AEiG Montserrat-Xavier Agrupament Escolta i Guia
MONTSERRAT-XAVIER

Població: Hostafrancs, BARCELONA
Afiliació: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Fulard: blau amb rivet blanc
Any de fundació: 1933
Fundador: Joan Pelegrí i Partegàs ("el Pele")

Antecedents:
• El 25 de març de 1904 el Pare Gaietà Puig funda a la barriada d’Hostafrancs de Barcelona el Catecisme de Sant Francesc-Xavier, per ensenyar-hi “doctrina cristiana i bons costums”.
• El 1913 comença l’escola nocturna gratuïta per a joves amb 70 alumnes i 1 mestre.
• El 1919 es funda l’Ateneu Montserrat per donar continuïtat als joves a l’ensenyament que havien rebut com a infants al Centre.
• El 1926 es funda l’Orfeó Atlàntida i el 1928 el Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM), entitats lligades a l’Ateneu.
• A principi dels anys 30 sovintegen les sortides a Montserrat de tot el Centre així com les de la Secció excursionista. Cap al 1932 alguns dels seus membres ja s’han interessat per l’escoltisme.

Primera etapa:
• Finalment, el 1933, i inspirats en els Minyons de Muntanya d’en Batista i Roca, que havia adaptat l’escoltisme de Baden-Powell a Catalunya, es funden els Follets de Sant Jordi. En són els artífex en Joan Pelegrí i Partegàs ("el Pele"); en Josep Artigas i Basté; en Gabriel Faura Ubach; i en Xavier Gugel. Són els nostres 4 fundadors.
• Tenen una trentena de nens d’onze a tretze anys i fan excursions, canten cançons, aprenen tècniques i tallers diversos i són instruïts espiritual i intel·lectualment. Duen una faixa prima de color blanc i, curiosament, un barret de mariner (per protegir-se del Sol). Alguns d’aquells nens esdevindrien més tard figures rellevants de la societat catalana. En Enric Bellprat fundaria el Casal Català de Zuric i va ser membre del Consell Nacional Català a l’exili. Dom Edmon Maria Garreta i Olivella fou el primer abat del monestir de Poblet després de la Guerra Civil i posteriorment fundador i abat del Monestir de Solius.
• Un any més tard, el setembre de 1934, celebren el seu primer aniversari fent una festa d’estiu a Sant Cugat del Vallés.
• El 1936, degut a la Guerra Civil, l’activitat al Centre es veu truncada i per tant també la dels Follets de Sant Jordi.
• Acabada la Guerra Civil es recupera poc a poc l’activitat docent al Centre. L’escoltisme però, com qualsevol altre moviment no inscrit al Frente de Juventudes franquista, queda prohibit. Tota activitat al respecte es fa en la clandestinitat. Durant els anys 40 només hi ha alguna reunió esporàdica de caràcter nostàlgic d’antics Follets.
• Poc a poc a Catalunya, a finals dels anys 40, l’escoltisme es va reconstituint sota l’empara majoritàriament de l’església i també d’entitats excursionistes. El nostre Agrupament, en aquest sentit, seria un cas atípic donat que sempre tingué el paraigües d’una entitat docent, el Centre.

Segona etapa:
El 1955 un grup de joves del Centre constitueix un grup de clan amb el beneplàcit del Pele i forma l’Agrupament Escolta Sant Bernat de Claravall. El cap d’Agrupament era en Francesc Serra Cantarell, el cap de secció en Joan Manyé i el cap de clan en Joan Carabias, futur president de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge. Duien el fulard verd amb el ribet negre i estaven afiliats a la DDE (Delegació Diocesana d’Escoltisme), futura Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
• El 1956 obren la secció (d’onze a disset anys) i arriben a tenir fins a tres patrulles. EL 1957 obren l'estol de llobatons amb una Akela, la Conxita Bueso, i una Bagueera, l'Eulàlia Cuxart. Malauradament tots els caps són de la mateixa lleva i en anar al servei militar, el 1958, l’activitat de l’Agrupament es veu estroncada.
• Paral·lelament, l’any 1956, uns quants joves demanen la tutela del Pele i funden un altre Agrupament Escolta, el Pere el Gran, que al cap de poc, el 1958, deixa el Centre i passa a ser membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Sants. Duien el fulard morat i estaven afiliats a Boy Scouts de Catalunya (futur Escoltes Catalans) i van cessar la seva activitat el 1966.

