|
||||||
|
Secció patrocinada per: |
|
La motxilla
|
Aquesta és
només una llista de referència. Us correspon als caps seleccionar els articles
adients per a la vostra sortida.
GENERAL
·
Motxilla (v. consells)
·
Sac de dormir (n’hi ha de més prims i de més gruixuts) (v. consells)
·
Manta (pot caldre si és a l’hivern
i no teniu un bon sistema de calefacció)
·
Aïllant (una màrfega (“colchoneta”) enrotllable) (v. consells)
·
Capelina impermeable (prou ampla per cobrir-nos a
nosaltres i a la motxilla)
·
Cangur
·
Cantimplora (plena)
·
Llanterna amb piles de recanvi
·
Plat, got, cullera, forquilla i ganivet (v. consells)
·
Tovalló
·
Necesser:
o
Pinta
o
Raspall i gel de les dents
o
Sabó
o
Esponja o manyopla
o
Tovallola petita
o
Escuma i maquineta d’afaitar
·
DNI, autorització paterna, fotocòpia de la tarja
sanitària o cartilla de la Seguretat Social, fotocòpia del carnet de vacunes,
carnet escolta,...
·
Diners (també monedes, per si cal trucar per telèfon;
NOTA: per trucar a cobrament revertit des d'un telèfon fixe marqueu el 1409)
·
Esmorzar o dinar del primer dia
·
Medicaments que us esteu prenent (v.
consells)
ROBA
·
Fulard (el trobareu molt útil. Veieu-ne els usos aquí)
·
Camisa del cau
·
Anorac (al vespre fa fred)
·
Xandall de màniga llarga: jaqueta i pantaló (útil per
quan refresca o plou)
·
Pijama i uns mitjons secs (es dorm molt més de gust) (v. consells)
·
Mudes de roba interior: mitjons, calces/calçotets,
sostenidors (penseu que s’embruta molt, sobretot els mitjons) (v. consells)
·
Un mocador de roba
·
Un barret amb ales amples per protegir el cap del sol (si
no en teniu, dueu una gorra)
·
Botes de muntanya (v. consells)
·
Mitjons adequats per caminar amb botes (v. consells)
·
Unes sabatilles lleugeres (després de caminar estareu
desitjant de treure-us les botes i canviar de calçat)
·
Sabatilles d’esport (vambes)
·
Calçat de recanvi
AMB EL TEMPS CALURÓS:
·
Samarretes de màniga curta
·
Pantalonets curts
·
Banyador
·
Tovallola de bany
·
Sabates per ficar-se al riu (v.
consells)
AMB EL TEMPS FRED:
·
Una samarreta interior de màniga llarga (les de llana són
millor que les de cotó, però costen de trobar. Actualment se’n fabriquen de
teixits especials tèrmics, com el Coolmax, el Thermolactyl o el Polartec)
·
Diversos jerseis de màniga llarga (prims i gruixuts) que
us posareu un sobre l’altre formant capes. L’última
de les capes haurà de ser un anorac o jaqueta capaç d’aturar el vent. (v. consells)
·
Pantalons llargs
·
Guants, bufanda i barret de llana
·
Mitjons gruixuts
TROBAREU
ÚTIL
·
Una petita farmaciola (Gelocatils,
Tirites, etc. De totes maneres, també en durem una de
general)
·
Crema solar (el sol de la muntanya crema molt)
·
Protector de llavis (el sol i el vent els espatllen)
·
Mocadors de paper
·
Rellotge
·
Ulleres de sol (indispensables si feu una sortida a la
neu o a navegar pel mar. El reflex del Sol sobre aquestes superfícies pot
provocar ceguera temporal i mal de cap intens si no aneu protegits)
·
Un xiulet que portareu penjat del coll (durant les rutes,
es fa servir per comunicar-se quan algú es perd o se separa del grup, o per
avisar als demès si algú pren mal)
·
Imperdibles, botons, agulla i fil
·
Bosses de plàstic
·
Una navalla
·
Dues pinces d’estendre la roba (si teniu roba humida,
podeu penjar-la de la motxilla mentre camineu)
·
Dos metres de cordill
·
Tres fulls de paper de diari (es posen dins les botes
durant la nit per absorbir-ne la humitat)
·
Un petit bloc i un bolígraf o llapis
·
Encenedor o llumins
·
Repel·lent d’insectes
EQUIP
(podeu portar aquests articles de manera conjunta per a la unitat, i així el
pes es repartirà entre tots)
·
Sabó per rentar roba
·
Xampú i sabó de dutxa
·
Crema de protecció solar
·
Repel·lent d’insectes
·
Paper higiènic
·
Compreses o tampons
·
Tendes
·
Fogonet
·
Bombones de gas
·
Làmpada de Camping-gaz (amb
samarretes de recanvi)
·
Olla i paella
·
Obrellaunes
·
Fregall i sabó de rentar plats
·
Bosses d’escombraries
·
Mapes i brúixola
·
Farmaciola (veieu
per triar contingut)
·
Cambra fotogràfica i rodets (assegureu-vos que les piles
són noves)
·
Menjar i aliments per a tots els dies. Oli i sal. (veieu com confeccionar els menús)
Consells:
·
En cas de fer una ruta a peu, deixeu tot el que no sigui
indispensable; porteu el mínim pes; després ho agraireu.
