|
||||||
|
Secció patrocinada per: |
|
MODELATGE
|
149. MODELATGE
AMB PLASTILINA
Aquest taller serveix per iniciar-se en
la tècnica del modelat amb plastilina.
L’avantatge de la plastilina és que és
molt fàcil de modelar i podem assolir amb ella bona quantitat de detalls, a
diferència d'altres masses.
L'inconvenient és que no endureix, així
que la nostra figura pot espatllar-se amb el temps. Però per a protegir-la més,
un cop acabada la podem envernissar amb cola blanca, la qual cosa li donarà un
acabat brillant.
Aquí trobareu l’explicació complerta
del taller de MODELATGE AMB PLASTILINA.
150. MODELATGE AMB “FIMO” (PLASTILINA DE FORN)
Si vols que la plastilina
es torni dura un cop modelada, hauràs de fer servir una plastilina especial,
anomenada "plastilina de forn", més coneguda com a "Fimo".
En pots trobar de dos
tipus: el "classic" i el "soft". El "classic"
resulta una mica dur de treballar, però després té una gran resistència. El
"soft" és més suau i es modela amb més
facilitat, però després resulta un xic més fràgil.
El "Fimo" el trobareu en botigues de manualitats. Es pot comprar
en una infinitat de colors, i a través de diferents tècniques s'aconsegueixen
uns acabats molt fins amb ell, incloent-hi efectes com ara marmolats,
flors, espirals,... per la qual cosa
s'utilitza per fer petites figuretes, i fins i tot bijuteria (arracades,
penjolls, polseres...).
Un cop modelat, el "Fimo" es cou al forn per endurir-lo (un forn normal,
com el de casa) a 110ºC-130ºC durant 15 o 30 minuts (per a més detall pregunteu
al botiguer, o consulteu les instruccions del fabricant).
Un cop dur el pots tallar,
foradar, pintar, sorrejar o llescar-lo finament. Per llescar-lo, també hi ha
qui prefereix fer-ho abans de coure, i en aquest cas el posen a la nevera
perquè estigui una mica més dur i sigui més fàcil de tallar.
Finalment s'hi aplica una capa
de vernís especial per a protegir-lo i donar-li un acabat brillant.
|
|
Se superposen
dues làmines de plastilina, s'enrotllen conjuntament, i després es tallen,
amb la qual cosa aconseguim múltiples enfilalls, tots ells amb el dibuix d'una
espiral, els quals després podrem foradar amb una agulla i enfilar en un
collaret. |
Si mires aquesta pàgina
podràs tenir una idea més clara de com es treballa el "Fimo":
"FIMO:
PLASTILINA PARA HORNO"
151. MODELATGE AMB PASTA DE SAL
La
pasta de sal és una pasta per modelar (com la plastilina o el fang) que ens
podem fabricar nosaltres mateixos a partir d’ingredients senzills, i que un cop
modelada es cou dins un forn (pot ser un forn tradicional o un de microones).
1-.
Els materials:
Necessitareu...
·
aigua
·
sal fina de
taula
·
farina blanca
de blat, sense additius (no van bé la farina integral ni la leudant)
·
un forn
tradicional, o bé un de microones
·
oli (excepte per
al forn microones)
·
un recipient
ample per fer la mescla
·
un got, que
servirà de mesura de les proporcions
·
una cullera per
barrejar
·
una fusta o una
taula on poder treballar la massa
·
una bossa de
plàstic (prou gran per ficar-hi tota la massa)
·
eines per donar
forma a la pasta: forquilles, ganivets, motlles de flams, escuradents, una
premsa d’alls,...
·
una safata per
al forn (amb el microones no pot ser metàl·lica)
·
paper de plata
(excepte per al forn microones)
·
pintures (si
les voleu pintar)
·
vernís (per
donar una capa de protecció al final)
·
pinzells
2-.
Per fer la pasta:
PROPORCIONS
PER AL FORN TRADICIONAL:
·
2 parts de
farina comuna
·
1 part de sal
fina
·
1 part d’aigua
·
1 cullerada
d’oli
PROPORCIONS
PER AL FORN MICROONES:
·
3 parts de
farina comuna
·
1 part de sal fina
·
1 part d’aigua
PROCEDIMENT:
Barregeu
la farina i la sal amb una cullera, en un recipient ample, tot fent moviments
circulars, i afegint-hi poc a poc l’aigua freda i l’oli. Aneu amb compte de no
afegir massa aigua a la pasta, perquè es tornaria enganxosa i difícil de
treballar. Continueu barrejant fins que la massa no s’enganxi a les parets del
recipient.
Seguidament
amasseu amb la mà (o amb un pal d’amassar) sobre una fusta durant 10 minuts
fins que la massa es torni suau, elàstica i tèbia al tacte. Enfarineu-vos les
mans i la fusta sobre la que treballeu, per prevenir que es facin pegots.
Després
col·loqueu la massa dins la bossa de plàstic perquè reposi durant una hora.
3-.
Modelat:
Passat
aquest temps, la pasta de sal ja esta a punt per fer les vostres figures. Es
treballa de forma similar a la ceràmica. Podeu retallar-la, emmotllar-la,
amassar-la i modelar-la com vulgueu.
Mentre
aneu treballant amb una part de la pasta, mantingueu-ne la restant tancada dins
la bossa perquè no es ressequi.
4-.
Conservació:
Si
l’heu de conservar durant un temps, guardeu-la a la nevera dins la bossa o dins
un recipient hermètic (tipus Tupperware). Us
aguantarà entre dos i set dies, depenent de factors com la temperatura i la
humitat. Tanmateix, quan la traieu de la nevera torneu-la a amassar perquè
recuperi l’elasticitat i la suavitat d’abans.
5-.
Cocció:
La
cocció és un aspecte molt important, i que influeix molt sobre el resultat
final.
FORN
TRADICIONAL:
Disposeu
les figures sobre paper de plata en una safata per al forn. Heu de coure a foc
baix (termòstat al 2, temperatura 60º-70º). Ha de estar-s’hi vàries hores (1
hora per a peces de 1mm de gruix; de 12 a 14 hores per a peces grans).
FORN
MICROONES:
La
utilització del forn microones redueix considerablement els temps de cocció
(alguns minuts per a peces primes i 2 hores per a peces grans). Comenceu
escalfant amb la potència al mínim, i aneu-la
incrementant progressivament. Recordeu que dins el microones no es poden
col·locar objectes metàl·lics ni paper de plata.
Degut
a les particularitats de cada aparell, serà necessari experimentar una mica per
saber ben bé quina potència i quins temps són els més adequats.
6-.
Coloració:
Un
cop fora del forn i ja fredes, si voleu, podeu pintar les figures amb aquarel·les
(colors suaus) o pintures acríliques (colors vius). També hi ha la possibilitat
de barrejar colorants alimentaris directament al fer la pasta.
7-.
Protecció i conservació:
En
acabat, apliqueu tres capes de vernís sobre les dues cares de la figura de
pasta de sal, perquè quedi protegida de la pols i la humitat. Les figures
aguantaran força temps si no les guardeu en habitacions humides. Si voleu que
us durin molt de temps, passeu-los una capa de vernís un cop a l’any.
152. MODELATGE AMB MOLLA DE PA
La massa de molla de pa és
una pasta que es pot modelar de forma semblant al fang o la plastilina, encara
que amb algunes diferències:
-No taca les mans al
treballar-la.
-Endureix a l'aire, sense
necessitat de forn ni d'agents químics.
-Un cop seca és bastant
resistent.
-La figura durarà molts
anys, sempre que la mantinguem allunyada de l'aigua i la humitat.
-Al natural és translúcida,
d'un lleu color blanc os, encara que també es pot tenyir del color que vulguem.
