ser de gran ajuda per a conèixer com viu el nen el
que passa al seu al voltant.
- En general, li costa compartir les seves joguines amb altres nens o
necessita dur-les amb ell allà on va.
- Són molt sociables; malgrat que realitzin una activitat individual,
van conversant amb els nens que tenen al costat.
- Són molt parladors i preguntaires (els famosos i inacabables "per
què", que ja s’inicien en l’any anterior).
- Llenguatge i memòria es desenvolupen molt a aquesta edat.
- En el llenguatge comet pocs errors; s’apropa gairebé del tot al
llenguatge adult. Si se’n detecten seria signe d’alarma i motiu de
consulta amb l’especialista infantil. No heu d’abandonar-ne l’evolució del
trastorn a l’atzar; és convenient reeducar el llenguatge del nen abans que
s’iniciï en l’aprenentatge de la lecto-escriptura,
doncs s’agreujaria el seu problema.
- En quant a la memòria, no oblidem que retindrà sempre amb més
facilitat allò que sigui del seu interès, i ara ho farà clarament.
- Llenguatge i socialització als quatre anys:
o
fa preguntes gairebé sense parar
o
li agrada fer jocs de paraules; es diverteix amb els més
absurds disbarats, per a atreure l’atenció de l’auditori
o
el seu llenguatge és clar; no li agrada repetir les coses
o
arriba a sostenir llargues converses, barreja de ficció i
realitat; té molt de xerraire i una mica d’irritant
o
és parlador i utilitza amb entusiasme el pronom personal
o
pot vestir-se i desvestir-se gairebé sense ajuda
o
es fa el llaç de les sabates, es pentina sol i es
raspalla les dents
o
va al bany sol, preferentment quan hi ha altres a dins,
mogut per "una nova curiositat que comença a sorgir"
o
comença a formar grups per a jugar de dos o tres nens
o
comparteix les seves coses, però de vegades té rampells
capritxosos amb la intenció de provocar reaccions en els altres: "pot ser
un veritable sergent per a donar ordres als altres"
o
té certa consciència de les actituds i opinions dels
altres: és excel·lent per a trobar pretextos i justificar el seu comportament
- Al voltant dels 4 anys, descobreix de forma natural la diferència
anatòmica entre els diferents sexes, i serà un dels interessos presents.
Intentarà verificar cada vegada que li sigui possible aquestes
diferències, tant amb altres nens com amb els seus pares. Serà quelcom
natural el fer-ho.
- Hi ha una gran necessitat d’afirmar-se com a
persona: ara és capaç d’imitar als adults en moltes coses. La
identificació amb aquests serà fonamental en la seva evolució.
Generalment, s’identificarà amb el progenitor del mateix sexe, la qual
cosa ajudarà a nen a acceptar el seu propi sexe. Altres identificacions
complementàries (amb germans, avis, mestres,...) contribuiran a acabar de
perfilar les característiques del nen/a; aquestes últimes explicarien la
diversitat de caràcters entre germans.
- En el dibuix de la figura humana, és capaç de representar aquelles
parts del cos que coneix bé; a mesura que vagi coneixent més, anirà
completant el seu dibuix.
Entre els
5 i els 6 anys:
- Aquesta és una edat fàcil, més conformista. Els coneixements adquirits
fins a ara s’organitzen i prenen solidesa.
- La seva motricitat segueix perfeccionant-se, però ara és més
tranquil·la, la qual cosa li permet també gaudir en espais reduïts (l’any
anterior encara necessitava espais grans).
- Psicomotricitat als cinc anys:
- salta i bota amb soltesa
- arriba a conservar l’equilibri uns quants segons
sobre la punta dels peus
- està capacitat per a realitzar exercicis físics i
dansa
- fa servir el raspall de dents i la pinta
- pot dibuixar la figura d’una persona
- El nen interioritza els objectes reals en forma
d’imatge, que no és fotogràfica sinó que està carregada de significació i
de subjectivitat; pren de l’objecte allò que l’impressiona i té per a ell
un valor simbòlic; per exemple, el llop ferotge dels contes és, sobre tot,
una gran boca.
- El nen expressarà en els seus dibuixos el que es coneix com a
"realisme intel·lectual", és a dir, el que dibuixa no és la
realitat (objectivament parlant), sinó els objectes tal com són per a ell.
Així observarem transparències entre un objecte i altre, desproporcions,
absència de perspectiva,...
- El nen expressarà amb els seus dibuixos el que no pot expressar d’una
altra manera.
- En el joc, s’observen diferents interessos segons es tracti de nens o
nenes.
- Apareixen els amics inseparables del seu mateix sexe.
- En aquesta edat la lateralitat sol estar bastant definida (la
lateralitat és el predomini del costat dret o de l’esquerra (de mà, ull i
peu)). Utilitzarà més i serà més hàbil amb la seva mà dominant, sigui una
o altra.
- Aquest procés es va completant fins als 6 anys, però ja s’ha d’anar
definint, doncs ha d’estar clar abans que es produeixi l’aprenentatge de
la lecto-escriptura. Una lateralitat poc clara
complicarà els aprenentatges i repercutirà en altres àrees de la seva
vida. En aquests casos, cal ajudar-lo a lateralitzar-se,
descobrint quin és el seu costat dominant.
- Encara no reconeix la dreta i esquerra en el cos de l’altre.
- Si es detecten defectes de pronunciació en el llenguatge serà
convenient consultar a un especialista infantil.
- Llenguatge i socialització als cinc anys:
- sembla un adult en la seva forma de parlar; les
seves respostes són ajustades a les preguntes que se li fan
- les seves preguntes busquen una resposta i té un
veritable desig de saber coses
- en el seu desig d’entendre el món és molt pràctic i
li agraden els detalls concrets, sense anar-se’n per les branques ni
deixar-se endur per fantasies
- distingeix les seves mà dreta i esquerra però no
les dels altres
- és obedient i es pot confiar en ell
- li agrada col·laborar en algunes tasques
domèstiques
- es mostra protector, de vegades, amb els més petits
- sap dir el seu nom i l’adreça
- juga en petits grups de dos a cinc nens
- prefereix el joc amb altres nens i mostra certa
comprensió de situacions socials
- la seguretat en sí mateix, la confiança en els
altres i la conformitat social són els trets més característics
- Li agraden molt els contes, i tot i que encara no sap llegir passa
llargues estones mirant els dibuixos.
- Li agrada acabar el que ha començat, tant en el joc com en la
conversa. Li molesta deixar alguna cosa a mig fer.
- Es troba en una actitud molt receptiva, en la qual el món extern és
molt important.
- Els nens d’aquesta edat poden ser molt diferents els uns dels altres.
INSTITUCIONS I
MÈTODE PROPIS DE LA BRANCA
NOTA: Si no coneixeu el mètode educatiu de l’escoltisme, us recomano llegir
abans la secció “El mètode escolta”.
(secció en construcció)
