|
||||||
|
Secció patrocinada per: |
|
ORNITOLOGIA (OCELLS)
|
108. CAIXES NIU
En moltes zones del nostre país, la tala
sistemàtica d’arbres i els eventuals incendis han anat desposseint el bosc
d’arbres vells amb cavitats naturals, amb la qual cosa moltes espècies d’ocells
estan tenint problemes per nidificar, i en conseqüència desapareixen dels
nostres boscos. La instal·lació de caixes niu de les mides adequades (diferents
segons l’espècie que volem afavorir) poden fer retornar molts d’aquests ocells.
Per aprendre a construir la vostra caixa niu,
permeteu-me adreçar-vos a una pàgina molt bona que tracta aquest tema:
Si desitgeu atreure rapinyaires nocturns (òlibes,
mussols,...) aleshores podeu complementar la informació amb aquesta altra
pàgina:
CAJAS NIDO PARA
RAPACES NOCTURNAS
109. MENJADORES
PER A OCELLS
Les menjadores són un sistema immillorable
d’observar de ben a prop els ocells.
Heu de tenir la precaució de col·locar-la en lloc
que estigui lliure de la presència de gats, i si això no és possible, penjar-la
de les branques d’un arbre.
NO alimenteu a les aus durant la primavera i
l’estiu; no és recomanable. A la menjadora només hi haureu de posar menjar a
partir d’octubre o novembre i durant l’hivern.
Segons el tipus de menjar que hi posem, atraurà
unes espècies d’ocells o unes altres.
·
El pa sec atreu a coloms,
tórtores i pardals. Però té un problema, i és que quan un ocell s’atipa de
pa sec i després se’n va a beure, el pa que té dins la panxa amb l’aigua
s’infla, i a l’ocell li ve mal de panxa. Per tant, per evitar els mals de
panxa, sempre que hi poseu pa, abans l’haureu de mullar; però aleshores heu de
tenir la precaució de canviar el pa cada dia, per tal que no es faci malbé.
·
Mescles de llavors per a canaris o periquitos. Les
trobareu en supermercats i botigues d’animals; són barreges de llavors
d’escaiola (“alpiste”), mill i civada. Atreu a pit-roigs, pardals, coloms, tórtores,
pinsans, merles, tords, verderols, caderneres, lluerets, cargolets, estornells,
garses i cueretes.
·
Pipes de gira-sol pelades i SENSE SAL. Potser les haureu
de buscar en botigues d’animals. Atreu a mallerengues
carboneres, picots, pardals, tórtores, coloms, pinsans, cargolets, lluerets,
verderols, caderneres i garses.
·
Cacauets pelats i SENSE SAL. També les haureu de buscar
en botigues d’animals. Atreu a mallerengues
carboneres, picots, cargolets, lluerets, verderols i estornells.
·
Cacauets amb clofolla i SENSE SAL. Potser en podeu trobar
al supermercat, però és important que siguin sense sal.
·
Pipes amb clofolla i SENSE SAL.
·
Nous, avellanes i ametlles pelades.
·
Cereals (blat, ordi, civada, blat de moro...). Atreu a cargolets, coloms, tórtores, verderols,
lluerets i estornells.
·
Fruita. Peles de poma i de taronja. Atreu a merles, cargolets i pit-roigs.
Tot el menjar ha d’estar sec i en bon estat, i no
pot ser NI CUIT NI SALAT. Protegiu-lo de la pluja perquè no es faci malbé.
MODEL 1.
AMB UN TETRA BRIK
MATERIAL: un cartró buit de llet, regla,
retolador, ganivet amb punta, tisores, dos branquillons rectes de 1 cm. de
gruix, cordill, menjar per a ocells.