·
Poseu la roba dins de bosses de plàstic, perquè mai no es
mulli. A més, us serviran per desar la roba bruta.
·
La motxilla se l’han de fer els nois i noies, no els
pares, perquè així saben on porten cada cosa.
·
Mitjons: Per caminar amb botes
són adequades unes mitges gruixudes de trekking o bé uns mitjons gruixuts de
cotó col·locats sobre uns de prims de niló; és molt important que no quedi cap
arruga, perquè us faria sortir una butllofa. Mantingueu els peus secs i ben
curats; la humitat us produirà butllofes als peus; quan feu un descans
aprofiteu per treure-us les botes i ventilar els mitjons. Porteu un parell sec
que us posareu només per dormir.
·
Botes de muntanya: Si són massa noves us
faran mal, així que porteu-les durant dues setmanes abans de marxar, perquè es
vagin estovant i agafant la forma del peu. Les botes són adequades per a
terrenys abruptes, però poden resultar incòmodes; en camins plans és millor dur
vambes. Però si aneu a fer una travessa pel Pirineu,
i sabeu que trobareu pedres i tarteres, jo recomano dur botes, perquè subjecten
més bé el peu i hi ha menys perill de torçar-se’l. Corda-les amb fermesa,
perquè quedin ben subjectes al turmell (però no tan fort que tallin la
circulació). Un avantatge molt apreciable en les botes de qualitat és que són
impermeables (cosa que va molt bé si us toca caminar sota la pluja): porten
membranes tipus Gore-Tex que no deixen entrar l’aigua
però permeten transpirar la suor. Si el teu calçat no té aquest tipus de
membranes pot ser una bona idea que portis unes vambes de recanvi (per si és
mulla).
Consells a l’hora d’anar
a comprar les botes:
§
Quan caminem, els peus s’eixamplen, i poden arribar a
mesurar una talla més. Per tant, no vagis a comprar les botes amb els peus
freds, sinó després d’haver caminat una estona.
§
Trobaràs botes amb la canya més alta o més baixa. Quant
més alta sigui la canya, més subjecció fa del turmell (prevenint d’aquesta
manera les torçades), però per altra banda també es fa més incòmoda de dur. Es
tracta doncs de trobar un equilibri entre subjecció i comoditat. Com més
abrupte sigui el terreny pel qual ens haurem de moure, més ens interessarà la
subjecció.
§
Les botes s’han de cordar amb cordons (no pas cremalleres
o velcros), perquè ofereixen la fermesa i alhora
flexibilitat necessària per caminar.
§
És important que siguin transpirables, per tant han
d’estar fetes de cuir autèntic, i no pas de cuir sintètic.
§
Algunes porten membranes que les fan impermeables: en
aquest cas cal que siguin de tipus Gore-Tex, que no
deixen entrar l’aigua però sí permeten transpirar la suor.
§
Emprova’t les botes amb els mitjons que faràs servir per
caminar (habitualment unes mitges gruixudes de trekking).
