|
||||||
L’ORGANITZACIÓ EN GRUPS
Un dels trets més característics de l’escoltisme és la seva estructuració en grups i subgrups, i que la major part del treball es fa en equip.
Els Agrupaments es subdivideixen en Branques, que agrupen els nens i nenes d’edat similar. Cada branca està formada per una o més Unitats, que són grups independents de no més de 24 nois i noies, dirigits per un equip de caps (3 o 4 monitors).
La Unitat, al seu torn, s’organitza en petits grups d’entre 4 i 6 nens (les anomenades “sisenes”, “patrulles”, etc.). El treball dels nens i nenes en petits grups és un dels 5 dinamismes que defineixen el mètode escolta. En el petit grup els nens aprenen a fer-se valer com a persones, ja que tenen més facilitat per expressar les seves opinions i ser ells mateixos, i així ser valorats i considerats pels altres. I també en el petit grup, els nens aprenen a tenir en compte als altres i a seguir unes normes de convivència.
El petit grup cal que sigui prou ampli com perquè pugui permetre un cert nivell d’organització (un cap, un secretari, etc.) i un elevat sistema d’intercanvi (de relacions entre tots els membres), però alhora prou reduït com perquè cada noi i cada noia se senti acollit i valorat, pugui trobar el seu lloc, realitzar una funció concreta i aprendre a responsabilitzar-se de la tasca conjunta.
La pràctica ens ha demostrat que el petit grup no hauria de tenir mai més de 6 persones (quan un grup es composa de 7 membres, la tendència natural és a dividir-se en dos grups de 4 i 3, la qual cosa dificulta el treball).
A mi m’agrada distingir entre treball en grup i treball en equip. En el
treball en grup, les feines es reparteixen entre els diferents membres, i
cadascú se’n fa responsable d’una part. En el treball en equip totes les feines
es fan entre tots, i les decisions es prenen de comú acord. No podem dir quin
dels dos és millor, sinó que la conveniència de fer servir un o altre depèn del
tipus de feina que estiguem realitzant. En general, el treball en equip és més
lent i feixuc que el treball en grup, perquè cal que tothom es posi d’acord,
però per contra les decisions preses són de més qualitat. Per això, a l’hora de
triar un projecte, de definir-lo, de marcar les normes, etc. és millor de fer
un treball en equip. Però a l’hora d’assignar tasques o feines concretes és
preferible el treball en grup.
PERQUÈ TREBALLEM EN GRUPS PETITS?
(Importància de les “sisenes”)
En la manera de treballar dels escoltes, és molt freqüent
repartir els nens en petits grups de 4, 5 o 6 persones. Aquests grups poden
rebre noms diferents: "sisenes", "patrulles",
"escamots", "comitès",... Però, perquè tenim aquesta
predilecció pel treball en petits grups?
1) Dins d'un grup petit, els nens i nenes tenen més facilitat
per expressar les seves opinions i ser ells mateixos, i així ser valorats i
considerats pels altres.
2) El grup petit afavoreix la participació de tots els nens
i nenes. Dins el grup petit es crea ràpidament un clima de confiança, que
afavoreix la participació dels seus membres. Per contra en el gran grup, la
gent es pot sentir més cohibida o voler passar més desapercebuda.
3) Dins d'un grup petit és més fàcil establir relacions
estretes entre les persones, arribar-se a conèixer bé, i que surtin sentiments
d'amistat.
Com que les relacions seran més estretes, les amistats
probablement seran més sòlides, però per altra banda els conflictes seran més
forts o faran més mal.
4) Dins d'un grup petit és més fàcil aprendre les normes de
convivència. El diàleg, la confrontació d’opinions i el treball en equip
ensenyen al nen a tenir una actitud de col·laboració, respecte, tolerància,
valoració de la diversitat i comprensió dels altres.
5) Un grup reduït permet donar una responsabilitat o feina
concreta a cada nen, i així aconseguim que el nen se senti útil i valorat, i
que pugui trobar el seu lloc. El nen realitza la seva funció concreta, però a
la vegada se sent responsable de la tasca conjunta de tota la
"sisena".
6) Per als caps és més fàcil coordinar la Unitat si la tenim
dividida en grups petits que si està formada per un únic gran grup.
7) Per a un nen, desenvolupar el sentiment de pertinença a un grup (sentir que ell forma part del grup) és més fàcil si es tracta d'un grup petit que si es tracta d'un grup gran. No obstant, hem de vigilar que també hi hagi cohesió entre tota la Unitat (que els nens també se sentin part de tota la Unitat), i això ho aconseguirem evitant que hi hagi massa competitivitat entre les diferents "sisenes" (les "sisenes" han de col·laborar entre sí, i no pas competir).
