|
||||||
Problemes freqüents amb nens i
adolescents.
TABAC, DROGUES I ALCOHOL
L’arrel del problema
El mercat de les
drogues, el tabac i l’alcohol mou cada any al món desenes de bilions (amb B)
d’euros. És per tant un negoci molt lucratiu, i una expressió més del
consumisme de la nostra societat.
Els ingressos de
les companyies tabaqueres són més grans que el pressupost de molts governs. Us
podeu imaginar, per tant, les quantitats ingents que aquestes multinacionals
dediquen a publicitat.
Missatges quasi
subliminals en la televisió, la ràdio, la premsa i Internet ens bombardegen
cada dia, malgrat les lleis dictades en contra, i són molts els que sucumbeixen
sense saber-ho a aquests missatges.
A Espanya, el 34%
de la població és fumadora, i l’edat mitjana d’iniciar-se en el consum de tabac
són els 13 anys.
Efectivament, són
els adolescents els que més indefensos es troben davant d’aquesta publicitat.
En aquesta edat, nois i noies estan especialment rebels amb els seus pares;
això és un procés natural, conduent a formar la seva pròpia personalitat i a
fer-los menys dependents dels adults.
Però les empreses
coneixen aquesta debilitat dels adolescents, i l’aprofiten en la seva
publicitat. En els seus missatges ens diuen que fumar és cosa d’adults, que
resulta eròtic, que et dóna una imatge d’aventurer independent, inconformista i
rebel: aquesta és la imatge que volen vendre. I els adolescents, que encara no
tenen ben desenvolupat el pensament crític, van i s’ho creuen.
Precisament per
això, el inici de la majoria de drogodependències es dóna durant
l’adolescència.
Una altra de les
mentides (*) que corren darrerament sobre el tabac, i que està generant
l’addicció de moltes noies, és dir que el tabac aprima. NO ÉS VERITAT, malgrat
que l’afirmació contrària de vegades és certa: deixar de fumar engreixa. El
motiu pel qual molts ex-fumadors s’engreixen és per l’anomenat “mono” o síndrome d’abstinència: l’ansietat que
els ocasiona la manca de nicotina els fa estar nerviosos, i fan servir el
menjar per calmar l’angoixa. Una manera eficaç i senzilla d’evitar aquest
problema, per als que volen deixar de fumar, és prendre suc de taronja i altres
aliments rics en vitamina C, cada cop que es notin les ganes de fumar.
(* Hi ha qui apunta a que aquesta mentida hauria estat creada
per una companyia tabaquera, i difosa inicialment entre el públic femení a través
de fòrums d’Internet)
Si voleu saber
més sobre els missatges i mentides que les companyies tabaqueres adrecen als
adolescents, podeu consultar la següent pàgina web:
http://old.ash.org.uk/html/advspo/html/pgsumsp.html
La societat no hi
ajuda tampoc gaire: ja hem dit que una tercera part de la població és fumadora,
així que des de petits els nens han vist com els adults i altres nois més grans
fumen. L’alcohol està “tolerat” dins de les famílies, i habitualment és durant
alguna festa familiar que els nostres nois i noies s’estrenen en el consum. I
en quant a les drogues, solen ser amics i coneguts els que les donen a provar
per primer cop.
També la droga
“il·legal” té la seva pròpia publicitat. ¿Qui no ha vist samarretes, pins,
encenedors, arracades... amb el logotip d’una fulla de marihuana? Sovint els
que més interessats estan a comercialitzar aquests productes són els propis
distribuïdors de droga, que així generen un sentiment “favorable” al seu
producte.
Darrerament, a
més, estem veient com aquesta publicitat es fa a través de pàgines web –cosa
que en dificulta el control– amb l’objectiu de dirigir-se directament als
adolescents, que són els qui més temps dediquen a navegar per Internet.
Tampoc la “tele” és gaire bona aliada, i sovint hem de suportar els
comentaris pretesament graciosos d’algun humorista fent jocs de paraules amb
doble sentit, que ens donen a entendre que la droga és “guai”,
és “divertida” [com si no hi haguessin prou famílies que ho estan passant malament
per culpa d’un fill o germà addicte, quan veuen com ho engega tot a rodar, com
abandona els estudis i ho abandona tot perquè està tan enganxat que no és capaç
de pensar en un altre cosa].
Afortunadament,
no tothom qui tasta una droga en queda automàticament enganxat. Però si que hi
ha un percentatge elevat que, després d’una primera vegada, en repeteix una
segona, i una tercera,... fins que, gairebé sense adonar-se’n, està tan
enganxat que ja no pot fer marxa enrere.
