| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Caus enllaunats: joc d'interior.

JOCS D’INTERIOR (per a nens de 8 a 11 anys)

 

A continuació descriuré tot un grapat de jocs d’interior, adequats per a dies de pluja o fred. Com que pràcticament no necessiten material (o molt poc), els podeu fer durant un cau en què no tingueu res preparat. Podeu triar aquells jocs que més els vinguin de gust als nens.

 

MONEDA QUE CORRE (joc de passar objectes): Es fa una rotllana. Tots els nens col·loquen les dues mans amb els palmells cap amunt a l’alçada del pit. A un de cada 5 o 6 nens se li dóna una moneda que col·locarà a la mà dreta. El joc consisteix a passar la moneda, sense agafar-la, a la mà dreta del veí de l’esquerra el més ràpidament possible. Les monedes van passant de mà en mà. Si a algú li cau, la cull ràpidament i torna a passar-la. A la indicació de canvi, la moneda es comença a passar amb l’esquerra i també canvia el sentit: ara la moneda anirà cap a la dreta. La paraula canvi pot aparèixer els cops que es vulgui i sempre suposarà canvi de mà i de sentit.

MATERIAL: monedes (si no en teniu, ho podeu fer amb pedres petites, o amb botons grans...)

 

LA RATA I EL GAT (joc de passar objectes): Es fa una rotllana. A un nen se li dóna una pilota gran que farà de gat. A un altre nen cinc posicions més a la dreta se li dóna la pilota petita que farà de rata. A un crit, el gat (la pilota gran) passant de mà en mà ha d’intentar agafar la rata (la pilota petita) que també anirà circulant.

MATERIAL: una pilota gran i una pilota petita (o si no teniu pilotes, ho podeu fer amb pedres, sabates o qualsevol altre objecte)

 

QUI ÉS L’ASSASSÍ? (joc de memòria): Un nen interpreta el paper de policia. Cada nen disposa d’un objecte qualsevol, personal o de l’entorn, i l’ensenya al policia. Aquest se’n va i mentrestant un dels nens és assassinat. L’assassí deixa el seu objecte damunt del mort, el policia torna i per l’objecte que hi ha sobre la víctima ha de saber qui és l’assassí.

MATERIAL: (objectes personals o de l’entorn)

 

EL DETECTIU (joc de memòria): Es juga amb pocs nens (màxim 10). Un nen, el detectiu, observa com van vestits els seus companys i se’n va. Tot seguit, els que resten es canvien alguna peça de roba. En tornar el nen que és fora, ha d’endevinar qui i què s’han canviat.

 

EL PERSONATGE (joc d’endevinar): Un nen surt del grup; d’entre els que resten se n’escull un altre que serà el personatge. En tornar qui ha sortit, aquest, fent preguntes –no poden ser directes, sinó que s’han de referir a les característiques del personatge (és ros, moreno, noi, noia, porta ulleres...)– a les quals només poden contestar "sí" o "no", ha d’endevinar quin nen és el personatge.

Variants:

-en lloc d’una persona pot escollir-se un animal, un ofici...

-el personatge també pot ser qualsevol persona viva o morta, suficientment coneguda

 

ASSEURE’S DAMUNT (reconèixer amb l’oïda): Es fa una rotllana amb tots els nens asseguts en cadires. Un nen amb els ulls tapats s’asseu sobre els genolls d’un altre i li diu que imiti la veu d’un animal. Pel soroll que fa ha d’intentar endevinar de quin nen es tracta. Pot fer tres intents canviant d’animal; si no aconsegueix endevinar-ho s’asseu damunt d’una altra persona. Si ho endevina, el que ha imitat l’animal el substitueix (en tornar a iniciar el joc, tots els nens s’han de canviar de lloc).

Variants:

- Es pot fer també amb altres sorolls: vehicles, instruments musicals...

- El nen amb els ulls tapats es posa al mig de la rotllana, tira una pilota i qui l’agafa fa les veus

- El nen amb els ulls tapats no seu sinó que toca el cap d’un company i aquest li contesta “miau

MATERIAL: un mocador per tapar els ulls, cadires

 

TREURE’S LES SABATES (reconèixer amb el tacte): Ha de ser un grup no gaire nombrós de nens en una habitació no gaire gran. Tots ells es treuen les sabates. Fet això es tapen els ulls (o bé tanquem el llum de l’habitació) i els caps remenen les sabates. A continuació cada nen ha de trobar les seves i posar-se-les. S’ha de tenir en compte que el joc no funcionarà bé si la majoria de nens porten un calçat molt semblant.

MATERIAL: fulards per tapar-se els ulls (o bé podeu tancar el llum de l’habitació)

 

HE COMPRAT UNA GALLINA (joc de seguir rituals): Tots els nens asseguts en rotllana. S’estableix un diàleg entre el cap i el nen de la seva dreta:

- He comprat una gallina

- Que pon?

- Sí que pon

El nen torna a iniciar el mateix diàleg amb el company que té a la seva dreta:

- He comprat una gallina

- Que pon?

En aquest moment el nen no contesta, sinó que es gira a l’esquerra i pregunta al cap “que pon?” i aquest li respon “sí que pon”, i aleshores el nen es torna a girar a la dreta i respon al seu company: “sí que pon”.

El joc continua sempre igual: qui ha fet la pregunta informa al seu company del costat que ha comprat una gallina, i la pregunta de “que pon?” la va passant fins al cap que la contestarà. La resposta també passarà de nen en nen fins a l’interessat (el joc, doncs, consistirà a passar nen per nen preguntes i respostes: he comprat una gallina, que pon?, que pon?, que pon?... sí que pon, sí que pon, sí que pon...). Les preguntes i respostes han de fer-se amb rapidesa.