-Al natural (abans de
tenyir) no és tòxica, així que és un bon material per fer servir amb nens.
-Per ajuntar les diferents
parts de la figura és necessari agregar cola blanca a les parts a unir, ja que
la pasta no s'uneix per si sola.
PREPARACIÓ
DE LA PASTA:
Per a preparar la pasta
necessitarem els següents ingredients:
10 llesques de pa Bimbo (pa de motlle)
3 Cullerades soperes de
glicerina
3 Cullerades soperes de
cola blanca (apta per a ús escolar)
2 Culleradetes cafeteres de
suc de llimona
En primer lloc retirem tota
l'escorça del pa, deixant només la molla. A continuació fregarem les llesques
amb les mans per a esmicolar-lo, formant petits encenalls ("virutas") de pa. Un cop esmollats tots els pans,
agregarem les tres cullerades soperes de glicerina, les tres cullerades soperes
de cola blanca i finalment les dues culleradetes de suc de llimona.
Pastarem ("amasaremos") molt bé amb les mans, de manera que es
barregin molt bé els ingredients. Continuarem pastant fins que la consistència
sigui la d'una pasta manejable, modelable i que no s'adhereixi a les mans, és a
dir, que no estigui enganxosa.
Si notes que la pasta queda
massa dura, agrega una mica més de cola blanca i una mica de glicerina, i si per
contra queda massa enganxosa i no s'arregla després de pastar-la durant una
bona estona, llavors agrega un xic més de pa.
Finalment la guardes en una
bossa de plàstic. Al ficar-la en la bossa, treu l'aire que hagi quedat dins d'ella i tanca-la molt bé. Has de preservar-la del contacte
amb l'aire mentre no la vagis a fer servir. Amb el suc de llimona s'allarga la
vida de la massa, però has d'usar-la en el termini d'un parell de setmanes, o
en cas contrari es pot florir.
No et recomano guardar-la a
la nevera, ja que amb el fred la pasta es torna dura i és més difícil de
pastar.
La massa al natural és de
color os, translúcida. Per a tenyir-la de color es pren una petita quantitat de
pasta, se li agrega una mica de pintura, la pastem molt bé i llestos. La
intensitat del color obtingut dependrà de la quantitat de pintura que hàgim
agregat a la pasta. Però no és recomanable agregar massa pintura, ja que la
massa pot esquerdar-se un cop que ha endurit.
Respecte al tipus de
pintura, se solen usar colors a l'oli ("al óleo").
Les pintures acríliques no són recomanables, perquè en assecar-se molt ràpid,
tendeixen a esquerdar la pasta quan aquesta endureix. En canvi la pintura a
l'oli, com que la seva base és oli, té un assecat més lent que ajuda a evitar
l'aparició d'esquerdes a l'endurir la pasta.
MODELATGE:
Abans de modelar qualsevol
figura, hem de pastar molt bé la massa amb les mans per treure tot l'aire que
pogués existir dintre d'ella, ja que si queden
bombolles d'aire dins la pasta, aquesta podria esquerdar-se a l'endurir.
Per a modelar la massa, a
més de les mans, és possible usar alguns utensilis: corrons (1) per a
estendre-la, cutters o tisores per a tallar-la,
escuradents i agulles per a marcar escletxes, "acocadors"
(2) per a obrir buits, motlles (3) per a donar-li forma, i altres més
específics similars als que s'utilitzen per treballar el fang.
(1) Per estendre la pasta fem servir un petit corró, que pot ser de
plàstic o de fusta, el qual engreixarem amb una mica de Nivea (crema de mans)
perquè no s'adhereixi la pasta en ell.
(2) Els "acocadors" tenen unes
petites esferes de diferents grandàries, que serveixen per a buidar forats i
cavitats en la pasta.
