Agrupament Escolta
RAMON LLULL
Població: Gràcia - BARCELONA
Afiliació: Escoltes Catalans
Fulard: blau marí amb rivet groc
Any de fundació: 1927
Els antecedents
Pels seus estudis universitaris (dret i filosofia), Josep M. Batista i Roca anava sovint a Anglaterra abans de la guerra europea i allà coneix i s'interessa pels escoltes anglesos que ha vist actuar. A l'estiu de 1914, des d'Oxford, acabà d'arrodonir la idea de portar l'escoltisme a Catalunya.
El 1925 al barri de Gràcia de Barcelona es va fundar el Grup Excursionista Joventut Catalana.
El 8 de juliol de 1927 Josep M. Batista i Roca va donar una conferència al Centre Excursionista de Catalunya amb projeccions sobre la vida dels Boy Scouts anglesos, parlà del funcionament de diferents grups escoltes a Europa, i es declarà partidari del mètode escolta per a l'educació del caràcter de la joventut.
Batista i Roca va ser el fundador de la Germanor de Guies Excursionistes i de la Germanor de Minyons de Muntanya. Més tard va crear també la Germanor de Noies Escoltistes (que després s'anomenarà Germanor de Noies Guies).
1927-1932
El primer grup escolta de la Germanor de Minyons de Muntanya foren els minyons de la colla Isards, i el segon la secció "Minyons de Muntanya" del Grup Excursionista Joventut Catalana, que al traslladar-se a un local del carrer Rocafort de Barcelona esdevingué l'actual Ramon Llull.
El 10 de març de 1929 feren la promesa a Santa Creu d'Olorda els primers minyons del Ramon Llull, en presència de Batista i Roca i estrenant la primera bandera amb la creu de Sant Jordi. Actuà com a cap J. Domingo i Gómez, en substitució de Llorenç Vila que estava malalt. Un any després Llorenç Vila formà part, com a representant de l'Agrupament Ramon Llull, del primer consell general de la Germanor Minyons de Muntanya.
L'any 1931 el G.E. Joventut Catalana creà també un grup de Noies Escoltistes, que fou l'agrupament Joan Maragall, amb una secció de daines ( de 7 a 12 anys) i una de pubilles, després anomenades englantines (de 12 a 17 anys). La primera promesa per part de noies del Joan Maragall fou l'any 1932.
Els agrupaments Ramon Llull i Joan Maragall volien apropar-se, i el 1935 formaren el Nucli Escolta NUS, practicant generalment activitats diferenciades però puntualment algunes en comú, i caminant plegats des d'aleshores.
1933-1953
El 21 d'octubre del 1933 començà una intensa campanya nacional per a fer conèixer a casa nostra l'obra dels minyons de muntanya, mitjançant la premsa i la radio, actes públics... en el que s'anomenà “Crida Nacional”. Pel reial decret del 18 de setembre de 1934 la Generalitat de Catalunya posà sota el seu patronatge la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Noies Guies.
Quan esclata la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936, el Ramon Llull estava fent els campaments d'estiu a Bellaterra. La guerra afectà el funcionament dels diferents Agrupaments. Així no fou fins al 1943 que es reprengueren les tasques de l'escoltisme. Donarem l'empenta el Ramon Llull, el Joan Maragall, el Roland Phillips, un agrupament confessional de la FJCC i un d'escolars de la “Mútua Escolar Blanquerna”. Els dos agrupaments, com molts d'altres, ens aixoplugarem en entitats excursionistes, en el nostre cas l'Agrupació Excursionista Pedraforca, que ens donà acollida durant un bon nombre d'anys.
L'Agrupament participà, l'any 1950, en la redacció de l'anomenat “llibre verd”, que era el reglament dels Minyons Escoltes, una mena de manual bàsic en el que s'especificava el que s'esperava d'un escolta al llarg del seu pas per les diferents unitats de l'agrupament.
L'any 1951 l'Agrupament Escolta Ramon Llull rebé un ultimàtum governatiu: o s'afiliava al Frente de Juventudes del règim franquista o a la Federación Española de Muntañismo. Naturalment vam optar per la segona opció.