§
Fica el peu dins la bota, i fes arribar els dits fins a
la punta; a darrera t’ha de quedar un espai fins al taló suficient per ficar-hi
un dit.
§
Corda’t la bota fins a dalt, amb fermesa, i prova a
caminar. Què tal et trobes el peu? Si et fa mal a algun lloc, tria una altra bota.
§
Prova a moure els dits: has de tenir espai suficient a
davant per poder-los moure amunt i avall.:
·
La roba en cas de fred: L’aire sec és un aïllant
gairebé perfecte del fred. Per contra l’aire humit no ho és gens. Per això,
quan explico com s’ha de dur la roba en temps de fred sempre parlo de la “TEORÍA DE LA
COMPRESA: CONSTA DE VARIAS CAPAS, Y SE MANTIENE LIMPIA, FRESCA Y SECA”:
-
Dos jerseis prims abriguen més que un de gruixut. És un
vell principi ben conegut pels habitants dels països freds.
-
A l’hivern poseu-vos diversos
jerseis, prims i gruixuts, un a sobre de l’altre. Mireu que els jerseis que us
poseu a sobre siguin d’una talla més ampla que els que us poseu a sota, per no
quedar massa cenyits. La CAPA D’AIRE que es forma entre ells és el que us manté
calents.
-
Però si dins d’aquesta capa entrés humitat (p.ex. perquè
us heu mullat amb la neu o la pluja, o simplement perquè heu suat) es perdria
tot l’efecte aïllant. Per això és important que mantingueu la roba SECA.
-
Per evitar suar, cal ventilar, heu de mantenir la roba
FRESCA. Per tant, permeteu que circuli l’aire (no la dueu massa ajustada), i si
teniu calor, traieu-vos una de les capes de sobre, abans de que comenceu a
suar. Si heu de fer un exercici intens (p.ex. tallar llenya) desabrigueu-vos, i
ja us tornareu a abrigar després. L’important és que no se us humitegi la roba
per culpa de la suor. Si la samarreta interior que portes se t’ha humitejat,
canvia-te-la.
-
Finalment, la roba s’ha de dur NETA, perquè la brutícia
obstrueix els porus del teixit dificultant la transpiració.
Una
altra cosa important en cas de fred és abrigar-se el
cap amb un barret de llana o un passamuntanyes, ja que a través del cap es pot
arribar a perdre fins a un 30% de la calor corporal. Trieu un model que us
permeti també abrigar-vos les orelles.
El
vent és el nostre pitjor enemic, perquè produeix un efecte de refredament
addicional. Per exemple, si el termòmetre marca 0ºC i bufa una brisa moderada,
en realitat el nostre cos es refredarà com si estiguéssim a -10ºC sota zero, per
efecte del vent.
En
quant a la fibra coneguda com a “forro polar” (o “Polartec”),
que tant es fa servir avui dia, heu de saber que és molt eficaç per mantenir la
calor, sempre i quan no faci vent. En cas de vent us haureu de posar a sobre
del forro polar un anorac o una jaqueta capaç d’aturar el vent (són molt
apreciades les de Windstopper, per ser transpirables,
i les de Gore-Tex, que a més de transpirables també són
impermeables).
Els
anoracs de plomes són molt eficaços retenint la calor, però és molt important
que no es mullin, perquè costen molt d’assecar.
La
samarreta interior (la que està en contacte amb la pell) és preferible que no
sigui de cotó, perquè absorbeix molt la humitat i al final acaba quedant molla.
Són preferibles les de llana (tot i que costen de trobar) o les de teixits
especials tèrmics (Coolmax, Thermolactyl,
Polartec,...).
Amb
temperatures sota zero, convé fer servir també el sistema de capes amb els
pantalons. Si no hi ha neu, ni previsió de que es mullin, us pot servir posar-vos
uns pantalons de pijama gruixuts, i a sobre uns pantalons de xandall d’hivern.
Si creieu que s’han de mullar, serà preferible portar com a capa superior uns
pantalons impermeables d’esquí.
