La demanda social en
relació amb les activitats fisicoesportives de lleure en l’entorn natural té un
increment constant. L’afluència creixent de practicants d’aquestes activitats
comporta uns beneficis en el territori, especialment en les infraestructures i
en l’economia dels municipis i espais on tenen lloc, però també comporta un
conjunt de problemàtiques per la pressió a què es veuen sotmesos els delicats
ecosistemes on es fan les activitats i també per la necessitat de garantir la
seguretat de les persones que les practiquen.
Davant la diversitat
de persones que organitzen i promouen les activitats regulades per aquest
Decret, amb caràcter empresarial o sense, i de l’augment continuat de persones
usuàries, el Govern de la Generalitat considera necessari reglamentar els
requisits que han de complir i els mitjans materials i personals que han de
tenir les persones i entitats que intervenen en aquestes activitats, amb la
finalitat d’incrementar la qualitat de les activitats, garantir els drets i la
seguretat de les persones practicants i protegir l’entorn natural.
Aquest Decret aplica
i desplega diverses previsions i principis de la Llei de l’esport, Text únic
aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, i en especial els
principis rectors continguts a les lletres k i p de l’article 3.2, que insten
la Generalitat a prendre les mesures de seguretat més idònies per a la garantia
física i la salut de les persones practicants i a aprofitar adequadament el
medi natural per a les activitats esportives de lleure, i l’article 62.3, que
fa referència a les obligacions que han de complir les entitats, establiments i
empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques i d’esbarjo. També es
dicta en el marc de la legislació sobre d’altres matèries connexes, com són la
salvaguarda del medi natural, la protecció de les persones consumidores i
usuàries, i la regulació de títols i ensenyaments del personal tècnic d’esport.
D’acord amb el
dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;
A proposta del
conseller de Cultura i del conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, i
d’acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1.
Disposicions generals
Article 1.
Objecte
1.1 El
present Decret té per objecte la regulació de les activitats fisicoesportives
que es practiquen en el medi natural amb finalitats recreatives i de lleure.
1.2 Es
consideren incloses en l’àmbit definit en l’apartat 1 totes les activitats
fisicoesportives que reuneixen les característiques següents:
a) Es fan amb
finalitats recreatives i no formen part de competicions organitzades per les
federacions esportives o altres associacions esportives degudament registrades,
ni estan relacionades amb aquestes competicions, com és el cas dels
entrenaments.
b) Es fan en el
medi natural, és a dir, en espais de menor o major extensió que contenen un o
més ecosistemes no essencialment transformats per l’explotació i ocupació
humanes, i poden representar un risc de deteriorament d’aquest medi natural.
c) Poden
resultar afectades i condicionades per factors meteorològics, per l’ecosistema
i per altres dificultats del medi, per la qual cosa representen un cert risc
per a les persones que les practiquen.
1.3 Queden
excloses d’aquest Decret les activitats següents:
a) Les
regulades pel Decret 337/2000, de 24 d’octubre, de regulació de les activitats
en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys, o norma que el
substitueixi, sens perjudici del que estableix la disposició addicional segona
del present Decret.
b) Les
organitzades per les escoles esportives nàutiques regulades per l’Ordre del
Ministeri de Transports i Comunicacions de 2 d’octubre de 1980, o norma que la
substitueixi.
Article 2.
Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural
2.1 En el
Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural, que consta a l’annex
1, es determinen les activitats que es consideren incloses en aquest concepte
als efectes de l’aplicació del present Decret.
2.2 No
s’inclouen en el Catàleg, i per tant queden excloses del present Decret, les
activitats fisicoesportives en el medi natural la pràctica de les quals està
regulada per normativa específica, sempre que aquesta contingui les
disposicions necessàries per assegurar unes condicions similars a les previstes
en aquest Decret.
Article 3.
Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural
3.1 El
Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural té
caràcter públic i és gestionat pel Consell Català de l’Esport. En aquest Cens
han d’estar incloses totes les persones i entitats organitzadores d’activitats
fisicoesportives en el medi natural.
3.2 El
Registre de Turisme de Catalunya ha de facilitar al Consell Català de l’Esport
les dades referents a les empreses inscrites que organitzin activitats
regulades en aquest Decret. Aquesta informació s’ha d’actualitzar, per part del
Registre de Turisme, com mínim cada sis mesos. Un cop rebuda la informació, el
Consell Català de l’Esport inscriu les empreses al Cens, llevat que falti
alguna de les dades previstes a l’apartat 4. En aquest darrer supòsit, el
Consell ha de requerir l’empresa afectada per tal que, en el termini de trenta
dies, aporti la documentació que falti.
3.3 Les
entitats inscrites o adscrites en el Registre d’entitats esportives de la
Generalitat que organitzen activitats regulades en aquest Decret s’inscriuen
d’ofici en el Cens. Amb aquest objecte, les entitats han d’aportar la
documentació prevista a les lletres d, e, f i g de l’apartat 4. Si la
documentació no s’aporta quan es demana la inscripció o adscripció, el Registre
d’entitats esportives ha de requerir les entitats perquè l’aportin en el
termini de trenta dies.
3.4 Les
persones i entitats que no figuren inscrites en el Registre de Turisme de
Catalunya o en el Registre d’entitats esportives han de sol·licitar al Consell
Català de l’Esport la inclusió en el Cens. Amb la sol·licitud han d’aportar la
documentació següent:
a) Denominació
i DNI o NIF de la persona o entitat organitzadora.
b) Domicili
social.
c) Certificació
del Registre on constin inscrits, si escau.
d) Identificació
del responsable tècnic o responsable tècnica i de la resta de personal tècnic
de què disposa, amb acreditació de la seva titulació, o bé previsió del
personal de què disposarà.
e) Documentació
que acrediti el compliment de les obligacions previstes a les lletres a i b de
l’article 7.1, o a la lletra a de l’article 13.1, segons escaigui.
f) Certificació
emesa per un responsable tècnic o responsable tècnica, amb la titulació
prevista a l’article 8.1.a), sobre el compliment de l’obligació que estableix
l’article 7.1.d).
g) Memòria i
relació de les activitats fisicoesportives en el medi natural que s’ofereixen i
lloc on es realitzen.
3.5 La
inclusió en el Cens s’ha de notificar a la persona o entitat interessada en el
termini de dos mesos des de la recepció de tota la documentació prevista a l’apartat
4.
3.6 Les
persones i entitats incloses en el Cens han de comunicar al Consell Català de
l’Esport qualsevol modificació de les dades aportades inicialment, en el
termini de trenta dies des que s’hagi produït la modificació. Les entitats
inscrites al Registre de Turisme o al Registre d’entitats esportives que hagin
comunicat les modificacions al registre corresponent no cal que les comuniquin
al Cens
3.7 L’incompliment
de les obligacions previstes en aquest article pot donar lloc a l’actuació inspectora
corresponent.
Article 4.
Condicions de les persones practicants
4.1 Per a
la participació de menors d’edat en les activitats regulades en aquest Decret,
les persones o entitats organitzadores han de disposar prèviament i per escrit
de l’autorització dels pares o tutors, en la qual ha de constar la
identificació de l’activitat o activitats que s’autoritzen, un cop coneguda la
informació prevista a l’article 10.1.
4.2 Les
persones o entitats que organitzen les activitats poden exigir unes condicions
d’edat, d’estat físic i de salut per poder practicar-les, condicions que han
d’estar justificades per les característiques de l’activitat, per les
condicions en què s’ha de practicar o per altres circumstàncies motivades
degudament.
4.3 En
aquelles activitats la pràctica de les quals comporti una especial dificultat
tècnica o un risc important per a les persones practicants, l’organitzador ha
de limitar la seva oferta a les persones que tinguin els coneixements i la
capacitat d’execució necessaris.
Article 5.
Respecte al medi natural
La pràctica de les
activitats regulades en aquest Decret s’ha d’adequar a l’establert en la
normativa de medi ambient, en especial en relació amb les previsions de la Llei
12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i disposicions que la desenvolupen
sobre la conservació dels espais naturals i la protecció de la flora, la fauna
i la gea, i requereix les autoritzacions que, si escau, siguin exigibles. Quan
l’activitat es realitza en terrenys inclosos en espais naturals de protecció
especial o inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, s’ha de complir la
normativa específica de l’espai natural o del Pla i els instruments de
planificació que el despleguin.
Capítol 2.
Organització i gestió de les activitats fisicoesportives en el medi natural
Secció 1a .
Règim general
Article 6.
Subjectes
Les previsions
d’aquesta secció s’apliquen a totes les persones naturals i jurídiques que
presten el servei organització i gestió de les activitats regulades en aquest
Decret, excepte les que reuneixin els requisits establerts a l’article 12.
Article 7.
Obligacions
7.1 Les
persones o entitats previstes a l’article 6 han de complir, a més del que
estableix la resta de normativa que els és d’aplicació, les obligacions
següents:
a) Tenir contractada
una pòlissa d’assegurances d’accidents personals per a les persones practicants
de les activitats fisicoesportives, que cobreixi les despeses de curació,
rescat i trasllat fins a 6.000 euros per víctima i un capital mínim per víctima
de 3.000 euros en cas de mort i 6.000 euros en cas d’invalidesa. L’obligació de
contractar aquesta assegurança no és exigible en el cas que les persones
practicants tinguin la llicència esportiva prevista a l’article 23.3 de la Llei
de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
b) Tenir
contractada una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil per cobrir els
riscos derivats del desenvolupament de les activitats fisicoesportives, amb uns
límits mínims de 150.253,03 euros per víctima i 601.012,10 euros per sinistre.
c) Disposar del
personal tècnic necessari d’acord amb el que estableixen l’article 8 i l’annex
2.
d) Tenir els
equips i el material propi per a la pràctica de l’activitat, en les condicions
que estableix l’article 9.
e) Estar
incloses en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi
natural.
f) Comunicar
previsorament, amb la periodicitat programada, les seves activitats a les
autoritats territorials competents en matèria de seguretat i de salvament dels
llocs on s’executin. En les activitats d’alt risc cal disposar d’un pla
d’emergència adaptat a l’activitat concreta.
7.2 En
cas que l’organització de les activitats sigui realitzada per diverses persones
o entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les
obligacions indicades.
Article 8.
Personal tècnic
8.1 Totes
les persones i entitats regulades en aquesta secció han de disposar del
personal tècnic necessari per assumir la part tècnica de l’organització, per
garantir en tot moment el control de les activitats i per assessorar i
acompanyar les persones practicants. En concret, en relació amb cada activitat,
la persona o entitat organitzadora ha de designar:
a) El
responsable tècnic o responsable tècnica de l’activitat, que ha de tenir alguna
de les titulacions previstes en l’apartat 1 de l’annex 2. El responsable tècnic
o responsable tècnica no ha de ser present necessàriament en l’execució de
l’activitat però ha de dur-ne a terme la planificació, el control, el seguiment
i l’avaluació.
b) El personal
tècnic que ha d’acompanyar els o les practicants durant l’execució de
l’activitat. Aquest personal tècnic ha de ser major d’edat i ha de tenir alguna
de les titulacions o acreditacions formatives que es detallen a l’annex 2, amb
una formació especialitzada en l’activitat i, a més, la formació en atenció
sanitària immediata de nivell 2 prevista en el Decret 225/1996, de 12 de juny,
pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata. En cas que la
titulació sigui de les previstes a les lletres a i b de l’apartat 1 de l’annex
2, o a les lletres e, f, h, i, i j de l’apartat 2 l’annex 2, cal que el
personal compti amb l’habilitació del Consell Català de l’Esport.
8.2 L’habilitació
del Consell Català de l’Esport a què fa referència l’apartat 1.b) s’atorga per
a l’activitat o les activitats en les quals les persones interessades acreditin
la formació específica prevista a l’annex 2. Per obtenir l’habilitació, les
persones interessades han de presentar al Consell Català de l’Esport una
sol·licitud amb la qual s’ha d’adjuntar la documentació següent:
a) Fotocòpia
del DNI.
b) Còpia
compulsada del títol o acreditació formativa.
c) Certificat
del centre on s’hagin cursat els ensenyaments específics de l’activitat o
activitats fisicoesportives per a les quals es demani l’habilitació. Aquest
certificat ha d’incloure el pla d’estudis del títol o formació, la càrrega
lectiva i el contingut dels ensenyaments que es corresponen amb l’activitat per
a la qual es demana l’habilitació.
La concessió o
denegació de l’habilitació s’ha de notificar a les persones interessades en el
termini de dos mesos.
Article 9.
Equips i material
9.1 Els
equips i el material que les persones o entitats organitzadores i el personal
tècnic empren en la realització de les activitats regulades en aquest Decret i
el que posen a disposició de les persones que practiquen les activitats han de
complir la normativa vigent aplicable i, si escau, han d’estar homologats pels
organismes competents i reunir les condicions de conservació i de seguretat
necessàries en funció de l’activitat a què estiguin destinats i del medi on
aquesta es practica.
9.2 El
personal tècnic i totes les persones que participen en cada activitat han de
disposar dels equips i el material adients per a la pràctica de l’activitat,
per garantir-ne la seguretat en el desenvolupament i també per fer front als
riscos i als canvis meteorològics que, de manera raonable, siguin previsibles.
Les persones o entitats organitzadores de les activitats regulades en aquest
Decret han de subministrar aquests equips i materials o bé, si són aportats per
les persones practicants, han de comprovar que reuneixen les condicions
necessàries per a la pràctica de l’activitat.
9.3 Les
persones o entitats organitzadores de les activitats són responsables de
mantenir en condicions de conservació i d’ús adequats els equips i el material
propis.
Article 10.
Informació
10.1 Les
persones o entitats regulades en aquesta secció han de facilitar informació a
les persones que practicaran l’activitat, abans de practicar-la, sobre els
punts següents:
a) Descripció
de l’activitat i riscos físics que comporta.
b) Descripció
de l’espai físic on s’ha de desenvolupar l’activitat: destinació i trajecte a
recórrer.
c) Mesures que han
d’adoptar-se per preservar el medi natural i altres elements de l’entorn.
d) Equip i
material que ha d’utilitzar-se.
e) Coneixements
que es requereixen, dificultats que implica la pràctica de l’activitat i
comportament a seguir en cas de perill.
f) Existència
d’una d’assegurança amb les seves condicions i quanties.
g) Pla
d’emergència, quan l’activitat ho requereixi.
h) Existència
de fulls de reclamació a la seva disposició.
i) Edat i
condicions mínimes per poder participar en l’activitat.
j) Full de servei,
que ha de contenir el preu i la forma de pagament.
k) Número de
cens.
10.2 Les
persones i entitats que es dediquen a l’organització de les activitats
regulades en aquest Decret han de tenir a disposició del públic la llista de
preus, els impostos aplicables, els serveis i activitats que ofereixen i el
lloc on es realitzen.
Article 11
Fulls de
reclamacions
Les persones i
entitats regulades en aquesta secció han de disposar de fulls de reclamacions a
disposició dels clients i clientes.
Secció 2a. Activitats
organitzades per federacions esportives i entitats esportives federades
Article 12.
Subjectes
Les previsions
d’aquesta secció s’apliquen a les federacions esportives i a les entitats
esportives federades que organitzen i gestionen les activitats regulades en
aquest Decret.
És requisit per a
l’aplicació d’aquesta secció que les persones practicants de les activitats
disposin de llicència federativa. Les activitats organitzades per federacions i
entitats esportives en què les persones practicants no disposen de llicència
federativa es regeixen per la secció 1a.
Article 13.
Obligacions
13.1 Les
entitats a què fa referència l’article 12 han de complir, a més del que
estableix la resta de normativa que els és d’aplicació, les obligacions
següents:
a) Tenir
contractada una assegurança de responsabilitat civil en els termes que
estableix l’article 11.9 del Decret 70/1994, de 22 de març, pel qual es regulen
les federacions esportives catalanes, modificat pel Decret 333/2002, de 19 de
novembre.
b) El control i
el desenvolupament de l’activitat l’ha de dur a terme personal tècnic que
disposi d’alguna de les formacions detallades a l’annex 2, amb una formació
especialitzada en l’activitat.
c) Vetllar
perquè les persones practicants disposin del material adequat a la pràctica
concreta de l’activitat.
d) Estar
inscrites en el registre corresponent i incloses en el Cens d’organitzadors/es
d’activitats fisicoesportives en el medi natural.
13.2 En
cas que l’organització de les activitats sigui realitzada per diverses
entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les
obligacions indicades.
Article 14.
Informació
Les entitats que
organitzen activitats regulades en aquesta secció han de facilitar informació a
les persones que practicaran l’activitat, abans de practicar-la, sobre els
punts expressats als apartats a, b, c, d, e, f, g, i i k de l’article 10.1.
Capítol 3
Inspecció i règim
sancionador
Article 15.
Inspecció
15.1 Correspon
al Consell Català de l’Esport vetllar pel compliment d’aquest Decret, en els
termes previstos als articles 64 i següents de la Llei de l’esport, Text únic
aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
15.2 Les
administracions locals estan facultades per exercir la inspecció del compliment
d’aquest Decret en el seu àmbit territorial.
Article 16.
Infraccions
Els incompliments,
per les persones o entitats organitzadores de les activitats regulades en
aquest Decret, de les obligacions que s’hi estableixen poden constituir les
infraccions següents:
a) L’incompliment
de l’obligació de tenir contractada l’assegurança prevista a l’article 7.1.a)
constitueix la infracció lleu tipificada per l’article 75.a) de la Llei de
l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
b) L’incompliment
de l’obligació de tenir contractades les assegurances previstes a l’article
7.1.b) o a l’article 13.1.a), constitueix la infracció greu tipificada per
l’article 74.f) de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu
1/2000, de 31 de juliol.
c) L’incompliment
de l’obligació de disposar del personal tècnic amb les condicions previstes en
aquest Decret constitueix la infracció greu tipificada per l’article 74.d) de
la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de
juliol.
d) Si
l’organització de l’activitat és sense afany de lucre, l’incompliment de
l’obligació de disposar dels equips i del material en els termes que
estableixen l’article 9 o l’article 13.1.c) pot constituir les infraccions molt
greus tipificades a l’article 73, lletres a i b, de la Llei de l’esport, Text
únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, o les infraccions
tipificades en els articles 3.e) o 5.h) de la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre
disciplina de mercat i defensa dels consumidors i dels usuaris. Si
l’organització de l’activitat és amb afany de lucre, l’incompliment esmentat
pot constituir les infraccions molt greus tipificades a l’article 73, lletres a
i b, de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de
31 de juliol, o les infraccions greus tipificades a l’article 88, lletres k i
o, de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
e) Si
l’organització de l’activitat és sense afany de lucre, l’incompliment de
l’obligació d’oferir informació que estableixen l’article 10 i l’article 14, i
l’incompliment de l’obligació de disposar de full de reclamacions prevista a
l’article 11, constitueixen la infracció tipificada per l’article 5.f) de la
Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina de mercat i defensa dels
consumidors i dels usuaris. Si l’organització de l’activitat és amb afany de
lucre, l’incompliment de l’obligació d’oferir informació que estableix
l’article 10 constitueix la infracció lleu tipificada en l’article 87.i) de la
Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i l’incompliment de
l’obligació de disposar de full de reclamacions prevista a l’article 11
constitueix la infracció greu tipificada en l’article 88.p) de la Llei 13/2002,
de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
f) Si
l’organització de l’activitat és sense afany de lucre, l’oferiment d’una
informació sobre els serveis que difereixi de les condicions o característiques
que tenen realment constitueix la infracció tipificada a l’article 3.g) de la
Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina de mercat i defensa dels
consumidors i dels usuaris. Si l’organització de l’activitat és amb afany de
lucre, l’actuació descrita constitueix la infracció greu tipificada en
l’article 88.h) de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
Article 17.
Procediment sancionador
17.1 En
el cas d’infraccions tipificades per la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel
Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, previstes a l’article 16 d’aquest
Decret, la competència per incoar els expedients sancionadors i per imposar les
sancions correspon al secretari o secretària general de l’Esport. La tramitació
dels expedients sancionadors correspon al Consell Català de l’Esport.
17.2 En
el cas de les infraccions tipificades en Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre
disciplina de mercat i defensa dels consumidors i dels usuaris, i en la Llei
13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, la competència correspon als
òrgans que estableixen aquestes lleis i les disposicions que les despleguen.
Disposició
addicional primera
D’acord amb
l’establert a l’article 2.2 d’aquest Decret, es regeixen per la seva normativa
específica les activitats de caça, pesca i immersió.
Disposició
addicional segona
D’acord amb el que
estableix l’article 6.1 del Decret 337/2000, de 24 d’octubre, de regulació de
les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys,
l’entitat organitzadora ha de destinar a l’activitat el personal tècnic
necessari amb les titulacions i altres requisits que estableix l’article 8.1.b)
del present Decret quan, en el marc de les activitats regulades en el Decret
337/2000, s’inclogui una activitat de les que s’indiquen a continuació, d’acord
amb les definicions de l’annex 1:
Descens en barrancs
i engorjats.
Espeleobusseig
(espeleologia subaquàtica continental).
Salt de pont.
Salt elàstic.
Ciclocròs.
Marxa a cavall.
Quads.
Quatre per quatre.
Recorregut de bosc o
de camp.
Trial.
Enduro.
Descens en bot
(rafting).
Hidrotrineu
(hydrospeed).
Piragüisme.
Bus-bob.
Esquí nàutic.
Fly-surf.
Motonàutica.
Parapent
d’arrossegament.
Rem.
Surf.
Surf a vela.
Vela.
Wake Board.
Ala de pendent
(Parapent).
Ala delta.
Baló aerostàtic
(Aerostació, Baló).
Paracaigudisme.
Paramotor.
Ultralleugers.
Vol a motor.
Vol a vela.
Motos de neu.
Trineu amb gossos
(Múixing).
Disposició
addicional tercera
Les disposicions
d’aquest Decret són aplicables a les activitats de salt de pont i salt elàstic
que es practiquin en qualsevol altre medi que no sigui el natural.
Disposició
addicional quarta
Per Ordre del
conseller o consellera competent en matèria d’esport, a proposta del secretari
o secretària general de l’Esport, es poden afegir o suprimir activitats en el
Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural que consta a l’annex
1. Pel mateix procediment es poden afegir noves formacions a l’apartat 2 de
l’annex 2, sempre que compleixin el requisit de contenir una formació
específica de 60 hores en l’activitat corresponent.
Disposició
addicional cinquena
La sol·licitud
d’inscripció al Registre de Turisme de Catalunya de les empreses que es
dediquen a l’organització de les activitats regulades en aquest Decret s’ha
d’adreçar al director o directora general de Turisme i hi han de constar les
dades següents:
a) Nom i
cognoms, domicili, NIF del o de la sol·licitant i nom comercial amb el qual du
a terme la seva activitat. En el cas de ser una persona jurídica cal acreditar,
a més, les dades de registre de la societat.
b) Còpia dels
documents que acreditin el punt anterior.
c) Còpia de
l’autorització de navegació atorgada per l’organisme competent, en els casos en
què l’activitat es desenvolupi en aigües de domini públic i quan estigui
relacionada amb la navegació aèria.
d) Còpia del
darrer rebut de llicència fiscal.
e) La
documentació que estableixen les lletres d, e, f i g de l’article 3.4 del
present Decret.
Disposició
addicional sisena
De conformitat amb
el que estableix l’Annex II, "Assistència sanitària l’import de la qual
s’ha de reclamar als tercers obligats al pagament", del Reial decret
63/1995, de 20 de gener, sobre ordenació de prestacions sanitàries del Sistema
Nacional de Salut, o normativa que el substitueixi, no són a càrrec del Servei
Català de la Salut les despeses d’assistència sanitària generades a causa d’un
accident, produït per qualsevol causa, de les persones practicants de les
activitats regulades pel present Decret, ni les despeses d’assistència
sanitària generades per danys a terceres persones produïts per responsabilitat
de l’organitzador de l’activitat o de les mateixes persones practicants.
El centre sanitari
prestador de l’assistència ha de facturar aquestes despeses al tercer que
estigui obligat al seu pagament d’acord amb el que estableixen l’article 62.3
de la Llei de l’esport, Text únic aprovat per Decret legislatiu 1/2000, de 31
de juliol, i el present Decret, o, si s’escau, li ha de reclamar les despeses
corresponents als serveis prestats.
Disposició
transitòria primera
A l’efecte de la
seva inclusió en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el
medi natural, les entitats esportives inscrites o adscrites en el Registre
d’entitats esportives de la Generalitat que organitzen activitats
fisicoesportives en el medi natural han de comunicar a l’esmentat Registre
aquesta circumstància en el termini de dos mesos a partir de l’entrada en vigor
d’aquest Decret, i han de presentar la documentació que estableix l’article
3.3.
Disposició
transitòria segona
—1 Les
persones que no tenen les titulacions o acreditacions formatives previstes a
l’annex 2 i que poden acreditar una experiència laboral de 24 mesos en
l’exercici de les funcions tècniques previstes als articles 8.1 i 13.1.b),
poden sol·licitar al Consell Català de l’Esport una habilitació provisional per
exercir les funcions esmentades.
—2 Les
persones interessades a obtenir l’habilitació provisional han de presentar una
sol·licitud al Consell Català de l’Esport, amb la documentació següent:
a) Fotocòpia
del DNI.
b) Documentació
que acrediti l’experiència laboral prevista a l’apartat 1. La documentació a
presentar és la següent:
Si el treball s’ha
fet per compte aliè: contracte o contractes de treball, i certificat de la
Tresoreria de la Seguretat Social o de la mutualitat on l’interessat o interessada
estigui afiliat, en què consti l’empresa, la categoria laboral o grup de
cotització i el període de cotització.
Si el treball s’ha
fet com a autònom: certificat de l’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques,
justificants de pagament d’aquest impost, i certificat de la Tresoreria de la
Seguretat Social o de la mutualitat on l’interessat o interessada estigui
afiliat, en què consti el període de cotització en el règim especial de
treballadors autònoms.
—3 Les
habilitacions provisionals previstes en aquesta disposició tindran una vigència
de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Durant aquest període,
les persones habilitades podran exercir les funcions previstes a l’article 8.1
i a l’article 13.1.b).
Disposició
derogatòria
Queden derogades les
disposicions següents:
Decret 81/1991, de
25 de març, pel qual s’estableixen els requisits que han de reunir les empreses
dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i turístiques
d’aventura.
Ordre del conseller
de Comerç, Consum i Turisme de 10 d’abril de 1991, per la qual s’especifiquen
les activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Ordre del conseller
de Comerç, Consum i Turisme de 20 d’octubre de 1992 per la qual s’estableixen
els requisits provisionals dels monitors de les empreses dedicades a
l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Ordre del conseller
de Comerç, Consum i Turisme de 13 de juliol de 1993, per la qual s’estableixen
les proves provisionals de les empreses dedicades a l’organització d’activitats
esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Disposició
final
El present Decret
entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació al DOGC. No obstant això,
les obligacions que estableixen els articles 8.1 i 13.1.b) no seran exigibles
fins al cap d’un any de l’entrada en vigor d’aquest Decret.
Barcelona, 4 de
febrer de 2003
Jordi Pujol
President de la
Generalitat de Catalunya
Jordi Vilajoana i
Rovira
Conseller de Cultura
Antoni Fernàndez
Teixidó
Conseller de
Treball, Indústria,
Comerç i Turisme
Annex 1
Relació de
les activitats fisicoesportives en el medi natural
—1 Activitats
en espais rocosos
1.1 Descens
en barrancs i engorjats.
Pràctica esportiva que
consisteix a seguir el curs d’un riu o torrent a través d’un barranc, combinant
la natació, les tècniques d’escalada i l’espeleologia per salvar els obstacles
naturals de la ruta.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana d’Espeleologia amb la denominació de descens
de canons i engorjats; especialitat esportiva de la Federació d’Entitats
Excursionistes de Catalunya amb la denominació de descens de barrancs).
1.2 Escalada.
Pràctica esportiva
que consisteix a pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l’ús de
mans i peus per agafar-se (preses) i per repenjar-se alternativament en la
progressió, i amb l’ajut de mitjans artificials (cordes, pitons).
(Disciplina
esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
1.3 Espeleologia.
Pràctica esportiva
que consisteix en l’exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels
avencs i les coves.
(Modalitat i
disciplina esportiva de la Federació Catalana d’Espeleologia).
1.4 Espeleobusseig
(espeleologia subaquàtica continental).
Pràctica esportiva
que consisteix en l’exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels
avencs i les coves amb recorregut subaquàtic.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana d’Espeleologia).
1.5 Salt
de pont.
Pràctica esportiva
que consisteix a llançar-se des d’un pont, subjectat per una corda lleugerament
elàstica que deixa suspès el saltador en l’aire.
1.6 Salt
elàstic.
Pràctica esportiva
que consisteix a llançar-se des d’un lloc alt, subjectat per una goma elàstica
que fa pujar i baixar el saltador diverses vegades.
1.7 Vies
ferrades.
Pràctica esportiva
que consisteix a seguir una ruta predeterminada mitjançant una cordada
instal·lada en espais preferiblement rocosos.
—2 Activitats
a l’alta muntanya
2.1 Alpinisme.
Pràctica esportiva
que consisteix en l’ascensió a pics elevats o difícilment accessibles, amb la
utilització de mitjans tècnics de progressió i protecció (piolet, grampons,
cordes, etc.). Inclou la pràctica d’escalada en glaç.
(Disciplina
esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
2.2 Esquí
de muntanya.
Pràctica esportiva
realitzada sobre la neu mitjançant esquís o mitjançant una planxa de neu (surf
de neu), que consisteix en recórrer diferents itineraris en zones d’alta
muntanya en pujada o baixada amb forts desnivells.
(Especialitat
esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
2.3 Excursionisme.
Conjunt de les
diverses activitats de muntanya que no requereixen de mitjans tècnics de progressió
i protecció, com senderisme, marxes i caminades, travesses, ascensions i
acampades. Només es considera inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret
quan es faci a l’alta muntanya.
(Modalitat esportiva
de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
—3 Activitats
a la mitja i baixa muntanya i a la plana
3.1 Bicicleta
tot terreny (BTT) o bicicleta de muntanya.
Pràctica esportiva
que consisteix a desplaçar-se per terrenys variats mitjançant una bicicleta
d’estructura reforçada, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i
pneumàtics gravats, adaptada especialment a terrenys accidentats.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana de Ciclisme amb la denominació de BTT, i
especialitat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya amb la
denominació de bicicleta de muntanya).
3.2 Ciclocròs.
Pràctica esportiva
que consisteix en la disputa de curses ciclistes en camp obert.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana de Ciclisme).
3.3 Cicloturisme.
Pràctica esportiva
que consisteix a fer turisme amb bicicleta.
3.4 Curses
d’orientació.
Cursa esportiva que
consisteix a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat sobre un mapa
mitjançant tècniques d’orientació.
(Modalitat esportiva
de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya).
3.5 Marxa
a cavall.
Pràctica esportiva a
cavall per tot tipus de terreny en què se segueix un itinerari establert
prèviament.
(Especialitat
esportiva de la Federació Catalana d’Hípica).
3.6 Quads.
Pràctica esportiva
motociclista d’habilitat, resistència i velocitat, consistent a recórrer una
distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb
una motocicleta amb quatre rodes anomenada "quad".
3.7 Quatre
per quatre.
Pràctica esportiva
automobilista d’habilitat, resistència o velocitat consistent a recórrer una
distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb
un vehicle dotat de tracció a les quatre rodes.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana d’Automobilisme).
3.8 Recorregut
de bosc o de camp.
Pràctica esportiva
que consisteix a encertar uns blancs fixos que representen dianes concèntriques
o figures d’animals en dues dimensions o volumètriques mitjançant arc i fletxes
en un recorregut habitualment de bosc, però que pot ocupar espais oberts en
part o en la seva totalitat.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana de Tir amb Arc).
3.9 Trial.
Pràctica esportiva
motociclista d’habilitat consistent a recórrer una distància determinada sobre
terreny accidentat salvant tots els obstacles amb la motocicleta.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana de Motociclisme).
3.10 Enduro.
Pràctica esportiva
motociclista de resistència i velocitat consistent a recórrer combinadament trams
en un espai natural i circuit de velocitat.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana de Motociclisme).
—4 Activitats
aquàtiques
4.1 Descens
en bot (rafting).
Pràctica esportiva
que consisteix a baixar per rius d’aigües braves amb bots inflables que es
manegen amb pagaies.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme amb la denominació de descens
en bot de competició).
4.2 Hidrotrineu
(hydrospeed).
Pràctica esportiva
que consisteix a descendir per rius d’aigües turbulentes en un vehicle en forma
de trineu, en el qual l’esportista queda submergit dins l’aigua de cintura en
avall.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme amb la denominació de
hidrospeed).
4.3 Piragüisme.
Pràctica esportiva
que consisteix a navegar amb piragua, canoa o caiac.
(Modalitat esportiva
de la Federació Catalana de Piragüisme).
4.4 Bus-bob.
Pràctica esportiva
que consisteix en planar sobre una superfície d’aigua damunt d’una embarcació
pneumàtica, arrossegat per una embarcació a motor.
4.5 Caiac
de mar.
Varietat del
piragüisme que es realitza en aigües marítimes.
4.6 Esquí
nàutic.
Pràctica esportiva
que consisteix a esquiar sobre una superfície d’aigua arrossegat per una
embarcació a motor.
(Modalitat esportiva
de la Federació Catalana d’Esquí Nàutic).
4.7 Fly-surf.
Pràctica esportiva
nàutica que consisteix a navegar amb una planxa de surf arrossegat per un gran
estel.
4.8 Motonàutica.
Utilització
esportiva d’embarcacions a motor.
(Modalitat esportiva
de la Federació Catalana de Motonàutica).
4.9 Parapent
d’arrossegament.
Pràctica esportiva
amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per enlairar-se i planar
arrossegat per una embarcació, normalment a motor.
4.10 Rem.
Pràctica esportiva nàutica
que consisteix a navegar amb embarcacions mogudes per rems.
(Modalitat esportiva
de la Federació Catalana de Rem).
4.11 Surf.
Pràctica esportiva
nàutica que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans
onades.
4.12 Surf
a vela.
Pràctica esportiva
nàutica que consisteix a navegar amb una planxa de vela.
(Especialitat
esportiva de la Federació Catalana de Vela).
4.13 Vela.
Pràctica esportiva
nàutica realitzada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.
(Modalitat esportiva
de la Federació Catalana de Vela).
4.14 Wake
Board.
Pràctica esportiva
que consisteix en esquiar sobre una superfície d’aigua mitjançant planxa única
arrossegada per una embarcació a motor.
(Disciplina
esportiva de la Federació Catalana d’Esquí Nàutic).
—5 Activitats
aèries
5.1 Ala
de pendent (Parapent).
Pràctica esportiva
amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per planar llançant-se des
d’un pendent.
(Disciplina
esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.2 Ala
delta.
Pràctica esportiva
que consisteix a volar amb una aeronau composta per una carcassa de forma
triangular, molt lleugera i recoberta d’un teixit sintètic, per un talabard,
del qual se suspèn l’esportista de manera que li permet maniobrar l’aparell
durant el vol, i per un trapezi, on s’agafa amb les mans.
(Disciplina
esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.3 Baló
aerostàtic (Aerostació, Baló).
Pràctica esportiva
que consisteix a volar amb un aeròstat sense motor compost per un receptacle
que conté un gas més lleuger que l’aire (hidrogen, heli, etc.) que s’eleva
a causa de la força ascensional i que va proveït d’una barqueta per portar
tripulants, instruments, etc.
(Disciplina
esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.4 Paracaigudisme.
Pràctica esportiva
que consisteix a llançar-se amb un teixit molt resistent, que adopta una forma
més o menys cupular en desplegar-se i permet de reduir notablement la velocitat
d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
(Disciplina
esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.5 Paramotor.
Pràctica esportiva
que consisteix a volar amb un parapent que té com a sistema de propulsió un
motor incorporat a l’arnès del o de la pilot, que li permet enlairar-se des
d’un terreny pla amb una trajectòria ascendent,
(Disciplina esportiva
de la Federació Aèria Catalana).
