| Novetats  | Jocs | Tècniques | Manualitats | Contes i reflexions | Excursions | Consells | Cançoner | Altres |
JouScout.com - Consells: problemes freqüents.

Problemes freqüents amb nens i adolescents.

 

MANCA DE RESPECTE ENVERS EL MATERIAL

 

Qui de vosaltres no ha vist un nen malgastant els folis de paper, desaprofitant les cartolines, deixant caure els llapis de colors al terra sense recollir-los després, trencant una goma en trossets que llençar als altres, oblidant-se de recollir el material que ha fet servir, escrivint sobre la taula, pujant de peus sobre les cadires,... Per no parlar de les vegades que s’ha quedat una llum encesa o una aixeta oberta. El llistat és immens, i passa cada dia en totes les aules. Ho fan amb les seves coses, i ho fan també amb les que són de tothom: amb el material comú.

 

Les causes

La manca de respecte cap al material té diverses causes, però segons la meva opinió, cal destacar especialment l’arrel social: els nens malbaraten les coses perquè ho han après així, perquè la societat també ho fa.

 

Antigament, quan Espanya era encara un país en vies de desenvolupament, els nostres pares i avis varen aprendre que les coses s’havien d’aprofitar. La seva cultura era la de l’estalvi i l’austeritat: la roba, així com els llibres de l’escola, s’anaven passant dels germans grans als més petits; si una peça de roba tenia un forat, es cosia i ja està; les ampolles de Coca-Cola, que eren de vidre, es retornaven al botiguer, per tornar-les a aprofitar; i quan la ràdio s’espatllava, venia el tècnic a reparar-la.

 

Avui en dia, molta gent, quan se li espatlla un electrodomèstic el llencen i en compren un de nou. Espanya ha aconseguit sortir del seu subdesenvolupament, però des d’aleshores s’ha convertit en un país consumista, amb una cultura de "usar y tirar" i de "derroche".

En la última dècada, el nostre país ostenta el trist rècord de ser l’estat d’Europa que més ha incrementat el consum d’energia per càpita. "Estalvi energètic? Què és això?" En el Protocol de Kioto contra l’escalfament global ens varem comprometre a no augmentar el nostre consum d’energia més d’un 15%, i ja l’hem incrementat un 50%! Som el 2on país del món que més lluny es troba d’acomplir el compromís de Kioto. I també s’ha produït un gran augment en la generació d'escombraries: la gent d’avui genera molts més kilos de deixalles, i això és perquè compra més coses i llença més coses, però ara tenim un problema que és que no sabem que fer amb tantes escombraries!

 

En fi, que és genial que Espanya per fi sigui un país ric, però això no ens ha de fer perdre el sentit de l’estalvi i de l’austeritat, perquè el malbaratament de recursos comporta problemes econòmics i mediambientals.

 

Una altra arrel del problema la podem trobar dins de casa: hi ha molts pares que se senten culpables de no passar més temps amb els seus fills, i ho compensen comprant-los-hi tot el que demanen. O bé hi ha pares que pensen "no vull que al meu fill li falti de res", i cada Nadal els omplen de joguines. Els nens aconsegueixen tot el que volen sense pràcticament cap esforç per part seva, i en conseqüència no saben valorar les coses.

 

Penso que hi ha tres motius pels quals hem d’ensenyar als nens i nenes a ser estalviadors i a aprofitar les coses:

 

1. ECOLÒGICS: el malbaratament de recursos, aigua i energia està provocant el canvi climàtic, la desforestació, problemes de gestió de residus, contaminació de rius i mars, desaparició d’espècies, desertització... i molts altres problemes mediambientals.

 

2. DE SOLIDARITAT: el que jo no faig servir, ho puc donar a algú altre que ho necessiti (campanyes de recollida de joguines, de material escolar,...)

 

3. ECONÒMICS: Potser us estranyarà que mencioni aquest motiu, però un dels lemes de l’escoltisme és "fer País". Un dia aquests nens i nenes creixeran, es faran adults, i es convertiran en els empresaris i els treballadors del futur. Les empreses del nostre país necessiten estalviar recursos i reduir despeses, per poder ser rentables i competir amb èxit amb els productes que arriben de la Xina i l’Europa de l’Est. Si els empresaris i treballadors de les nostres empreses saben estalviar recursos, donaran a les seves companyies la possibilitat de tirar endavant, afavorint la riquesa del país i l’ocupació, i generant llocs de treball estables. Però si en les seves empreses malbaraten els recursos, això els farà tenir més despeses, i difícilment podran competir amb els productes barats que arriben de l’estranger; a llarg termini l’empresa acabarà tancant i enviant a la gent a l’atur.

 

La solució

Per una banda, doncs, ens trobem amb una societat consumista, i per una altra banda, amb uns pares que no els ensenyen a valorar les coses. De quina manera podem capgirar nosaltres això? Com aconseguirem avançar contracorrent? Com els hi podrem transmetre els valors de l’estalvi i l’austeritat? És difícil, però es pot. Amb paciència i reflexió, els podem fer adonar de la necessitat de canviar de conducta.

 

Trobareu alguns contes i textos per fer-los reflexionar a la secció "EDUCACIÓ EN VALORS". Us poden interessar especialment els dels apartats "La veritable felicitat", "Protegint la natura", "Saber compartir. Per la solidaritat", i "L’esperança. Un món nou és possible".

 

Un altre consideració, aquesta per als caps i monitors: mantingueu els caus nets i ordenats, perquè d’aquesta manera esteu transmetent la necessitat de respectar les instal·lacions. Uns caus desendreçats no conviden al respecte.