Agrupament Escolta i Guia
INDIKA

Població: PALAFRUGELL (Baix Empordà)
Afiliació: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Fulard: blau amb rivet taronja
Any de fundació: 1984
Fundador: Leonardo Frías i altres

Tot començà a la vila de Palamós quan el grup de pioners de l’Agrupament Scout Sant Jordi de Palamós aplegà un nombre important de nois i noies, tant de la seva vila com d’altres poblacions veïnes.

D’aquestes, Palafrugell representava un grup nombrós de scouts. Es desplaçaven cada setmana amb la finalitat de participar a les activitats organitzades per l’agrupament palamosí, al qual pertanyien. De tant en tant feien les seves pròpies reunions, on contemplaven la possibilitat de crear un nou agrupament a Palafrugell.

Aquesta iniciativa fou recolzada pels mateixos scouters (caps) de l’agrupament Sant Jordi; era una oportunitat d’estendre l’escoltisme arreu de les nostres comarques. Així, el novembre de 1984 es creà definitivament el nou agrupament. Les primeres reunions, al domicili particular del cap de l’agrupament Leonardo Frías, serviren per marcar les línies a seguir en el futur i continuar amb la formació scout.

Ara s’havia d’escollir un nom i els colors del fulard. Aquest nom fou INDIKA, el perquè el trobem en les primeres tribus d’ibers que poblaren la comarca, els indiquetes, els quals anomenaven indika la lluna plena quan, en una època determinada de l’any, prenia unes coloracions ataronjades que ressaltaven amb el blau fosc del cel. Alhora aquests dos colors queden reflectits en el fulard de l’agrupament.

Durant els primers mesos s’organitzaren moltes activitats per donar a conèixer el Moviment Scout, que era pràcticament nou pels nois i noies de la població. Les nombroses sortides i els serveis a la vila, van cridar la curiositat de molts que ràpidament formaren part de l’agrupament.

Un pas molt important va ser la disponibilitat d’un cau que responia totalment a les seves necessitats. Ben aviat es va convertir en el centre de totes les activitats i el punt de trobada per a tots els scouts.

Un altre problema al qual s’enfronten la major part dels agrupaments és la manca de caps. A l’agrupament aquesta tasca es va poder solucionar ja que els fundadors es van comprometre a fer de monitors i com que tenien poca experiència van anar a fer molts cursets relacionats amb la formació de caps.

Així doncs, el novembre del 1984 és realitzava la primera sortida de l’agrupament a la cantera d’en Zamora a Mont-ras. Fins el 8 i 9 de desembre no es va fer la primera acampada, en la que hi va participar l’agrupament palamosí. Una altre excursió molt significativa va ser a la font de la Teula. En aquella època ja hi havia una quantitat considerable de nens que estaven interessats en ser scouts.

Molts d’aquests nens s’havien apuntat perquè eren germans d’algun monitor, i seguidament portaven els seus amics de l’escola. O també perquè una de les caps de l’agrupament era la Mariona Reig, mestra de l’escola Vedruna de Palafrugell que tenia nens de l’edat de 6 fins a 14 anys, i els incitava a venir.

Més tard l’agrupament va decidir fer un canvi, aquest fet es deu a una acampada que van realitzar amb un agrupament de Barcelona anomenat Estel de Gel l’abril de 1985. En aquesta sortida els monitors es van adonar que no tenien gaire coneixements, per això van decidir tots els caps que anirien a fer un curs amb ells perquè els poguessin ensenyar tots els seus coneixements i els donessin idees de com portar millor l’agrupament. Durant uns dies els monitors de l’agrupament Estel de Gel van ensenyar tot el que sabien als nous monitors palafrugellencs.

Durant els primers anys l’agrupament va estar fent tot d’activitats per als nens i organitzant sortides a diferents llocs. Però aviat bona part de l’equip de monitors i monitores va haver de plegar per motius d’estudis i feina, fet que va coincidir amb una disminució en el nombre d’inscripcions, i que va aconsellar aturar les activitats durant un temps a l’any 1988.

En els anys 1989-1991 els caps van continuar fent sortides i excursions però ells sols, sense nens, així no perdien el contacte. Més tard van començar a plantejar-se de tornar a obrir l’agrupament, ja que hi havia més persones interessades en fer de monitors i disposaven de temps lliure.

Aquesta idea va ser recolzada per un nou monitor, en Josep Regincós, que va decidir ocupar el lloc de coordinador de l’agrupament juntament amb en Lluís Zamora. Aquests dos caps van fer un tàndem perfecte, en Josep s’encarregava de la gestió i en Lluís de cap d’activitats, i juntament amb el nou equip de caps decidiren reobrir l’agrupament l’any 1992.

Així s’inicià la quarta ronda solar amb una sortida amb els nens, que estaven a la branca de llops i de tropa, l’octubre d’aquell any a la font Josepa a Calonge. En el curs de l’any nens i nenes nous motivats per les activitats que es duien a terme, van decidir apuntar-se a l’agrupament. Aquests nens serien més endavant els futurs caps de l’agrupament.

En els anys següents el grup va anar creixent, els membres ja tenien uniforme i gairebé cada cap de setmana es duia a terme alguna activitat. Van fer diverses activitats pel poble: una d’elles fou la campanya Mediterrània l’any 1995 amb la qual els escoltes van netejar, durant aquell estiu, tota la porqueria que hi havia a les cales de la vora de Palafrugell i que acabaria amb l’ exposició de totes aquestes escombraries a plaça Nova.

Durant aquest any 1995 els escoltes palafrugellencs van voler retre un homenatge al seu fundador Leonardo Frías que sempre havia estat implicat en aquest agrupament fins la seva mort l’any anterior. En l’acte, realitzat al Molí de Vent de Palafrugell, es va plantar una olivera centenària portada des de Calatayud (Saragossa) poble natal de Frías, a part també es va col·locar al peu de l’arbre una placa commemorativa.

El 1996 el cap d’agrupament Josep Regincós deixà el seu càrrec per traspassar-li al seu ajudant Lluís Zamora. A partir d’aleshores l’agrupament ja estava del tot consolidat però faltava un local. En aquell temps les activitats es feien a Can Genís però l’espai havia quedat petit ja que l’agrupament tenia inscrits 90 membres. Per això l’any 1997 es buscà un nou local i sortí la possibilitat d’instal·lar-se en una antiga fàbrica del carrer Palamós de Palafrugell per un preu molt assequible. L’únic inconvenient és que no estava habilitada per fer activitats, però els pares dels participants es van oferir a ajudar els caps; d’aquesta forma durant uns mesos els pares van arreglar tota la fàbrica deixant un espai molt acollidor pels escoltes.

En les rondes solars següents l’agrupament seguí el seu curs practicant l’escoltisme i fent molts projectes i sortides. Però cal esmentar un canvi que succeí a la ronda solar del l’any 2000-2001. En aquell moment l’agrupament formava part de la organització espanyola ASDE, però com que a Catalunya hi havia molts pocs agrupaments afiliats a aquesta organització els era molt difícil contactar amb aquests ja que les reunions es realitzaven a Barcelona i pels caps era dificultós arribar fins allà. Per un seguit d’inconvenients, van decidir passar a formar part de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, perquè els hi oferia grans comoditats i gairebé tots els agrupaments de Catalunya hi estan afiliats.

El canvi va ser significatiu, duien un altre estil d’uniforme i les bases eren una mica diferents. Però cal comentar que la ideologia sempre és la mateixa.

Després del canvi l’agrupament va poder fer moltes més acampades amb els agrupaments de la zona com la Bisbal o Palamós, i a més l’associació els oferia molta més informació de llocs per fer acampades, refugis o de cases de colònies. A més també disposa d’un ampli ventall de cursets perquè els caps puguin renovar idees, aprendre nous jocs i cursos per a la formació de nous caps.

Durant els anys següents van realitzar molts projectes com Menorca, la Jamboree, Formentera i diverses activitats pel poble com el Pinxo o la marxa nocturna, però aquesta vegada dirigits per un nou cap, l’Eduard Català.

Però un cop més l’agrupament només disposava de pocs monitors i la feina se’ls hi anava acumulant fins que va arribar un punt que la situació no es va poder sostenir i molts caps van decidir deixar el càrrec l’any 2005. Això va fer que durant la ronda solar 2005-2006 no es fessin activitats amb nens per tal de reorganitzar l’agrupament.

Durant l’any 2005-2006 un grup de monitors es va anar formant per tal de poder tornar a obrir l’agrupament l’any següent i que els nens i nenes poguessin tornar a gaudir de l’escoltisme. També cal remarcar que durant aquell curs l’agrupament va haver de canviar de cau ja que el del carrer Palamós s’enderrocà i es traslladaren a l’IES Frederic Martí Carreras. Degut a aquest fet també els monitors van haver de dedicar molt de temps a fer el trasllat del material d’un cau a un altre.

Finalment, l’agrupament tornà a obrir les seves portes el novembre del 2006. Com a cap d’agrupament l’Eduard Català, amb l’ajuda d’en Lluís Zamora i amb un equip de caps jove però amb molta empenta, es van començar a preparar activitats per un grup petit de participants, però amb l’esperança de que vagi creixent per poder oferir un munt d’activitats noves.

Per més informació, visita la web: www.indika.cat .