Alguns addictes a
aquestes substàncies les defensen i se’n vanaglorien davant dels altres de
consumir-les, i fins i tot inciten els altres a tastar-les. Malgrat això, la
majoria dels consumidors no estan satisfets amb la seva addicció; per exemple
el 70% dels fumadors espanyols han intentat deixar-ho en alguna ocasió, però 2
de cada 3 van fracassar en l’intent, la qual cosa ens
demostra que:
- El tabac és més addictiu del que pot
semblar a primera vista
- No deu ser tan fantàstic si hi ha
tants milions de persones al món que el volen deixar
Per la nostra part, només ens queda una arma:
INFORMACIÓ. Cal que els nostres nois i noies sàpiguen la veritat. Cal fomentar
en ells un ESPERIT CRÍTIC, conduent a què puguin prendre les seves pròpies
decisions. I cal que tinguin prou SEGURETAT EN ELLS MATEIXOS i ser prou forts
per saber dir no quan vulguin dir que no.
Veiem, doncs, una
pinzellada del que cal fer:
·
Si
ets cap i ets addicte a alguna d’aquestes substàncies, no et dediquis a anar-ne
cantant les virtuts. Sigues realista, i reconeix-ne tant les virtuts com els
defectes. I pensa que els nens et prenen com a model de comportament; no siguis
un mal exemple per a ells (no vulguis per als fills dels altres el que no
voldries per als teus fills).
·
Tingueu
molt present que la Llei 20/1985 prohibeix explícitament el consum de tabac i
de begudes alcohòliques en els centres educatius, incloent-hi els d’educació en
el lleure (caus) i en les activitats amb menors d’edat (sortides i campaments).
Està prohibit fumar o beure alcohol davant dels nens. I està prohibit que ells
fumin o beguin. No us preneu aquesta llei a la lleugera, perquè si hi hagués
una denúncia, us asseguro que se us podria caure el pèl.
·
Si
teniu nois o noies que fumen, deixeu-los molt clar que NO poden fumar durant
les hores del cau ni durant les sortides.
·
Amb
els nois i noies que comencen a fumar, demaneu-los la següent reflexió: que
agafin dos fulls en blanc i en un d’ells escriguin tots els avantatges de fumar
i en l’altre tots els inconvenients.
Exemple d’inconvenients poden ser:
o
que
les dents se’t tornen grogues,
o
que
et fa pudor l’alè,
o
que
et fa pudor la roba i el cabell,
o
que
si sumes el que et gastes en tot un any et podries pagar unes vacances,
o
que
no pots passar sense ell i per tant ets menys lliure (*),
o
que
t’arrisques a patir càncer i malalties del cor,
o
que
perds el gust dels aliments,
o
que
perds olfacte,
o
que
els pulmons se’t tornen negres,
o
que
et costa més respirar i et canses abans quan fas esport o quan fas l’amor,
o
etc.
D’avantatges només se m’ha acudit que portes un encenedor a sobre i que
pots demanar tabac a algú per iniciar una conversa amb ell o ella; és clar, que
per a fer això no cal ser fumador habitual.
(* Quan dic que ets
menys lliure no és broma: dos dels avantatges més mencionats per la gent que ha
deixat de fumar eren:
1.
que quan estic
tranquil·lament tombat a casa amb el pijama no m’haig de tornar a vestir i
sortir al carrer perquè me n’he quedat sense.
2.
que me’n puc anar
lliurement de viatge allà on vulgui, a la muntanya o lluny del món, sense haver
de planificar el nombre de paquets que m’haig d’endur. )
·
Demaneu-los
com es veuen a sí mateixos d’aquí a 15 o 20 anys: ¿voldrien ser fumadors?
·
Feu
xerrades i conferències amb gent entesa. Informeu-los dels efectes que causen
les drogues sobre el cos, així com del perill de conduir borratxos. Què
sàpiguen la veritat. Que tinguin prou informació per saber els riscos que comporta.
·
Ensenyeu-los
a suportar les pressions del grup, a prendre decisions per ells mateixos, sense
deixar-se influenciar en excés pel que els amics puguin pensar d’ells.
Doneu-los seguretat en ells mateixos i capacitat de pensament crític.
·
En
casos de drogodependències severes, que ocasionen un greu trastorn en la vida
de la persona, el millor és parlar amb els pares, i demanar l’ajuda
d’especialistes. Per demanar assessorament podeu trucar al 93.412.04.12 - La
Línia Verda, o bé al 900.16.15.15 - Fundación de Ayuda contra la Drogadicción.
Per a més
informació podeu consultar les webs següents:
FUNDACIÓN DE AYUDA
CONTRA LA DROGADICCIÓN
Prevenció de
drogodependències.
FUNDACIÓ SALUT I
COMUNITAT
Actuació davant
problemàtiques humanes i socials.
GASS
Informació sobre
drogodependències i mètodes anticonceptius.
OCU -
ORGANIZACIÓN DE CONSUMIDORES Y USUARIOS
Estratègies per
deixar de fumar.
http://www.ocu.org/map/src/44431.htm
PROMOCIÓ I
DESENVOLUPAMENT SOCIAL
Prevenció de
drogodependències.
SEDET – SOCIEDAD
ESPAÑOLA DE ESPECIALISTAS EN TABAQUISMO
Informació mèdica
i científica. Multitud de links interessants.
http://www.sedet.es/sedet/index.html
