|
Qui de vosaltres
no ha vist un nen malgastant els folis de paper, desaprofitant les cartolines, deixant
caure els llapis de colors al terra sense recollir-los després, trencant una
goma en trossets que llençar als altres, oblidant-se de recollir el material
que ha fet servir, escrivint sobre la taula, pujant de peus sobre les
cadires,... Per no parlar de les vegades que s’ha quedat una llum encesa o una
aixeta oberta. El llistat és immens, i passa cada dia en totes les aules. Ho
fan amb les seves coses, i ho fan també amb les que són de tothom: amb el
material comú.
Les causes
La manca de respecte
cap al material té diverses causes, però segons la meva opinió, cal destacar
especialment l’arrel social: els nens malbaraten les coses perquè ho han après
així, perquè la societat també ho fa.
Antigament, quan
Espanya era encara un país en vies de desenvolupament, els nostres pares i avis
varen aprendre que les coses s’havien d’aprofitar. La seva cultura era la de
l’estalvi i l’austeritat: la roba, així com els llibres de l’escola, s’anaven
passant dels germans grans als més petits; si una peça de roba tenia un forat,
es cosia i ja està; les ampolles de Coca-Cola, que eren de vidre, es retornaven
al botiguer, per tornar-les a aprofitar; i quan la ràdio s’espatllava, venia el
tècnic a reparar-la.
Avui en dia,
molta gent, quan se li espatlla un electrodomèstic el llencen i en compren un
de nou. Espanya ha aconseguit sortir del seu subdesenvolupament, però des
d’aleshores s’ha convertit en un país consumista, amb una cultura de "usar
y tirar" i de "derroche".
En la última
dècada, el nostre país ostenta el trist rècord de ser l’estat d’Europa que més
ha incrementat el consum d’energia per càpita. "Estalvi energètic? Què és
això?" En el Protocol de Kioto contra l’escalfament global ens varem
comprometre a no augmentar el nostre consum d’energia més d’un 15%, i ja l’hem
incrementat un 50%! Som el 2on país del món que més lluny es troba d’acomplir
el compromís de Kioto. I també s’ha produït un gran augment en la generació
d'escombraries: la gent d’avui genera molts més kilos de deixalles, i això és
perquè compra més coses i llença més coses, però ara tenim un problema que és
que no sabem que fer amb tantes escombraries!
En fi, que és
genial que Espanya per fi sigui un país ric, però això no ens ha de fer perdre
el sentit de l’estalvi i de l’austeritat, perquè el malbaratament de recursos
comporta problemes econòmics i mediambientals.
Una altra arrel
del problema la podem trobar dins de casa: hi ha molts pares que se senten
culpables de no passar més temps amb els seus fills, i ho compensen comprant-los-hi
tot el que demanen. O bé hi ha pares que pensen "no vull que al meu fill
li falti de res", i cada Nadal els omplen de joguines. Els nens
aconsegueixen tot el que volen sense pràcticament cap esforç per part seva, i
en conseqüència no saben valorar les coses.
Penso que hi ha
tres motius pels quals hem d’ensenyar als nens i nenes a ser estalviadors i a
aprofitar les coses:
1. ECOLÒGICS: el
malbaratament de recursos, aigua i energia està provocant el canvi climàtic, la
desforestació, problemes de gestió de residus, contaminació de rius i mars,
desaparició d’espècies, desertització... i molts altres problemes
mediambientals.
2. DE
SOLIDARITAT: el que jo no faig servir, ho puc donar a algú altre que ho
necessiti (campanyes de recollida de joguines, de material escolar,...)
3. ECONÒMICS:
Potser us estranyarà que mencioni aquest motiu, però un dels lemes de
l’escoltisme és "fer País". Un dia aquests nens i nenes creixeran, es
faran adults, i es convertiran en els empresaris i els treballadors del futur.
Les empreses del nostre país necessiten estalviar recursos i reduir despeses,
per poder ser rentables i competir amb èxit amb els productes que arriben de la
Xina i l’Europa de l’Est. Si els empresaris i treballadors de les nostres
empreses saben estalviar recursos, donaran a les seves companyies la
possibilitat de tirar endavant, afavorint la riquesa del país i l’ocupació, i
generant llocs de treball estables. Però si en les seves empreses malbaraten
els recursos, això els farà tenir més despeses, i difícilment podran competir
amb els productes barats que arriben de l’estranger; a llarg termini l’empresa
acabarà tancant i enviant a la gent a l’atur.
La solució
Per una banda,
doncs, ens trobem amb una societat consumista, i per una altra banda, amb uns
pares que no els ensenyen a valorar les coses. De quina manera podem capgirar
nosaltres això? Com aconseguirem avançar contracorrent? Com els hi podrem
transmetre els valors de l’estalvi i l’austeritat? És difícil, però es pot. Amb
paciència i reflexió, els podem fer adonar de la necessitat de canviar de
conducta.
Trobareu alguns
contes i textos per fer-los reflexionar a la secció "EDUCACIÓ EN VALORS". Us poden interessar especialment
els dels apartats "La veritable felicitat", "Protegint la
natura", "Saber compartir. Per la solidaritat", i
"L’esperança. Un món nou és possible".
Un altre
consideració, aquesta per als caps i monitors: mantingueu els caus nets i
ordenats, perquè d’aquesta manera esteu transmetent la necessitat de respectar
les instal·lacions. Uns caus desendreçats no conviden al respecte.