Tercera etapa:
• El 1960, un estudiant de jesuïta, l’Àngel Rubio, rep l’encàrrec de part del Pare Robert Batlle, director del Fòrum Vergés, de tornar a dinamitzar els infants i el jovent del Centre, i troben que la millor manera és reactivar l’Agrupament Escolta. Contacten amb algú vinculat de fa anys al Centre per fer de Cap d’Agrupament, el Ramon Marín, i algú amb experiència escolta, el Pelai Borràs, i així, poc a poc, inicien la tercera etapa escolta del Centre ja com a Agrupament Escolta Montserrat-Xavier, amb el fulard blanc i blau, colors de la Mare de Déu de Montserrat.
• Al primer campament d’estiu, l’any 1961 a Riells de Montseny, són un cap, el Pelai, l’Àngel de consiliari, i tres nois, el Lluís Marzo, l’Eusebi Garcia i l’Alfred Álvarez. Poc després se’ls uneixen el Ramon Marín com a Cap d’Agrupament i l’Enric Vidal i el Lluís Haro Fígols com a Minyons de la Secció. Aquest últim ja havia estat llobató al Sant Bernat de Claravall essent així ell, junt amb el Pele, els 2 únics lligams entre les dues etapes.
• Ràpidament, i degut a la bona gestió i dedicació del nucli de caps, van augmentant el nombre de Minyons de la Secció. S’afilien altre cop a la DDE i reben la formació necessària per aplicar el mètode escolta.
• El curs 64-65 ja s’obre l’estol de llobatons, conduït, com era costum llavors, per noies. La primera akela és la Maria Teresa Pérez.
• En aquell mateix curs entra a l’Agrupament en Joaquim Franch. És un jove amb grans aptituds per a la docència i el mon del lleure i aviat col·labora amb els equips de formació de la DDE. Gràcies a ell, el nostre Agrupament esdevé un dels 4 agrupaments pilots per a introduir el canvi que està experimentant la Secció en ser dividida en Ràngers i Pioners. En Franch va introduint poc a poc pràctiques de pionerisme (construcció d’instal·lacions especialment indicades per a l’etapa adolescent dels pioners). La seva gran aportació a la metodologia escolta fou, entre d’altres, la formulació dels dinamismes, eix de la proposta educativa escolta de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Més tard va ser un dels principals impulsors en la creació i disseny metodològic del mon de l’Esplai a Catalunya.
• El curs 69/70 es consuma la separació de la secció en ràngers i en pioners. Aquell mateix curs plega com a Cap d’Agrupament en Ramón Marín i el substitueix, successivament, en Rogeli Folquer i en Rossend Pié.
• Els nous aires de llibertat provinents del maig del 68 francès, el fet que comencen a entrar noies a l’Agrupament (primer al clan i després a pioners) així com el canvi del sistema de seccions (amb un progrés personal més individual) al de branques (amb un progrés personal més cooperatiu) impulsen un relaxament en les formes a tot l’escoltisme i també al nostre Agrupament. S’abandona bona part de la litúrgia i el cerimonial i l’ús dels uniformes és cada cop menys freqüent. Al mateix temps l’Agrupament va perdent nanos i caps evidenciant la dificultat per adaptar-se a la nova realitat.
• El curs 75/76 entra com a Cap d’Agrupament en Jordi Sans que dona una nova empenta a l’Agrupament equilibrant els equips de caps, constituint els primers estatuts i fent més partícips als pares de la vida de l’Agrupament. El curs 76/77 entra l’Enric Comas com a consiliari substituint el Lluís Magriñà, actual Provincial dels jesuïtes de Catalunya.
• De seguida augmenta el nombre de caps i de nois i el curs 77/78 som dels primers Agrupaments a obrir la branca de castors. El curs següent s’absorbeix una pila de nanos provinents de l’Agrupament Escolta Mont Perdut, que s’havia quedat sense locals. L’agrupament arriba a tenir 135 nois. Aquest boom fa imperiosa la necessitat de trobar uns locals més amplis i sanejats, raó per la qual el curs 80/81 es fa el trasllat del Centre al carrer Leiva. Aquesta decisió, purament logística en les seves motivacions, acabaria esdevenint, de facto, la separació de l’Agrupament envers l’entitat que n’havia estat la creadora, el Centre. Degut a aquesta circumstància, paulatinament el Centre deixaria de ser la font principal d’integrants de l’Agrupament.