Fes unes finestres grans en cadascun
dels quatre costats del cartró de llet, deixant uns 5 cm per dalt i per baix, i
1 cm a dreta i esquerra. Per fer-les, primer dibuixa-les amb la regla i el
retolador, i després retalla-les amb ajuda del ganivet i les tisores. Fes un
forat a sota de cada finestra, a 2 o 3 cm de la vora, i passa-hi els
branquillons d’un cantó a l’altre; aquests pals serviran perquè els ocells s’hi
puguin estar mentre mengen. Fes dos forats més a la part superior del cartró
que et serviran per passar-hi el cordill. Omple la base del cartró amb menjar
per a ocells. Finalment, emporta’t el cartró al bosc o a un parc i penja’l
d’una branca d’arbre amb el cordill. Recorda’t d’anar afegint de tant en tant
més menjar per als ocells.
MODEL 2.
AMB UN CORDILL
MATERIAL: cacauets amb clofolla i sense
sal, peles de poma i de taronja, cordill.
Ves lligant els cacauets al cordill,
un darrera l’altre com si fessis un cuc. Després penja’ls de les branques d’un
arbre. També hi pots penjar peles de taronja i de poma.
MODEL 3.
AMB UNA BOSSA DE MALLA
MATERIAL: una bossa de malla –aquella
mena de xarxa en que venen les taronges i les patates–, cacauets pelats i sense
sal, cordill.
Omple la bossa de malla amb els
cacauets, lliga-la amb un cordill i penja-la d’un arbre.
ALGUNES FOTOS D’OCELLS
Les menjadores són un bon mètode per
atreure als ocells. Això sí, potser passaran uns dies abans de què s’acostumin
a anar-hi.
Vet aquí alguns dels visitants que
podeu arribar a veure, si teniu paciència (podeu fer “clic” a la foto per tenir
més informació):
110. DISSECCIÓ D’EGAGRÒPILES
Les òlibes i els mussols mengen ratolins i rosegadors, que s’empassen sencers.
Els sucs gàstrics de l’estómac ho digereixen quasi tot, excepte pèls i ossos:
amb això forma una bola, que l’òliba regurgita quan està descansant.
Les egagròpiles les buscareu allà on hi pugui haver òlibes: campanars de
les esglésies, masies, golfes, cases en runes,... Quan aconseguiu trobar-ne, no
molesteu a l’òliba, i emporteu-vos totes les egagròpiles (es conservaran molt
de temps dins unes bosses de plàstic amb naftalina).
Obrirem les egagròpiles, i amb unes pinces anirem extraient tots els ossos
que trobem, posant especial cura amb els cranis i mandíbules, que ens han de
permetre identificar quins animals s’havia menjat. És una feina que requereix
paciència (és apta per a nois grans, no per a nens petits).
Al final d’aquest procés, tindrem un munt d’ossos i de pèls (de vegades
alguna ploma). Poseu els ossos dins un pot, i deixeu-los un dia sencer en
remull amb aigua oxigenada. Al dia següent estaran ben blancs.
Seguidament anireu separant cada os segons la part del cos que sigui:
cranis per un cantó, mandíbules per un altre, fèmurs, costelles, etc.
Amb els cranis i les mandíbules identificarem quin animal s’havia menjat l’òliba.
Després tots els ossos els enganxarem sobre una cartolina negra amb una gota de
pegament. Poseu etiquetes del que és cada cosa.
Aquí teniu un document per descarregar que explica tot el procés més
detalladament, i inclou dibuixos de cranis i mandíbules per ajudar a la
identificació:
LA LECHUZA: UN RATICIDA ECOLÓGICO
(26 pàgines; 1,07 Mb; cal Acrobat Reader)
I aquí teniu un vídeo demostratiu de tot el procés:
DISECCIÓN DE UNA EGAGRÓPILA DE LECHUZA (1,74
Mb)
MATERIAL:
egagròpiles, guants de làtex, pinces, agulles amb mànec, pots de vidre, aigua
oxigenada, fotocòpies dels dibuixos de cranis per identificació, cartolina
negra, pegament líquid, paper blanc -per fer les etiquetes-, tisores, bolígrafs,
pegament de barra.