Si
esteu preparant una expedició hivernal, o a alguna zona d’alta muntanya molt
freda, us pot interessar ampliar informació sobre la vestimenta i equip més
adequats visitant aquesta pàgina:
Ø
VESTIMENTA-CALZADO (Cuaderno de
campo) (document per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)
·
Pijama: circula una mentida que diu que dins del sac es dorm més
calent sense pijama; NO ÉS VERITAT. El calor radiant que emet el cos, reflectit
sobre la superfície del sac, ens pot donar una falsa sensació d’escalfor, però
és només aparent, en realitat el cos s’està refredant molt més ràpidament que
si portéssim pijama, i al cap d’un parell d’hores ens notarem glaçats. Per això
a l’hivern el pijama és necessari. I de vegades també
a l’estiu: penseu que a l’alta muntanya les temperatures nocturnes baixen per
sota de 10º. Tampoc no permeteu mai que els nens dormin amb la roba que han
portat durant el dia: la humitat acumulada sobre la roba provocaria un fort
refredament del cos.
·
La motxilla: Trieu la més gran i més
bona que us pugueu permetre. Us puc garantir, i us ho dic per experiència, que
la diferència entre una bona motxilla i una de dolenta és enorme. Amb una bona
motxilla us pot semblar com si el pes s’hagués reduït a la meitat. El preu no
serveix per dir si una motxilla és bona o dolenta; les bones motxilles també
poden ser econòmiques. El secret de portar una motxilla resideix en recolzar
confortablement el pes sobre els malucs (“las
caderas”), i no sobre les espatlles, que es carreguen molt
ràpidament. El principal és que tingui un bon cinturó, ample i encoixinat,
perquè el pes es pugui carregar sobre els malucs. Les corretges que passen
sobre les espatlles hauran de ser també amples i encoixinades, perquè no ens
facin nafres. I no convé que aquestes corretges vagin cosides directament a la
motxilla, sinó que hi ha mètodes més avançats de subjectar-les que s’adapten a
la forma del cos i permeten un millor repartiment del pes.
També
heu de mirar que la motxilla disposi d’un bastidor intern, una espècie de
barnilles metàl·liques cosides a l’interior de la roba, a la zona on aquesta
està en contacte amb l’esquena, permetent que la motxilla mantingui en tot
moment la rigidesa.
Si el
bastidor és extern (una mena de ferros als quals va lligada la motxilla) us
permet portar més pes (al distribuir millor la càrrega), i millora la
transpiració de l’esquena, però té l’inconvenient d’afegir el seu propi pes i
d’enganxar-se en branques i sortints rocoses.
Altres
elements interessants en una motxilla poden ser butxaques exteriors, que ens
permeten desar objectes als quals volem tenir ràpid accés (la cantimplora, la
capelina, la farmaciola, la càmera de fotos). I sivelles on poder-hi lligar
coses (l’aïllant, el piolet, uns crampons). I uns tancaments ràpids d’obrir i
tancar. I un teixit resistent i impermeable.
Bé,
com que la compra d’una motxilla heu de meditar-la bé, us recomanaré una pàgina
que us donarà uns bons consells:
Ø
LA
MOCHILA (Cuaderno de campo) (document per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)
·
El sac de dormir: Cinc
són les coses en què cal fixar-se al comprar un sac.
-
TALLA: assegureu-vos abans de
res que la llargada del sac és suficient per a la vostra alçada.
-
MATERIAL: en general hi ha dos
tipus; un tipus porta fibra sintètica com a farciment, i l’altre (més car)
porta plomissol (“plumón”). El plomissol és molt
lleuger i proporciona millor aïllament, sempre i quan el mantingueu sec. Si es
mulla, perd tota la propietat aïllant i resulta molt difícil d’eixugar. Per
tant, en condicions humides, els sacs de fibra sintètica són més aconsellables.
-
PES I COMPRESSIBILITAT: la
compressibilitat és la capacitat del sac de comprimir-se en un paquet petit que
sigui fàcil de portar a la motxilla. Aquesta propietat i la del pes són
important mirar-les si heu de fer rutes a peu portant la motxilla a l’esquena.