• El curs 81/82 el Miquel Vizcaíno substitueix el Jordi Sans com a Cap d’Agrupament. Es potencien els estatuts i la bona organització administrativa i el curs 83/84 se celebra amb gran èxit el 50 aniversari de l’Agrupament, amb un munt d’activitats obertes al barri i amb recepcions al Monestir de Montserrat (després de la caminada des de Barcelona, que a partir de llavors esdevindrà tradició en els aniversaris assenyalats), a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.
• A partir de llavors, poc a poc, va augmentant a l’Agrupament la consciència d’entitat educadora i per tant la necessitat de tenir una bona formació, raó per la qual s’apropen posicions amb el Moviment, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que fins llavors sovint s’havia contemplat amb bastant recel.
• El 1984 es crea la Fundació Cultural Hostafrancs, que a poc a poc anirà aglutinant el Centre Montserrat-Xavier i les seves escoles, l’Ateneu Montserrat, el BAM i l’Orfeó Atlàntida. Aquesta cohesió, sovint alterada en el passat, farà que l’Ordre Jesuïta vagi abandonant la seva tutela de tot aquest entramat. En morir el Pele, el 1998, el Centre i l’escola tècnica deixen d’anomenar-se Montserrat-Xavier per agafar el seu nom. D’aquesta manera, l’Agrupament, que resta aliè a aquest canvi per la seva independència geogràfica, roman com l’únic que conserva el nom original.
• El curs 87/88 s’adequa la planta superior dels locals de Leiva per a que puguin instal·lar-s’hi totes les branques, donat que els locals del pis inferior passen a ser utilitzats per l’Associació “La Llar” d’afectats d’esclerosi múltiple i per Alcohòlics Anònims.
• El curs 93/94 l’Agrupament acull 6 noies provinents de l’Agrupament Escolta Gelabert de Centelles que acabava de tancar. Així mateix, i de la ma d’en David Torrents i en Claudi Llobet com a caps d’Agrupament, s’engega la creació d’un projecte pedagògic, s’instaura la figura dels Responsables Pedagògics i es realitzen els actes de celebració del 60è aniversari, que s’aprofiten per captar nanos, donat que l’Agrupament en té mancança.
• El curs 2000/2001 l’Agrupament es trasllada als locals parroquials del carrer Vilardell ja que l’edifici del carrer Leiva ha de ser derruït per reconstruir-lo de nou. El curs següent l’Agrupament estrena nous locals als baixos del nou edifici de Leiva.
• El curs 2003/2004 se celebren els actes del 70è aniversari amb jornades esportives, activitats obertes al barri i un sopar a les Cotxeres de Sants amb gran èxit de públic. En acabar el curs però, la situació del Cau pel que fa al relleu dels caps és delicada. Finalment es supera la crisi.
• El curs 2008/2009 celebrem el 75 aniversari. Si ve no és una història continuada (com tampoc no ho és la de cap altre Agrupament) i hem canviat de nom dues vegades, són 75 anys amb un mateix personatge com a referent, el Pele, amb una mateixa activitat, l’escoltisme, i en un mateix context i indret, el Centre i el barri d’Hostafrancs. Amb motiu d'aquest aniversari es crea MOXAINA-MOntserrat-XAvier I NOstres Amics, grup d'antics i amics de l'Agrupament.
• Molts d’altres es van quedar pel camí, però nosaltres encara hi som, des del 1933, fet que ens converteix en el tercer Agrupament Escolta més antic de Catalunya, darrera l’AE Ramon Llull, fundat el 1927 pel mateix Josep Maria Batista i Roca, i l’AE Mare de Déu de Montserrat, fundat el 1931 per Mossèn Batlle, les dues figures cabdals de la història de l’escoltisme català. La importància d’aquestes dues figures ha estat un dels factors decisius per a la pervivència d’aquests 2 Agrupaments. La persistència del Pele i de la seva tasca educativa en va ser de la nostra.

 

Bernat Bertomeu
maig 2012

Biografia del Dr. Joan Pelegrí: http://www.joanpelegri.com/escola/pele.htm .