|
Cap a la pubertat (Ràngers) es comença a notar un procés
curiós: els nois van per un cantó i les noies per un altre, no els agrada
barrejar-se, i si els demanem que formin grups hom buscarà instintivament els
companys o companyes del seu mateix sexe.
Ens podria semblar un problema cultural, propi d’una
societat sexista, però no ho és. Estudis antropològics efectuats arreu del món
han demostrat que la tradicional separació entre nois i noies que observem a la
pubertat és instintiva, és a dir, que tots la duem inscrita genèticament.
Deixant de banda els motius que han dut a la natura per
dotar-nos d’un instint semblant, el cert és que si volem educar conjuntament
els nois i les noies, no podem permetre que tal separació es doni. Dit d’una altra
manera, si els permeteu de formar grups separats per sexes, i si en els jocs
feu que s’enfrontin nens contra nenes, us acabareu trobant una unitat dividida,
enfrontada, i amb dues postures irreconciliables.
Per tant, i en benefici del grup, els haureu de forçar
perquè formin grups mixtes, de nois i noies, i haureu de fer activitats que els
permetin agafar-se confiança els uns amb els altres.
Un altre problema és el sexisme de debò: el menyspreu cap a
l’altra sexe basat en prejudicis. En aquest sentit, us haig de donar uns
consells: