|
Secció patrocinada per: |
|
INSTRUMENTS MUSICALS |
En aquest taller
es necessita una canya petita, estreta, d’uns quinze a vint centímetres, a la
qual li traurem els nusos. A un dels extrems hi posarem, per la boca, un globus
tallat, agafant-lo bé a la canya amb ajuda de cinta aïllant. Bufant per l’extrem
contrari i estirant més o menys el globus aconseguim un so estrident, com d’un
bromerot.
Aneu amb compte
amb les estelles!
MATERIAL:
un tub de canya sense nusos, una canya petita, un trepant, una llima, cola.
Per fer el bisell:
fer un forat a la part superior davantera, llimar per deixar-lo inclinat en la
seva part interior.
Per fer el broquet:
tallar la canya petita i encaixar-la al bisell enganxant-la inclinada.
Per tocar-la bufa
per la canya petita. Si tapes l’altre extrem de la canya amb la mà et sortirà
el so del cucut.
Ves amb compte
amb les estelles!
Aquest taller el
trobareu molt ben explicat a la següent adreça:
CONSTRUCCIÓN DE
INSTRUMENTOS TRADICIONALES
En aquesta ocasió
cal que agafem una canya que anirem tallant esglaonadament (això és, en parts
cada cop més petites). Sempre deixarem un nus a un dels dos extrems. Si ho fem
amb compte aconseguirem una escala força perfecta. Aleshores unim totes les
canyes resultants igualant-les per la part foradada (podem emprar alguna canya
col·locada de través per tal de mantenir ferm l’instrument).
Passos per
fer-la:
Per tocar-la: bufar per un lateral de l’extrem obert de la
canya, pressionant l’aire cap avall amb els llavis.
MATERIAL:
unes quantes canyes fines buides per dintre, taps prims de suro, cordill, una
llima.
Agafem una canya
d’uns vint centímetres i li traiem els nusos, de manera que quedi oberta per
ambdós cantons. A una distància d’un parell de centímetres d’un extrem
qualsevol es practica un petit forat per bufar d’un centímetre d’amplada, com
si fos el d’una flauta travessera (el podem fer fregant lateralment amb una
llima rodona). Aleshores l’extrem més proper al forat el tapem amb un petit
retall de bossa de plàstic (o amb una mica de paper de ceba). Per subjectar-lo
podem emprar una simple goma elàstica o un fil enrotllat. Per fer sonar la
flauta no és qüestió de bufar, sinó més aviat de parlar a través del foradet
que hem practicat.
ATENCIÓ: aneu amb
compte amb les estelles!
Un altre
procediment per fer-lo seria:
MATERIAL:
canyes tallades a uns
MATERIAL:
branca de fusta per fer un arc, corda metàl·lica o de pescar, carbasses (dues),
corda per a lligar.
Per fer-lo:
Es toca colpejant
l’arc amb una baqueta. Una pedra arrodonida ens pot ajudar a prendre la corda.
MATERIAL:
dos pots metàl·lics amb tapa de mides diferents, un tros allargat de fusta
dura, claviller i cordes de guitarra, clavilles, claus, una fusta petita, cola.
Passos per
fer-la:
Es toca pinçant
les cordes.
MATERIAL:
un cartró buit de suc (Tetra Brik), un regle de fusta (un llistó pla d’uns
Fes uns talls
sobre el Tetra Brik a la banda superior i a la inferior, a uns
MATERIAL:
una caixa rectangular de fusta, cordes metàl·liques fines, dues fustetes primes
de la mateix mida que l’amplada de la caixa, bagues.
Passos per
fer-lo:
Es toca amb els
dits, pinçant les cordes o bé fent servir una pua.
MATERIAL:
fusta de contraxapat, cordes metàl·liques fines, bagues, claus, cola.
Per fer-la:
Es toca amb els
dits, pinçant les cordes o bé fent servir una pua.
MATERIAL:
un pal de mida mitjana, un pot de llautó, una corda metàl·lica gruixuda, una
fusta, claus.
Passos per
fer-lo:
Es toca amb els
dits, pinçant la corda o bé fent servir una pua.
En un pot de
iogurt es fa un forat al fons; a través d’aquest forat fem passar un fil
gruixut, que quedarà penjant sota el pot. Un escuradents serveix per què el nus
del fil no s’escapi a través del forat. Ens mullem els dits i freguem el fil
amunt i avall. Sentirem un so semblant al d’una gallina.
MATERIAL:
pots de iogurt, escuradents, fil gruixut, (aigua)
MATERIAL:
un pal de mida mitjana, preservatiu (condó), corda o cordes metàl·liques, fustes,
clavillers.
Per fer-lo:
Es toca amb un
arc de violí, o bé amb els dits, pinçant la corda o bé fent servir una pua.
MATERIAL:
un pal de mida mitjana, la meitat d’un coco, corda o cordes metàl·liques,
fustes, clavillers.
Per fer-lo:
Es toca amb un
arc de violí, o bé amb els dits, pinçant la corda o bé fent servir una pua.
MATERIAL:
un pal llarg o una canya, quatre o cinc ampolles de vidre, cordill.
Per fer-les:
Per tocar-les,
ens posem un extrem del pal a sobre l’espatlla i l’altre extrem el subjectem
amb la mà esquerra. Amb la mà dreta, colpegem les ampolles amb una cullereta de
postres metàl·lica.
