Entre els 10 i els 12 anys. LA PREADOLESCÈNCIA.

Donem les gràcies a Alfonso Aguiló.

Certament, les circumstàncies en què s’hagi desenvolupat la vida de cada nen condicionen bastant la seva manera de ser i el seu caràcter, però hi ha tot un conjunt de trets que són comuns en aquesta edat. Tractarem de descriure’ls.

El caràcter d’un noi de 10 o 11 anys ha assolit ja normalment un considerable grau d’equilibri, com si es tractés de la maduresa de la seva etapa infantil. Ara presentarà trets més definits d’afirmació de la seva personalitat, de curiositat i de sociabilitat.

És inquiet, investigador, mogut. No pot estar mai quiet. Parla amb una desimboltura i un enginy que sol fer gràcia als adults. Es demana contínuament pel perquè de cada cosa. Escodrinya als adults, els estudia amb mirada penetrant, fa radiografies de cada gest, de cada reacció, de cada manera de parlar.

Li agrada explorar, investigar, descobrir, ficar-se on no el demanen. Té una sorollosa espontaneïtat sense massa criteri que el fa alternar fàcilment lo ocurrent i simpàtic amb lo inoportú o groller.

La seva vida emocional presenta forts contrastos. En poc temps pot passar d’un espectacular empipament a una explosió de riure. És voluble en el seu estat d’ànim. Pot estar rondinaire i insuportable al matí i alegre i juganer a la tarda. Altres vegades alternarà dies bons amb dies foscos. El mal humor li pot aparèixer en qualsevol moment, però no sol durar gaire: no és ressentit.

Necessita fer-se escoltar. És fàcil veure’l aixecant la veu o buscant ansiosament el protagonisme. Té, per naturalesa, el desig d’atreure l’atenció. No convé fer-li massa cas si amb això deixem d’estar pels altres.

És trapella i incansable. Davant de les seves entremaliadures no convé ni ser massa rígids ni deixar-les passar sense més. Cal saber trobar un punt mig.

És curiós, extravertit i xerraire, fins i tot sembla una mica ansiós. Li falta encara sentit de la mesura i dels matisos. De vegades no entén bé l’abast dels seus actes; quan algú fa broma amb ell, és fàcil que el noi acabi faltant-li al respecte.

Sovint es porta millor fora que dins de casa. Això demostra que si vol, sap portar-se bé.

És fàcil que es comporti amb rebel·lia, o que digui que ell ja és gran i que pot fer el que vulgui. Però davant les dificultats, li agradarà tenir un adult al seu costat.

No és normal que busqui l’aïllament. Més aviat prefereix la companyia o tenir gent al voltant, encara que de vegades manifesti desitjos d’independència. Interromp i molesta, però també és molt alegre i rialler. Sol fer el pallasso i els adults acostumem a riure amb ell.

Prefereix contradir a respondre. No ho fa per malicia, sinó que forma part de la consolidació del seu caràcter. Altres vegades li agrada establir cordials intercanvis d’opinions i aprofundir en el coneixement de tot.

En aquesta edat ja veu als adults amb uns altres ulls, de menys admiració i més sentit crític. Censura el seu comportament i les seves paraules. Fins i tot hi ha un excés de suspicàcia per buscar defectes, cert ànim de dur la contrària, certa inclinació a insultar, a cridar, o a respondre grollerament. Tot i aquest comportament, això no vol dir que hagi disminuït el seu afecte per nosaltres.

Habitualment procura dir la veritat, però si creu que aquesta li pot comportar problemes, pot agafar el costum de mentir. Perquè això no passi, no hem de ser massa rígids, i li hem d’agrair la seva sinceritat.

Les noies ja començaran a interessar-se pels nois. Per contra, els nois s’interessen poc per les noies, i fins i tot poden dir que són cursis o avorrides. És fàcil veure’ls jugar amb grups separats de nois i de noies.

Quan estan en grup solen ser més entremaliats, i fan coses que potser no farien sols. Els agrada emprenyar als grupets del sexe contrari.

Als dotze anys, però, les coses poden haver canviat i de sobte els nois es comencen a interessar per les noies.

Amb el pas del temps, començarà a reclamar el dret de prendre les seves pròpies decisions, i gaudirà fent-ho. Això el farà més responsable.

Voldrà més llibertat dels seus pares. Tractarà de semblar gran. Afirmarà que ja no és un nen i voldrà que no el tractin com a tal. Tot això forma part del procés d’afirmació de la seva personalitat. No és un procés uniforme, sinó que es va fent a empentes. Els pares i educadors hem de saber ser pacients, donar corda quan fa falta, i retallar-la quan cal.