L'any 1953, davant la repressió que imposava el règim, la Institució Catalana d'Escoltisme, que agrupava aleshores als agrupaments, suspengué l'activitat, deixant a cada agrupament els nomenaments i la organització d'activitats (en la clandestinitat). A més a més es va anomenar al Ramon Llull responsable de la formació de caps de la branca minyons.
1954-1969
L'Agrupament fou pioner en la coeducació, a través de la iniciativa del matrimoni Antoni Serra – Montserrat Jaques (ell cap d'agrupament del Ramon Llull, i ella cap d'agrupament del Joan Maragall). Així, l'any 1955 l'Agrupament fou censurat per la Germanor de Noies Guies perquè els nois (Ramon Llull) i les noies (Joan Maragall) feien massa accions conjuntes. Tot i això l'Agrupament no feu massa cas de les crítiques, sinó que a l'assemblea del 29 de juny de 1955 del Joan Maragall, Montserrat Jaques, cap d'agrupament, demanà que es promulgués una reglamentació adequada per a l'organització de nuclis, és a dir, d'activitats mixtes entre agrupaments masculins i femenins. Més endavant els dos agrupaments acabarien fusionant-se; de l’A.E. Ramon Llull es va mantenir el nom, i de l’A.E. Joan Maragall, el fulard blau i groc.
El mateix 1955 escoltes provinents del Ramon Llull i del Joan Maragall es deslligaren d'aquests dos agrupaments i fundaren dos agrupaments coeducatius: Aureli Campmany i Joaquim Ruyra, iniciant així un altre camí, fundant els “Nois i Noies Escoltes”, que perdurarien fins la seva dissolució l'any 1979.
Un fet colpí l'agrupament al mes de maig de 1958: tres guies foren detinguts a l'estació del Nord per dur uniforme. Fou clau en la seva posada en llibertat el paper d'Acció Catòlica, que tot i tractar-se de guies d'un agrupament no confessional intercediren davant les autoritat dient que les guies eren d'un agrupament confessional.
1970-2007
L'any 1970 la coeducació s'implantà a tots els nivells, i el 15 de desembre de 1974, a les acaballes de la dictadura franquista, 30 agrupaments, entre ells el Ramon Llull, van agrupar-se per formar Escoltes Catalans, que recollí, continuà i conservà el patrimoni històric i espiritual de les entitats unificades.
El 1975 l'agrupament Mare de Déu de la Mercè - Collblanc (originat al 1973 com a resultes d'una fusió d'agrupaments) es va unir al Ramon Llull. L’any 1978, el Consell de l’A.E. Ramon Llull-Mare de Déu de la Mercè-Collblanc va decidir, per raons pràctiques i històriques, mantenir tan sols el nom d’A.E. Ramon Llull.
L'any 1978 es constituí la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, que coordina tots els esforços a nivell escolta i de relacions amb els organismes oficials.
Al llarg dels seus 80 anys d'història, l’A.E. Ramon Llull ha passat per diferents locals ubicats en diversos barris de Barcelona. En les èpoques més dures del franquisme, quan l’agrupament havia de viure en clandestinitat, va arribar a fer cau en pisos particulars. L'últim canvi de seu de l'Agrupament tingué lloc l'any 1985, quan es traslladà des de l'espai que ocupava al Casal de Sarrià fins a l'actual local del carrer Ros de Olano a la Vila de Gràcia.
El 22 de gener de 2003, en un acte celebrat al saló de Cent, l'Ajuntament de Barcelona lliurà a l'Agrupament la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria en el moviment formatiu i el seu paper capdavanter dins la història de l'escoltisme català.
L'any 2007 l'agrupament va celebrar el seu 80è aniversari amb una gran festa oberta a tothom a la plaça del Diamant del barri de Gràcia de Barcelona. Entre les actuacions destacaven un dinar popular, activitats i jocs infantils, l'actuació dels Trabucaires de Gràcia i del grup de percussió de carrer Kabum, xocolatada, correfoc amb la Malèfica del Coll, i un passi de fotografies amb la història de l'agrupament. A You Tube podeu veure el vídeo commemoratiu dels 80 anys: http://tw.youtube.com/watch?v=pGYSNT5VhcY
Per més informació, visita la web oficial de l'Agrupament: http://www.escoltes.org/agrupaments/aeramonllull/ .