MATERIAL:
dos pots de pintura de mides diferents oberts per sota, una galleda de plàstic,
una tapa metàl·lica, tres trossos grans de pell de cuir o de plàstic dur,
fusta, cordill, trepant.
Passos per
fer-la:
Per tocar-la,
colpejar amb dues baquetes dures.
El bongo és un
instrument musical que, bastit de diferents formes, el podem trobar a molts
racons del planeta: des d’Àfrica, fins a Sud Amèrica o Indonèsia.
En podem
construir un fàcilment a partir de llaunes buides. Us dono una adreça web on s’explica
molt bé:
Un altre sistema
amb torretes o testos seria el següent:
MATERIAL:
dos testos de terrissa de mides diferents, dos pells de cuir, cordes.
Per tocar-lo,
colpeja les pells amb les mans.
MATERIAL:
carbassa o tub de plàstic, una llima.
Per fer-lo:
Per tocar-lo raspa
la zona estriada amb un pal petit.
Necessites una
caixa de fusta, rectangular, tancada pels quatre costats. Amb un xerrac, fes
dues ranures als laterals de la caixa pels costats oposats. Per tocar-la, colpeja
la caixa amb un pal dur i fi.
MATERIAL:
fusta de contraxapat, barra de metall (d’armaris o cortines), cordill, claus,
serra de metall, trepant amb broca per a metall.
Passos per
fer-les:
Per tocar-les, colpejar
els tubs amb una baqueta dura.
MATERIAL:
capsa de fusta o cartró, de mida mitjana, oberta per un costat; cordill prim;
cascavells (en podeu trobar a les merceries).
Per fer l’instrument:
Es fa sonar
agitant la caixa.
En una branca d’arbre
hi practiquem un forat al qual hi lligarem una o dues plaques de fusta, de tal
manera que en moure el mànec, la fusta percudirà contra el mateix,
recordant-nos el so de les castanyoles.
Necessites dues
ampolles de plàstic d’aquelles de Coca-cola de mig litre. Fica dues cullerades
de mongetes seques o d’arròs dins de cada ampolla. Entatxona un bastó de fusta
dins el coll de l’ampolla i fixa’l amb cinta adhesiva. Folra les ampolles de
cinta aïllant, combinant diversos colors.
MATERIAL:
dues ampolles de refresc buides, mongetes seques, dos bastons d’un gruix que
passi per la boca de l’ampolla, rotllos de cinta aïllant de diferents colors.
MATERIAL:
vàries xapes d’ampolla de refresc (mínim 16), un clau, un martell, un plat de
paper resistent, cordill prim, tisores.
Amb el martell aixafa
les xapes. Després fes un forat al mig de cada xapa amb el clau. Agafa cordill,
enfila dos xapes, i fes-hi un nus deixant
Necessites una
llauna fina, de poca fondària, oberta per un costat. Agafa un globus i talla’l
pel broquet. Encaixa el globus a la llauna fent-li de pell. Es toca colpejant
amb una baqueta.
Necessites un tub
de canya i una llima. Fes unes estries amb la llima a la zona central de la
canya. Raspa la zona estriada amb un pal petit per fer-lo sonar.
MATERIAL:
un test o bé un pot, cuir o pell tova, cordill, una canya fina.
Passos per
fer-la:
Per tocar-la, amb
un drap moll o bé amb la mà humida, pressionar la canya de dalt a baix.
En aquesta ocasió
fem servir canyes. S’agafa una canya doble i es talla formant anelles d’un a
dos centímetres. Aquestes anelles s’introdueixen dins una altra canya,
òbviament més prima, i d’uns vint a vint-i-cinc centímetres de llarg. Als
extrems d’aquesta s’hi passa un pal, escuradents o canyeta que faci de “tope” i
no permeti caure les anelles. En moure l’instrument provoquem un agradable so.
Agafem dos pots
de iogurt (es pot fer amb altres pots de plàstic o llauna), i els unim amb cola
per les seves obertures. Prèviament haurem passat un petit cordill de través,
fent que d’un costat i altra dels pots surti uns deu centímetres. A l’extrem de
cada fil hi lligarem una boleta de fusta o altre objecte que, en moure
ràpidament el conjunt, percudiran sobre els pots fent soroll.
Aquest instrument
és més per decorar que per fer-lo sonar.
MATERIAL:
un test de terrissa, una pell de cuir, cordes, retoladors negre i vermell.
MATERIAL:
capsa metàl·lica alta de galetes o de bombons, 20 clips per a paper, cartró,
cinta adhesiva.
Treu la tapa de
la capsa metàl·lica. Posa la capsa de cap per avall i al damunt col·loca-hi els
clips. Retalla un tros de cartró de la mateixa mida que la base de la capsa
(fes servir la tapa per dibuixar-ne el contorn). Col·loca el cartró sobre els
clips com si fos una tapa, i enganxa’l amb cinta adhesiva. Per tocar el timbal,
pots colpejar-lo amb bastonets xinesos o llapis.
MATERIAL:
dos bidons de llauna d’amplada diferent, dos trossos de plàstic flexible,
cordes, sis tacs de fusta, claus.
Per fer-les:
Per tocar-les colpeja amb baquetes grans i fortes.