Sol ser molt entusiasta. S’apassiona per un menjar que li ve de gust, per un amic que li ha caigut bé, per una pel·lícula o per un caprici. Es capbussa en allò que li interessa. Li agrada el debat i la discussió, exercir la seva intel·ligència i fer demostracions de memòria o enginy. És un bon moment per fomentar l’afició a la lectura.

També és edat de sorprenents iniciatives, que voldrà realitzar de manera immediata, ja que sol tenir una bona dosi de confiança i seguretat en ell mateix.

Encara no entén bé les idees abstractes. És millor parlar-li amb un llenguatge concret, i fer servir imatges i exemples.

Ja comença a entendre les emocions dels altres, i és sensible als sentiments aliens. Té curiositat per saber com són els altres nens. Es demana sovint si ell és estrany o diferent.

Espera dels adults seguretat i coherència, decisions sàvies i madures.

Accepta l’autoritat i disciplina justes.

En general no és tan poruc com abans, però pot tenir por de quedar-se sol a la foscor, o d’estar al bosc sense la companyia d’un adult. O el pot afectar la visió d’una pel·lícula de terror, que li farà sorgir nous temors.

Contrasta amb això que no tingui gens de por a la velocitat o al risc físic, normalment per manca d’experiència. Si pateix caigudes o accidents això el farà tornar més prudent.

El preocupa la seva manera de vestir, i s’entesta en anar “a la moda”. Si ha vist algú portant uns determinats vaquers, o una samarreta o una caçadora, no vol una altra cosa. Acaba entenent molt de marques de roba i sabatilles esportives.

Poc a poc va perdent la resistència a treballar que mostrava quan era més petit. Reconeix els seus deures i normalment no s’oposa a complir amb les seves obligacions. Potser no ho farà per pròpia iniciativa, i farà falta que nosaltres li recordem, però mostra bona voluntat. El que passa és que ho vol acabar tot en un minut. En general, és mostra més responsable si nosaltres no li estem a sobre.

De vegades li pot costar una mica de posar-s’hi. Sap que al final haurà de fer les coses, però sovint necessita de l’empenta inicial per decidir-se, o d’un petit sermó nostre que el faci sentir culpable.

És pren les crítiques molt seriosament, tot i que no sempre aconseguim amb això que canviï de conducta.

És sincer respecte de les coses que no li agraden. Si sent que se’l tracta injustament, no tindrà cap por de protestar.

Encara pot tenir alguns comportaments infantils: baralles, persecucions, amagar-li les coses a un company, llençar cosetes a un altre nen,... i gaudirà amb aquestes coses.

Normalment les noies són més espavilades que els nois per aconseguir coses dels adults. Els nois poden ser una mica bruscs. Les noies són més diplomàtiques, saben ser més afectuoses, reconeixen millor els sentiments dels altres, i saben trobar el moment oportú per demanar una cosa o aconseguir un permís.

És fàcil que admirin i fins i tot idealitzin a un germà més gran, de 15 o 18 anys. Normalment aquest germà es mostra més atent i comprensiu amb ell que els seus propis pares. D’aquesta manera aquest germà pot tenir una gran influència en ell i en la seva educació.

Sol exigir dels seus caps i mestres capacitat de liderat, autoritat, justícia i comprensió.

Dóna gran importància al grup. S’afegirà a les coses que el grup faci, fins i tot a les dolentes. Quan estan en grup, són capaços de martiritzar un company o de burlar-se d’un professor davant seu.

Si veuen al seu cap o mestre poc segur, o tou, o que no aconsegueix mantenir la disciplina, intentaran prendre-li el pèl i es mofaran d’ell. Per contra, seran d’allò més formals davant d’un cap o mestre segur d’ell mateix i ferm. Pot sorprendre aquesta doble personalitat, aquesta diferència de comportament, però és conseqüència de la importància que per a ell té el grup.

Pot fins i tot sentir admiració envers els caps i mestres que es mostren enèrgics, saben molt, destaquen a l’esport, o són capaços de portar la classe amb autoritat i sentit de l’humor alhora. Realment, un educador amb bones qualitats no ha de tenir gaires problemes per conduir un grup d’aquesta edat.

TORNAR A LA BRANCA DE LLOPS (de 8 a 11 anys)

TORNAR A LA BRANCA DE RÀNGERS (de 11 a 14 anys)