5.6 Ultralleuger.
Pràctica esportiva
que consisteix a volar amb una aerodina de poc pes i de concepció simplificada,
composta per una estructura de tubs metàl·lics fets d’un aliatge lleuger, una
ala lleugera i un motor de 10-40 cavalls.
(Disciplina
esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.7 Vol a
motor.
Pràctica esportiva
de vol d’un avió a motor consistent a fer grans recorreguts o exercicis en
l’aire.
(Disciplina
esportiva de la Federació Aèria Catalana).
5.8 Vol a
vela.
Pràctica esportiva
de vol d’un planador consistent a fer grans recorreguts aprofitant els corrents
d’aire ascendents.
(Disciplina
esportiva de la Federació Aèria Catalana).
—6 Activitats
a la neu
6.1 Esquí
alpí.
Pràctica esportiva
realitzada sobre la neu mitjançant esquís en pistes degudament habilitades i
senyalitzades, que consisteix en diferents tipus de descens i en salts.
(Disciplina
esportiva de la modalitat d’esports de neu de la Federació Catalana Esports
d’Hivern).
6.2 Esquí
de fons.
Pràctica esportiva
realitzada sobre la neu mitjançant esquís, que consisteix a recórrer diferents
itineraris en pujada o baixada amb desnivells moderats.
(Disciplina
esportiva de la modalitat d’esports de neu de la Federació Catalana Esports
d’Hivern).
6.3 Motos
de neu.
Pràctica esportiva
realitzada sobre la neu mitjançant un vehicle monoplaça, carenat, proveït d’un
parell d’esquís curts, a la part del davant, que fan la funció directriu, i un
parell de cintes sens fi de cautxú, a la part del darrere, accionades per un
motor de dos temps, que fan la funció motriu.
6.4 Raqueta
de neu.
Pràctica esportiva
realitzada sobre la neu mitjançant una espècie de calçat, semblant al cos d’una
raqueta, que serveix per desplaçar-se.
(Especialitat
esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
6.5 Surf
de neu.
Pràctica esportiva
que consisteix a lliscar per la neu mantenint l’equilibri damunt d’una planxa
de fusta, de material plàstic, etc.
(Disciplina
esportiva de la modalitat d’esports de neu de la Federació Catalana Esports
d’Hivern).
6.6 Trineu
amb gossos (múixing)
Pràctica esportiva
que consisteix en el tir de trineus mitjançant gossos nòrdics.
(Disciplina
esportiva de la modalitat d’esports de trineu de la Federació Catalana Esports d’Hivern).
Annex 2
—1 Formació
que ha de tenir el personal que assumeix la responsabilitat tècnica de les
activitats.
a) Llicenciatura
en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, amb una formació
especialitzada en activitats esportives en el medi natural.
b) Diplomatura
de mestre-especialitat educació física, amb formació especialitzada en
activitats esportives en el medi natural.
c) Tècnic o
tècnica superior d’esport en la modalitat, disciplina o especialitat
corresponent (títol regulat pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i
pel Decret 169/2002, d’11 de juny).
—2 Formació
que ha de tenir la resta de personal tècnic.
a) Tècnic o
tècnica d’esport en la modalitat, disciplina o especialitat corresponent
(títols regulats pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i pel Decret
169/2002, d’11 de juny).
b) Tècnic o
tècnica en conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (títol
regulat pel Reial decret 2049/1995, de 22 de desembre), respecte de les
activitats següents: excursionisme, cicloturisme, bicicleta tot terreny (BTT) o
bicicleta de muntanya, ciclocròs, curses d’orientació i marxa a cavall.
c) Diploma
acreditatiu de nivell I, nivell II o nivell III de la modalitat esportiva
corresponent, de les formacions previstes en l’Ordre de 5 de juliol de 1999 del
Ministeri d’Educació i Cultura.
d) Certificat
de primer nivell de tècnic o tècnica d’esport en la modalitat, disciplina o
especialitat corresponent dels ensenyaments previstos en el Reial decret
1913/1997, de 19 de desembre, i pel Decret 169/2002, d’11 de juny.
e) Formacions
realitzades i certificades per l’Escola Catalana de l’Esport en les modalitats,
disciplines i especialitats corresponents, de conformitat amb el Decret 4/1994,
d’11 de gener, i amb la Resolució de 27 d’octubre de 1989, amb una acreditació
mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
f) Diplomes o
titulacions federatives realitzades amb anterioritat a l’Ordre de 5 de juliol
de 1999 del Ministeri d’Educació i Cultura, amb una acreditació mínima de 60
hores de formació específica en l’activitat corresponent.
g) Formació
realitzada per l’Escola de Capacitació Agrària Eqüestre respecte de l’activitat
de marxa a cavall.
h) Directors/es
o monitors/es d’activitats de lleure infantil i juvenil (diplomes regulats per
la Secretaria General de Joventut, pel Decret 213/1987, de 9 de juny, per
l’Ordre de 3 de juliol de 1995 i la Resolució de 3 de juliol de 1995), amb una
acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
i) Tècnic o
tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives (títol regulat
pel Reial decret 2048/1995, de 22 de desembre) amb una acreditació mínima de 60
hores de formació específica en l’activitat corresponent.
j) Títols
previstos als apartats 1.a), 1.b) i 2.b) d’aquest annex, amb una acreditació
mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent (en el
cas del títol de l’apartat 2.b), només per a activitats diferents a les que
especifica l’apartat esmentat).