Les normes per a
explicar una bona història de por són:
1) La història que
expliqueu ha de semblar que va passar de veritat. Si cal, us haureu d'inventar
una sèrie de detalls:
a) Situeu-la en el temps i en l'espai. Mencioneu
el poble on va succeir (que sigui un poble conegut i proper a nosaltres) i
quants anys fa que va passar.
b) També podeu dir a qui li va passar (el nom de
la persona o de la família). Tindrà encara més efecte si es tracta d'algun
conegut (podeu dir que li va passar a un amic vostre o a un familiar).
c) Caldrà que us aprengueu la història de
memòria (no la podeu llegir d'un llibre)
2) Envolteu-vos
d'una atmosfera de misteri:
a) Les llums tancades o abaixades
b) Parleu amb veu més aviat baixa (el nivell
mínim perquè tothom la pugui escoltar, vocalitzant bé perquè tothom us
entengui)
c) Parleu poc a poc i amb un posat de veu
misteriosa
d) Si hi ha gent que comença a riure, potser no
és el millor moment per explicar històries de por. Si la gent està de conya i
comença a fer bromes o a enfotre-se'n, no hi haurà manera de que ningú agafi
por, i serà millor reservar les històries per a un altre moment en què el
públic estigui més predisposat.
3) Un cop heu
explicat les vostres històries, doneu l'oportunitat als nois perquè expliquin
les que ells coneixen.
Trobareu un bon
recull d’històries a la web “LEYENDAS URBANAS”:
TORNAR A “VETLLADES NOCTURNES”
TORNAR A “PROBLEMES: L’HORA D’ANAR A DORMIR”