AEiG Guillem de Balsareny Agrupament Escolta i Guia
GUILLEM DE BALSARENY

Població: BALSARENY (Bages)
Afiliació: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Fulard: blanc amb rivet groc
Any de fundació: 1955
Fundador: Mn. Felip Pujols

Els inicis de l’escoltisme a Balsareny daten del 1931, abans de la Guerra Civil, quan la delegació local de Palestra va muntar una secció excursionista, que animats pel mateix Josep Mª Batista i Roca (el fundador de l’escoltisme català) es va transformar en una secció dels Minyons de Muntanya. Es deia Agrupament Roger de Flor, i tenia tres branques: els Follets (de 8 a 12 anys), els Minyons (de 11 a 18) i els Guies (més de 18). Però el moviment va ser dissolt arran dels fets d’octubre de 1934 (quan el president Companys proclama l’Estat Català), als quals Palestra s’hi havia adherit. Aquest moviment, encara que durés poc, deixà una empremta inesborrable entre els seus components. Alguns d’ells, com en Llorenç Planes i Vilella, van ajudar posteriorment a revifar l’escoltisme a casa nostra.

L’actual agrupament escolta de Balsareny fou fundat per mossèn Felip Pujols el 1955, sota l'empara oficial del Centre Excursionista d'Acció Catòlica, però amb el nom d'agrupament Roger de Flor, en memòria de la primera etapa, la d'abans de la guerra, dels Minyons de Muntanya de Palestra (1931-1934). Poc temps després, el vicari ja era denunciat per activitats polítiques (era un temps en que la Falange Española apallissava escoltes i en cremava els campaments; també els nostres van rebre amenaces). El mateix 1955 ja es va fer un campament a la font de Serarols (Sallent), amb dues patrulles de Minyons i una sisena de Llobatons. L'any següent, al campament de Gréixer, Minyons i Llobatons estrenaven uniforme, amb fulard blanc i groc, colors de la bandera pontifícia. El 1957, l'agrupament aplegava una trentena de nois; es va fer una esquiada als Rasos de Peguera, un campament d'estiu al Cobert de Puigcercós, i un altre, per als Llobatons, a l'Angle.

Després d'una crisi l'any 1958, en què es dissolgué la Secció i només tres membres van fer una travessa pels Pirineus, el 1959 es reprenien les activitats; aquest any és recordat per la forta tempesta que va descarregar sobre el campament de Serarols. Quan, el mateix 1959, mossèn Felip se'n va de Balsareny, l'agrupament s'organitza entorn del Clan (Jordi Planes, Joan Ribera, Esteve Díaz, Joan i Josep Soler, Joan Busquets, Josep Sensada, Esteve Carreté...). Hom en recorda una pujada de cap d'any al Puigllançada, amb una nit glacial al refugi de Rebost.

L’any 1960 consta l’existència de tres branques: els petits (Llobatons), els mitjans (Secció) i els grans (el Clan). El Clan va participar al Congrés de Montserrat del 1960. El campament d'aquell any es va fer a Espinalvet. En aquesta època, l'agrupament va adoptar el nom de Guillem de Balsareny, balsarenyenc del segle XI, vicari comtal del Castell i després bisbe de Vic. El nou consiliari era mossèn Josep Mir. Es fan diverses excursions. El 1962 es va celebrar un campament a Merola, amb Pere Juncadella de cap. Però aviat l'agrupament entra en crisi, i el 1963 ja no hi va haver campament.

Una tercera etapa molt marcada comença, però, el mateix 1963, amb la vinguda a Balsareny de Lluís Mª Xirinacs, consiliari nacional de la branca guies. En Xirinacs, que va deixar un solc profund al poble fins que en marxa el 1966, aplega el jovent en una «comunitat cristiana de base». Es promou la campanya, reeixida, de construcció d'un local per als joves als baixos de la rectoria. I es planteja novament de reprendre l'escoltisme, dintre però d'aquest nou moviment cristià. Els Llobatons tenen una aquela (cap femení), es forma una nova Secció i un nou Clan; n'és cap d'agrupament Josep Riera Lladó. Es fan campaments a Gósol i a Gréixer i, ja amb mossèn Isidre Sala de consiliari, el 1966, a Saldes. El 1968 es va formar una secció femenina, les Noies Guies; però en aquells anys costava molt que deixessin anar a tot de noies elles soles de campaments, i la branca no tingué continuïtat. Cap al 1968-69 la Secció es va dividir en dues unitats diferents: els Ràngers (nois d’entre 11 i 14 anys) i els Pioners (nois de 14 a 17). El nou consiliari és mossèn Àngel Prat (després, mossèn Josep Franquet), i el cap d'agrupament, Esteve Díaz.

El 1974, és cap d' agrupament en Ramon Cabana, i consiliari mossèn Josep Colell; és una època fecunda i d’intensa activitat. Durant els anys ’70 les branques comencen a ser mixtes (de nois i noies junts): es comença al principi amb la branca dels petits (llobatons) i progressivament es va estenent cap a les branques més grans. El 1979, n'és cap d’agrupament Josep Mª Soler Camps, i posteriorment ho serà Montse Calvet. L’any 1980 es van fer les celebracions del 25è aniversari. Aquell any només hi havia obertes dues branques: els Llobatons i els Ràngers. L'agrupament, amb diversos canvis generacionals, va continuant la seva activitat; l’any 1982 torna a obrir-se la branca de Pioners, i tres anys més tard el Clan (a partir d’ara anomenat Truc).

