ETAPES EN L’EVOLUCIÓ D'UN GRUP

La descripció que ve a continuació es refereix a grups petits, i es pot aplicar tant a les patrulles de nens i nenes, com a l'equip de caps.

La majoria de grups passen per estadis de coneixement mutu i conflicte abans de treballar eficientment.

El psicopedagog Bruce Tuckman, després d'observar durant anys el comportament de petits grups en diferents àmbits, va resoldre distingir 4 fases per les quals travessaran els grups després de la seva formació:

1) Fase de constitució

En aquesta primera fase els individus es troben per primera vegada. Com a conjunt d'individus, encara no “senten que formen part d’un grup”. L'activitat principal d'aquesta fase consisteix a descobrir qui són els altres membres del grup, i ho fan de la manera següent:

- Intenten conèixer les actituds i el passat dels altres (qui són i d’on vénen).

- Intenten determinar quins comportaments interpersonals són acceptables o inacceptables.

- Demostren les seves identitats personals a la resta dels membres i estableixen una primera impressió dels altres.

Davant d'una situació de treball, en aquesta fase els membres del grup determinen la tasca que es durà a terme, i quins mètodes i normes seran apropiats.

2) Fase de conflicte

En aquesta segona fase de desenvolupament del grup trobarem un nivell considerable de conflicte, per la qual cosa pot ser un període incòmode per als membres del grup.

Aquests conflictes normalment s’originen perquè els membres del grup intenten establir el seu propi lloc dins del grup i influir en el desenvolupament de les seves normes de funcionament. Amb tot això, els objectius i els interessos personals de cada membre es fan evidents. Les hostilitats apareixen quan es fan patents les diferències entre objectius individuals.

En aquesta fase, les relacions que es van establir en un principi poden veure's trencades o reorganitzades. Els temes que cal discutir es presenten de manera més oberta i es fan esforços per aclarir els objectius del grup.

3) Fase de normalització

Amb el temps, els membres del grup desenvolupen maneres de treballar, dirigint qüestions referents a qui farà què i com ho farà. S'estableixen, doncs, regles de treball i operació a partir de:

- Normes de comportament acceptable i no acceptable per a tots els membres del grup.

- Atribució de diferents rols a cada membre.

En aquesta fase es comença a percebre un sentit d'identitat, de ser únics i diferents respecte a altres grups.

4) Fase d'execució

No tots els grups aconsegueixen arribar a aquesta etapa. Es caracteritza per la unió total del grup i perquè els grans dilemes s'han resolt, com ara les relacions interpersonals, els rols, la comunicació i el lideratge.

En aquesta fase, els membres del grup coneixen a la perfecció la seva posició i el seu paper dins del grup i, per tant, poden dedicar tota la seva atenció a la feina o tasca que cal dur a terme, així com a complir els objectius que s’havien proposat. Es considera que el grup que arriba a aquesta fase de desenvolupament és un grup madur, concentrat en el seu rendiment.

Cal ressaltar que no tots els grups han de passar necessàriament per aquesta seqüència de fases. El grup pot dissoldre’s abans d'arribar a un grau acceptable de rendiment, o pot quedar-se permanentment en una fase anterior del desenvolupament i ser per sempre un grup ineficient. De la mateixa manera, també poden donar-se passos enrere, a una fase anterior, si es produeix l'entrada o sortida de membres clau del grup.