(3) Existeixen en el mercat una variada col·lecció de motlles de
resina, amb els quals es pot donar a la pasta multitud de formes: estrelles,
flors, animals, ninots, etc. (NOTA: el material de la foto es plastilina, però aquests motlles també es poden fer servir amb la molla de pa)
Al modelar amb molla de pa
és necessari unir les parts amb cola blanca, ja que la pasta no s'uneix per si sola.
Per exemple, si fem una figura en forma de persona, caldrà unir les cames,
braços i altres, adherint-les amb cola blanca, i després s'allisa amb una mica
d'aigua per a esborrar les unions.
Amb figures petites, la
unió de les peces pot fer-se amb la pasta encara fresca. En el cas de figures
grans pot ser preferible deixar assecar primer totes les peces, i més tard
enganxar-les.
A més, en el cas de figures
grans pot ser necessari fer una estructura interna o esquelet amb filferro
galvanitzat, que ajudarà a mantenir la figura dempeus.
La pasta de molla de pa
endureix a l'aire, aproximadament en 24 hores, de manera que no necessites
coure-la al forn. Simplement modeles les teves figures, les deixes assecar i
llestos.
Però a l'assecar, les
figures s'encongeixen aproximadament d'un 10% a un 30%, així que és millor
modelar sempre les figures un xic més grans de la mida que vulguem obtenir.
Un cop seca, també es pot
pintar.
Les figures de molla de pa
són molt duradores, tindran una vida llarga mentre les mantinguis allunyades de
l'aigua i la humitat.
158. IMANTS DE
NEVERA
Es poden fer amb
plastilina de forn (“Fimo”) o també amb molla de pa.
Tant en un cas com
l’altre, primer es forma la figura (seguint la tècnica apropiada), després
s’envernissa, i un cop seca l’enganxem a un imant. Per enganxar-la es fa servir
silicona o cola blanca.
Sobre el modelatge amb plastilina de forn, veieu la manualitat 150.
Sobre el modelatge amb molla de pa, veieu la manualitat 152.
Quina diferència hi ha
entre un i altre?
Si feu servir “Fimo”, haureu de triar plastilina dels colors adequats,
formar la figura (combinant apropiadament els colors), coure-la en un forn, i
finalment envernissar-la.
Si feu servir molla de
pa, primer haureu de confeccionar la massa, formar les diferents parts de la
figura, enganxar aquestes parts amb cola blanca, després l’haureu de pintar, i
finalment envernissar, tot i que no us caldrà fer servir forn perquè s’asseca a
l’aire.
Els imants poden costar
una mica de trobar; per això de vegades el més fàcil és anar a una botiga de
“Tot a 100”, comprar imants de nevera ja fets, i arrancar-los el imant. També
algunes figures d’escacs porten imants per sota.
A continuació us posaré
un exemple, amb aquest imant en forma de gelat confeccionat amb molla de pa:
Amb una mica de massa
hem modelat les cinc parts de que consta aquesta figura:
1.
Un conus, sobre el qual amb un escuradents hem dibuixat
una superfície en forma de reixa que recorda a la galeta d’un gelat. La part
superior del conus l’hem aixafat (sobre ella hi enganxarem les boles de gelat).
2.
Dues boles idèntiques (que són les boles de gelat).
3.
Una altra bola més petita (per fer la guinda).
4.
I una forma triangular aplanada (que simularà el caramel)
Amb cola blanca hem
anat unint les diferents parts. Sobre la part aixafada del conus hi hem posat
les dues boles de gelat, i per sobre hi hem adaptat la forma triangular plana.
Al capdamunt de tot hi posem la bola més petita que representa la guinda.
Pintem la figura,
procurant que els colors quedin nets i no s’embrutin entre sí. Un cop seca la
pintura, envernissem amb vernís incolor (si cal es pot donar més d’una capa).
Quan el vernís està
sec, enganxem la figura a l’imant amb cola blanca,
pressionant durant una estona. Deixeu assecar la cola abans de fer servir l’imant.