Els sacs amb més compressibilitat generalment venen guardats en una bossa amb
corretges, que serveix per fer-ne un paquet més petit. Aquestes bosses
comprimibles també les podeu comprar per separat.
-
FORMA: els sacs poden ser
quadrats o tipus mòmia; els primers es poden obrir completament per formar una
manta, mentre que els segons tenen per dalt una forma arrodonida que es pot
ajustar per abrigar-nos també el cap. Els sacs tipus mòmia en general són aptes
per suportar temperatures més baixes. Si teniu parella, us pot interessar
comprar un sac amb la cremallera a l’esquerra i un altre d’igual que la tingui
a la dreta; els fan així perquè pugueu ajuntar els dos sacs i dormir junts.
-
TEMPERATURA DE CONFORT: si
mireu l’etiqueta, veureu que tots els sacs indiquen un interval de
temperatures. Aquestes són la temperatura màxima i mínima en què es pot fer
servir. Si la temperatura exterior està per sota del mínim que tolera el sac,
passareu fred. Si supera el màxim, passareu calor dins el sac, suareu, estareu
incòmodes, i no dormireu. Per tant, heu de tenir clar en quines condicions el
fareu servir. ¿Serà a l’estiu o a l’hivern? ¿Estareu
a la platja o en mig dels Pirineus? ¿Sabeu quina és la temperatura mínima
durant la nit en aquesta època?
Podeu
ampliar informació sobre sacs de dormir en aquesta pàgina:
Ø
BOLSAS DE
DORMIR (Cuaderno de campo) (document per a descarregar en PDF; cal Acrobat Reader)
·
L’aïllant: és MOLT IMPORTANT, quan
dormiu, protegir-vos del fred i la humitat del terra per mitjà d’una màrfega (“colchoneta”). Ha de ser enrotllable, lleugera de pes, i
fàcil de plegar i desplegar. Jo us recomano els aïllants d’escuma compacta d’un
centímetre de gruix, especialment els que tenen dues capes. Vigileu que siguin
prou llargs per a la vostra alçada. Per a un campament hivernal feu-ne servir
dos, un sobre l’altre. No són adequats els matalassos inflables ni els auto-inflables (resulten pesats, voluminosos, costen de
plegar i tenen problemes amb les baixes temperatures).
·
Plat: de plàstic rígid o metall, però no de vidre, ni de
plàstic d’un sol ús. Cal que sigui fondo per tal que serveixi igual per
posar-hi sopa que carn.
·
Got o tassa: de plàstic rígid o metall, però no de vidre, ni de
plàstic d’un sol ús. No ha de ser massa petit, car ha de servir per esmorzar
(que s’hi puguin sucar galetes).
·
Coberts: de metall; no els poseu de plàstic perquè no
aguantaran tot el campament.
·
Sabates per al riu: poden ser unes vambes velles o
unes sabatilles de goma, però el més important és que es puguin lligar al peu.
·
Etiquetat: els nens petits han de dur la roba etiquetada amb
el nom, per evitar que res no es pugui perdre. L'esparadrap de tela marró és
ideal per etiquetar, perquè s'enganxa bé a la roba, es pot escriure a sobre amb
bolígraf, i resisteix fins i tot la rentadora. També és interessant per tothom
de posar marques personals en el plat, la tassa, els coberts i la llanterna.
·
Medicaments: indiqueu als pares de nens petits (fins a 11 anys),
que us donin a vosaltres els caps qualsevol medicació que els seus fills
s’hagin de prendre. Hi ha d’haver un (i només un) cap que sigui responsable de
subministrar aquesta medicació a les hores que correspongui. No és una feina
adient per als caps que siguin despistats. Per a major eficàcia, feu-vos un
“horari” dels medicaments que heu de donar en cada moment del dia (normalment
la presa sol coincidir amb els àpats, o bé a l’hora de llevar-se o d’anar-se’n
a dormir); a “l’horari” heu d’indicar:
-
Nom del medicament
-
Nen a qui se li ha de donar
-
Hores a les que se li ha de donar
-
Dosis (mitja pastilla, una pastilla, una cullerada,...?)
-
Duració del tractament (quants dies? fins quan?)
-
Observacions (precaucions addicionals, dietes, etc.)
