CONSTRUCCIO D’UN IGLÚ. (document provisional)

INTRODUCCIÓ:
La construcció d’un iglú va néixer amb la necessitat de protegir-se durant l’hivern que experimentaven els esquimals i altres pobles sotmesos a característiques climàtiques semblants.
Un iglú requereix un temps per a construir-lo però pot resistir durant molt de temps segons ens demostra l’experiència dels esquimals.
Avui dia es una pràctica bastant oblidada tot i la seva utilitat com a refugi en climes àrtics.
Intentarem recordar les nocions bàsiques de la seva construcció ja sigui per a una necessitat extrema o com una nova experiència divertida per passar el cap de setmana.
La curiosa forma d’un iglú no va ser creada per casualitat, la construcció en arc impedeix que la cova s’ensorri (amb aquesta tècnica els nostres avantpassats sense bigues de ferro van construir palaus i catedrals magnífics amb aquesta tècnica). A més, està demostrat que aquesta estructura es la que millor suporta el vent (només cal veure els últims models de tendes d’alta muntanya en forma d’iglú).
Aquesta estructura requereix una bona dosi d’experiència i pràctica amb el que queda molt lluny de ser un simple refugi provisional i està pensat per llargues acampades.
Partint d’aquesta idea, els nostres primers iglús seran petits i compactes per a un màxim de dues persones.

SITUACIÓ:
El primer que haurem de tenir em compte a l’hora de començar a construir l’iglú es la situació. Ens referim que hem de buscar la zona ideal, una zona que sigui lluny dels allaus, i que estigui protegida dels vents forts si es possible.
La zona ideal es vorejada de vegetació que ens protegeix del vent, no ens hem de refugiar sota grans arbres que a l’hivern al trencar-se les seves rames gelades cauen com llances, la neu en una zona com aquesta serà més flonja i més fàcil de manipular.
A alta muntanya on no hi ha vegetació buscarem una zona plana exempta de perill d’allaus i on s’hagi acumulat al menys un metre i mig de neu.

LES EINES:
Les eines necessàries poden ser destrals de gel, serres , pales, ganivets llargs i altres similars amb els que tallarem blocs en forma de cub d’aproximadament 45x50 cm i de 10 a 20 cm de gruix. Aquesta serà una mida fàcil de manipular amb un gruix suficient per proporcionar un bon aïllament. (Aquest gruix deixarà passar la llum solar quan es faci de dia).
Abans de començar a tallar els blocs haurem trepitjat la neu perquè es premsi si està massa flonja.
La neu ideal es la que suporta el pes d’una persona sense enfonsar-se gaire però que es pugui tallar sense massa esforç. També haurem trepitjar la zona que ens servirà de base de l’iglú durant almenys uns 10 minuts "més o menys".

CONSTRUCCIÓ:
Dibuixar al terra un cercle d’uns 4 metres de diàmetre i aixafar per consolidar-lo mentre es procedeix amb la resta de la construcció.
Al començar a construir-lo, una persona es situarà en el que serà l’interior de l’iglú i una altra a l’exterior, que serà la que anirà portant els blocs de neu premsada anteriorment tallada.
Posarem especialment atenció en la col·locació dels primers blocs que seran els ciments del nostre "xalet" els quals seran els més grans i aniran semienterrats en la neu.
Tallarem la primera capa en forma d’espiral per a facilitar el procés.
L’extrem superior ha d’estar lleugerament angulat cap avall i cap al centre.
Aquesta primera línia de blocs junt amb l’últim de la part superior (bloc mestre), ha de servir per a sostenir a tots els altres.
L’únic misteri d’aquesta estructura consisteix en aconseguir , gràcies al pla inclinat , que el pes del conjunt es reparteixi equitativament entre els punts de recolzament (és el mateix esquema de construcció que feien servir els romans per a realitzar els seus ponts sense necessitat d’argamassa intermèdia).
S’aniran situant els blocs , mentre li donem la forma idònia amb un ganivet per que vagin coincidint amb la forma semicilíndrica de l’iglú.
Els forats que quedin entre els blocs s’ompliran amb petits triangles de gel a mode de falca i després es finalitza amb neu tova , estenent-la amb la mà suaument amb la mà protegida amb guants impermeables.
Aquesta neu fa d’argamassa i arriba a endurir-se més que els propis blocs.
Es important de fer uns forats a l’iglú per tenir una bona ventilació ja que l’acumulació de monòxid de carboni a l’interior pot causar l’asfíxia.
Els forats es fan a la part superior i prop del terra (s’ha de mirar que no es faci del costat que bufa el vent, ni gaire baix ja que el podria tapar la neu).
El moment més delicat es la coronació de la part superior amb el bloc mestre que tindrà forma cònica.
Si això ens causa moltes dificultats podrem construir com millor ens sembli un suport provisional a l’interior per treballar millor fins poder situar aquesta peça final que sostindrà totes les altres.

Allisarem l’interior de l’iglú per eliminar qualsevol zona de filtració. Això farà que la condensació llisqui per la paret i no gotegi sobre nosaltres durant la nit.
Farem una canaleta a l’interior seguint la base fins al túnel de sortida per recollir aquesta condensació i que no ens molesti.

CONSELLS:
- No canviar de lloc ni iniciar la construcció d’un altre iglú si no ens agrada el que estem fem, es millor esperar al dia següent. S’ha d’evitar que ens caigui la nit a sobre sense tenir res acabat ja que el més important es tenir un refugi per passar la nit.