 

PAU-PERE (joc de seguir rituals): Es juga amb un grup poc nombrós (màxim 15 nens). Ens posem tots drets en rotllana. Tots els nens es numeren correlativament començant per l’1, menys dos que seran en Pere i en Pau. En Pau comença dient: Pau-Pere, en Pere contesta dient primer el seu nom i després qualsevol número dels que tinguin els nens. El nen anomenat ha de respondre amb el seu número primer i dir-ne un altre després (o també por dir Pere, o Pau). Tot això s’ha de fer seguint un ritme marcat amb les mans: amb una mà piquem el genoll dret, amb l’altra mà el genoll esquerre, després ens toquem l’espatlla dreta mentre diem el nostre número, i ens toquem l’espatlla esquerra quan diem el número de l’altre nen. El nen anomenat ha de seguir també el mateix esquema. Qui perd el ritme, diu el número propi malament, o diu un número que no existeix, s’assenta al terra, però continua jugant. Guanya l’últim nen que queda dret (o també es pot tallar el joc abans si veieu que dura molt).

 

AQUEST ÉS EL MEU NAS (joc de seguir indicacions): Aquest joc potencia la coordinació de moviments en haver de contradir el que es fa amb el que es diu. Es fa una rotllana amb els nens drets. Un nen dirigint-se al seu company del costat diu: aquest és el meu nas i ha d’assenyalar-se qualsevol altra part del seu cos, per exemple, el peu. El company continua, dient a un altre, aquest és el meu peu tot assenyalant un altre part. Seguint l’ordre de la rotllana cada nen ha de dir la part del cos que s’ha tocat el company anterior i assenyalar-se un altra. Tots els nens han de mantenir la postura en la qual han parlat.

 

EXPLICAR AVENTURES (joc de seguir indicacions): Els nens s’asseuen tots en rotllana, menys un que ho farà al marge i d’esquena. Un nen s’aixeca i comença a explicar una història inventada mentre va caminant pel voltant de la rotllana. A un senyal del nen que està fora, la història ha de continuar-la el nen que es trobi més a prop del que l’estava explicant.

 

EL CORRENT (joc de passar missatges): Tots els nens, agafats de les mans, formen una rotllana menys un que es col·loca en el centre. Un dels nens del cercle diu: passo un missatge a... (nom d’un nen). El missatge consisteix en un petit impuls donat a la mà (prémer-la lleugerament). Els nens es van passant de mà en mà el missatge de la manera més dissimulada possible fins que aquest arriba al destinatari. Quan arriba a aquest, es diu: rebut. Si el nen del mig veu algú passant el missatge pren el seu lloc i el que ha estat descobert passa a ocupar el centre de la rotllana.

 

ELS DISBARATS (joc de passar missatges): Es posen els nens en rotllana. El primer fa una pregunta sobre qualsevol cosa al segon. Aquest li contesta i pregunta una altra cosa al tercer. El tercer nen respon, i pregunta sobre un altre tema al quart. I així fins que la pregunta arriba al que ha començat. En aquest moment comencen a confeccionar-se els disbarats. Per a fer-ho, cada noi diu la pregunta que li ha fet el company de l’esquerra i la resposta que ha rebut (a la seva pròpia pregunta) del company de la dreta: aquest m’ha preguntat que... (la pregunta que li han fet des de l’esquerra), i aquest m’ha contestat que... (la resposta que li ha donat el company de la dreta).

 

POBRE GATET (joc per controlar les emocions): Els nens s’asseuen en rotllana, excepte un que es posa al mig. El nen del mig se’n va cap a un altre i tot fent de gat, agenollat davant seu, li diu: miau, intentant que el company rigui. Aquest seriós, sense riure gens, ha de contestar acaronant-li el cap: pobre gatet. El procés es repeteix tres cops. Si en aquest temps el que contesta no ha rigut, el que fa de gat va a buscar un altre nen. Si, pel contrari, riu, aquest nen passa a fer de gat.

 

L’OFICI (joc d’agilitat mental): Es forma un cercle. Un nen, tot dient un ofici, tira una pilota a un company. Aquest, ràpidament ha de dir un instrument que s’utilitzi en aquella professió. Tot seguit diu un altre ofici i tira la pilota a un altre nen que farà el mateix.

MATERIAL: una pilota (o si no en teniu, podeu fer una bola de paper)

 

UN, DOS, PUM! (joc d’agilitat mental): S’asseuen els nens en rotllana. El joc consisteix a dir cada nen un número començant per l’1 fins al 100, però quan toqui el torn a un número prefixat anteriorment, es substitueix aquest per pum. Per decidir quan s’ha de dir pum, abans de començar el joc cap posar-se tots d’acord en quina serà la cadència: cada tres números, cada cinc... Per exemple, si fos cada tres: un, dos, pum, quatre, cinc, pum, set... El nen que s’equivoca paga penyora.

Variant:

- Es pot complicar el joc fent cada 3 i 2 números, o cada 5 i 3... Per exemple, si fos cada 3 i 2: un, dos, pum, quatre, pum, sis, set, pum...

 

LES PARAULES (joc d’agilitat mental): Un cap diu una lletra. Els nens, per torn, han de dir paraules que comencin amb aquesta lletra. S’ha de fer amb rapidesa.

Variants:

-Podem posar la limitació que siguin coses que puguis trobar en un lloc concret (a la muntanya, a la piscina, a l’escola... etc.)