Mossèn Jordi Orobitg entrà com a consiliari el 1983. De l’any 1987 hom recorda a Llinars d’Aiguadora una gran pedregada i el desbordament del riu, que va provocar la inundació del campament dels Ràngers. Entre el 1987 i el 1997, amb Toni Domene com a cap de Pioners, aquesta branca farà llargues travesses i rutes pels Pirineus, els Pics d’Europa i Sierra Nevada; també participaran en Columba’91, una Jamboree (trobada internacional d’escoltes) que va tenir lloc a Sòria.

El 1988 Conxita Planes entra com a cap d’agrupament; posarà l’accent en reforçar les branques dels més grans, garantint així un bon planter de futurs caps, i en potenciar la formació dels monitors. Cap a finals de 1993, l’agrupament va obtenir una plaça d’objector de consciència, la primera de tot Catalunya en l’àmbit de l’escoltisme, gràcies a la qual diversos caps i Trucs podran fer el servei obligatori dins el mateix agrupament. El 1994, essent caps d'agrupament Conxita Planes i Jordi Medina, l'agrupament obre la branca de Castors/Fures, que acollirà per primer cop a nens i nenes d’entre 6 i 8 anys; l’obertura d’aquesta branca va ser un projecte de la branca de Truc, per al qual es van estar preparant durant molts mesos. El 1995 la Demarcació escolta de Manresa organitza un projecte de col·laboració al Senegal; un grup molt reduït de persones hi viatjarà, entre les quals un membre del nostre agrupament, Teresa Riera. El mateix any es va celebrar el 40è aniversari amb un multitudinari dinar de germanor i altres activitats. Gràcies als donatius i subvencions recollits durant aquells actes es van poder fer reformes molt necessàries en els caus.

El curs 1997-98 es manté tancada la branca de Ràngers, ja que no hi ha afiliats nois d’aquesta edat. Aquest fet, aparentment intranscendent, tindrà les seves conseqüències uns anys més tard.

Entre el 1998 i el 2001, un membre del nostre agrupament, Joan Manuel Marquès, va exercir de cap de demarcació a la Demarcació de Manresa. L’any 1999, a partir d’un projecte de Ricard Ribera i Cristina Jubert, s’obre la branca d’Esquirols, la primera de tot Catalunya, que aplegarà nens i nenes de 4 a 6 anys. L’any 2000, essent cap d’agrupament Montse Pla, l’agrupament supera de llarg el centenar d’afiliats, i manté obertes 6 branques: Esquirols, Castors, Llops, Ràngers, Pioners, i Truc. Aquell any totes les branques van participar a la multitudinària trobada (10.000 persones) d’escoltes de tot Catalunya que va organitzar Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.

Però entre el 1998 i el 2002 s’evidencia que hi ha un problema amb la continuïtat dels caps. Assumptes laborals, d’estudis, o personals, fan que la majoria de caps que entren nous no aguantin el mínim de tres anys que habitualment se’ls demana, i durant aquest temps un total de 16 caps entren i surten de l’agrupament sense oferir un relleu als antics. Només la constància dels caps més vells i el recurs a persones foranies aconseguiran mantenir en funcionament totes les branques.

El setembre de 2002 mor el nostre estimat consiliari mossèn Ramon Mª Serchs, que s’havia implicat molt a fons en l’agrupament.

L’estiu del 2003, la branca de Pioners va participar en una Jamboree internacional a Bèlgica (la Flamboree).
L’any 2003 deixen d’arribar nois i noies de relleu per fer de caps. És la conseqüència d’aquella branca de Ràngers que va estar tancada el 1997-98. La manca de caps obliga a dissoldre les branques dels més petits, i durant el curs 2003-04 tant sols queda oberta la de Pioners/Caravel·les.

L’any 2005 es fan les celebracions del 50è aniversari amb un dinar de germanor, una missa concelebrada i una exposició fotogràfica retrospectiva. Aquell any solament hi havia obertes dues branques (Pioners i Truc), car la manca de caps no permetia una altra cosa. L’Adalbert Arnau i en Germán Díaz (cap d’agrupament), conjuntament amb el consiliari mossèn Alfons Busto (en aquell moment també consiliari general de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi) eren els puntals sobre els quals es mantenia viva la institució.

A l’any següent es va intentar que els Truc prenguessin la responsabilitat de fer de cap i d’obrir algunes branques, però tan sols es va aconseguir reprendre durant un parell d’anys la branca de Llops.

L’estiu del 2007 els Pioners van celebrar el centenari de l’escoltisme participant en una Jamboree internacional a Suïssa (la Kanderjam).

Durant el curs 2007-08 tan sols romania oberta la branca de Truc. Tanmateix, aquests trucaires van prendre una valenta decisió: la de fer de cap, oferint així a d’altres nens i nenes la possibilitat de rebre l’educació i els valors que ells han rebut.

Per al curs actual (2008-09) disposem d’un equip de 10 monitors amb molta empenta decidits a tornar a reviure l’agrupament. Són set nois i noies joves, amb idees fresques i molta iniciativa, acompanyats de tres veterans amb molts anys d’experiència. S'han obert les branques de Llops/Daines i de Ràngers/Guies, incorporant nens i nenes des dels 8 fins als 13 anys. I s'ha creat també una branca de pares, que realitza tasques de suport logístic.

L’Agrupament Escolta ha deixat una petjada profunda a Balsareny. La seva labor pedagògica i cívica ha arribat a més de 600 persones, i ha estimulat tot el teixit associatiu. Són moltes les entitats locals nascudes o crescudes gràcies a les inquietuds i l’empenta d’antics escoltes, com també són molts els escoltes que després han treballat i s’han implicat amb associacions i ONGs.

Tant de bo que pugui continuar essent així.

 

Font: A.E.iG. Guillem de Balsareny. Desembre 2008.