- Per aïllar-se millor del fred exterior es pot rematar la construcció amb un túnel a l’entrada de l’iglú que quedi sota el nivell del terra de l’iglú, l’aire fred pesa més que el calent i per tant estarem més calents dins l’iglú.
La temperatura a l’interior no baixa mai dels zero graus, a no ser que tingui algun defecte de construcció.

- No s’ha de dormir directament sobre el terra gelat doncs la fredor del terra dissipa tanta calor com el vent, utilitzarem els aïllants adequats per protegir-nos.
Si no en tenim utilitzarem herba rames o qualsevol cosa que ens sigui útil a l’efecte.

- Per passar la nit dins l’iglú portarem a l’interior com a mesura de seguretat una pala o qualsevol instrument similar (una cassoleta per exemple) que tindrem a mà per poder obrir la sortida si la neu la taponat durant la nit.
A més a més de l’iglú existeixen altres tipus de refugis d’estructura menys elaborada però també eficaços a l’hora de protegir-nos del fred i el vent, i mantenir la temperatura corporal.
La neu per molt fred que faci mai baixarà del punt de congelació.

- Per molt fred que faci sempre ens traurem les botes o almenys ens afluixarem els cordons així com el cinturó i tot el que pressioni mínimament el cos per facilitar la circulació sanguínia i evitar despertar-se amb els peus congelats.

- Quan es gela la neu atura el pas de l’aire. Sempre vigilarem abans de dormir que els forat estiguin lliures si a l’exterior neva. Durant la nit es faran torns periòdicament per vigilar i comprovar l’estat de la ventilació.

- Un bivac a la neu és sols un últim recurs per evitar congelar-nos durant la nit.
A l’hora de fer un bivac d’emergència i si ens o podem permetre cavarem una trinxera de la nostra estatura i d’un metre d’ample o, si som un grup de l’amplada dels components d’aquest grup que ens protegirà millor del vent.

- Aquests consells s’han de complir al peu de la lletra per la nostra pròpia seguretat.

COM FER UN IGLÚ

La construcció d’un iglú tradicional amb forma de cúpula, fet amb blocs de neu alineats en espirals concèntriques cada cop més petites a mida que augmenta l’alçada, requereix una neu amb la consistència adequada i un expert constructor.

Si la neu no està al seu punt i els blocs es trenquen al moure’ls, oblida’t de construir l’iglú. La neu humida proporciona blocs que s’uneixen bé els uns amb els altres però són pesats i difícils de manegar. La neu compactada pel vent és la que millor es treballa. Si està tova, trepitja-la i deixa que es consolidi durant uns minuts abans de tallar els blocs amb una serra de neu o una pala. Cada bloc ha de mesurar aproximadament 75 per 45 per 15 centímetres. Utilitza blocs més petits si la neu és dolenta o pesada, però tingues en compte que la construcció de l’iglú serà més lenta. Per construir l’iglú comença amb una base compacta. Col·loca els tres primers blocs al seu lloc. A continuació talla en angle aquests tres blocs per formar una base inclinada que serveixi de començament de l’espiral i forci les següents capes a descriure cercles successius cap amunt. Doneu forma a la cara inferior i a les cares laterals de cada bloc de l’iglú de manera que la paret s’inclini cap a dintre amb un angle cada cop més gran a mida que progressa l’espiral. Has d’iniciar l’arrodoniment de la paret des de la primera volta per evitar que l’iglú pugi tant que no arribis a tancar-lo. Col·loca cada bloc fermament i subjecta’l fins que tinguis col·locat el següent bloc de l’espiral i totes les esquerdes i juntures s’hagin omplert amb neu.

Una persona ha de treballar a l’interior donant forma als blocs, ajustant-los i omplint les juntures. Les altres treballen fora, tallant, transportant blocs i omplint les juntures per fora. Després de tancar per dalt l’iglú, amplia l’interior excavant en el terra. Una de les persones de l’exterior excavarà per sota del mur cap a dintre, a fi de construir una entrada amb forma d’arc. El terra de l’iglú ha d’estar a més alçada que la part superior de l’obertura de l’entrada. Això es fa perquè l’aire fred pesa més que el calent i així dormirem «calents». L’iglú necessita algun orifici de ventilació.

El sostre de l’iglú normalment no queda llis i per les petites estalactites que es formen cauen gotes d’aigua que ens molestaran. La forma d’evitar-ho és allisant el sostre. Una manera de fer-ho és fregar el sostre amb la part exterior d’un got metàl·lic o amb una carmanyola.

A dintre de l’iglú la temperatura està entre 1ºC i 0ºC. L’avantatja de dormir en un iglú que en una tenda és que si a l’exterior estem per sota dels 0º estarem més calents en un iglú que en la tenda. A més a l’iglú estem més resguardats del vent.

Al voltant de l’entrada es pot fer un mur per evitar que entri el vent a l’iglú.

Per estar més calents, a part de tenir el terra de l’iglú més alt que la porta d’entrada, podem fer un solc d’uns 5 cm al voltant del cercle interior de l’iglú. Aquest solc també atraurà aire fred i serà el dipòsit de l’aigua que s’anirà desfent del sostre.

Si ja esteu de tot això i us voleu quedar un temps a l’iglú, podeu afegir al seu interior un banc, una taula per fer el dinar a la qual podeu fer-hi prestatges per desar estris de cuina, ...

Amb això tindreu prou feina, ara només falta trobar el dia i la neu adequada per provar-ho.

Imatge del llibre "Montañismo" de l'editorial Desnivel.