COM FORMAR EQUIPS
(extret de “Sobre el
treball en grup”, publicació d’Escoltes Catalans)
Índex:
5. Paper
del cap en els diferents grups
6. Exemples
La Unitat constitueix l’organització
metodològica bàsica d’un Agrupament. És a dir, l’Agrupament està subdividit en
quatre o cinc etapes depenent de l’edat dels infants. Existeixen quatre etapes
educatives (Follets, Llops, Raiers i Pioners) i una etapa formativa (Clan).
La Unitat serà aquell espai on l’infant es podrà desenvolupar, compartir i aprendre amb el
seu grup d’iguals. Ja que serà un grup amb les mateixes edats i d’un sector sòcioambiental semblant.
La subdivisió de l’Agrupament en Unitats fa
que es puguin treballar molts aspectes seguint uns valors com la participació,
solidaritat, tolerància, respecte... que no es podria treballar en un grup molt
nombrós, amb una diversitat d’interessos, inquietuds, possibilitats i
capacitats a nivell intel·lectual força diferenciat, amb el que podrien
compartir molt poc.
Evidentment, la capacitat d’atenció, resposta
i mecanismes d’aprenentatge serà molt diferent segons l’edat i l’entorn del
nen/a. Per tant, el grau d’exigència o el que esperem d’ells serà també, molt
diferent. És per això, que establim les diverses Unitats.
L’ésser humà viu immers en una societat , i
en ella dins de subgrups que formen el seu entorn immediat. És a partir de la
interacció d’aquest amb altres éssers que aprèn i es desenvolupa com a persona.
Cal tenir en compte doncs, el seu grup d’amistats, la relació que estableix amb
ells/es. I en aquest cas, un dels seus entorns pròxims és el cau, la seva
Unitat que serà un factor importantíssim en el desenvolupament global de l’infant.
Dins l’escoltisme, el grup serà una eina
bàsica que ens permetrà treballar la diversitat entre els infants, potenciar la
participació, l’aprenentatge de treball en equip, la integració de persones amb
diferències i necessitat específiques, treballar la coeducació, solidaritat,
assumir responsabilitats, respectar els compromisos, saber prendre decisions
individuals i en grups...
El treball i les activitats en grups ajuden
a entendre i respectar la diversitat d’opinions, a elaborar una opinió pròpia i
saber-la justificar, a la vegada que et dóna seguretat i fermesa.
Hem definit el terme d’Unitat, com a
concepte característic en l’escoltisme, el grup en canvi el veurem com un terme
més genèric.
L’ésser humà des del principi de la seva
existència s’ha anat agrupant amb altres éssers. És evident que els motius,
interessos i les necessitats pels quals l’individu s’ha anat agrupant són
diferents al llarg de la història. D’entrada els éssers humans es van començar
a agrupar per un instint de sobreviure, formaven grups per caçar i poder
defensar-se.
Poc a poc però, veiem que l’individu és un
ésser depenent que necessita comunicar-se, compartir, experimentar i comparar a
través dels altres. Ens adonem doncs, que és un ésser vulnerable que necessita agrupar-se amb altre gent per afinitats, interessos, o per
obligació.
Un grup el definim com un conjunt de gent
amb uns objectius comuns, i que sovint creen uns codis de comunicació propis.
És clar, que el primer grup en el que pertany l’individu i que demostra que
necessitem els demés éssers humans per viure, és la família. Més tard el nen/a
formarà el seu grup a l’escola (grup-classe),
amics... i el seus cercles s’aniran ampliant.
Els grups, al igual que els éssers vius,
neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Cada grup pot néixer d’una manera
totalment diferent, però els podem classificar en tres tipus:
a. els que neixen de forma voluntària, com són els grups de música, teatre o equips de futbol.
b. per obligació o adscripció automàtica, el cas de la família.
c. i per necessitat, tots aquells
grups que es creen a partir d’una demanda o protesta concreta, com són les
plataformes de defensa d’uns interessos determinats.
El grup creix en quant a forma, augmentant
el seus membres, i de contingut, ja que cada cop les relacions són més estretes
i profundes.
També té dues formes de reproduir-se:
internament, formant a partir d’aquest subgrups i comissions; i externament
quan a partir d’aquest grup sorgeix, per exemple, un grup d’amics que fa un
equip de futbol, bàsquet, teatre...
I finalment, moren perquè ja s’ha assolit
l’objectiu que es perseguia, o bé perquè no s’ha assolit. Però en tot cas,
normalment en torna a néixer un altre (ha canviat l’objectiu).
Un exemple clar i que tots/es nosaltres
vivim de forma propera, és el d’un Agrupament. Un grup escolta, neix de forma
voluntària, i va creixent any rera any, tant a nivell
de membres, com d’aprofundiment de les relacions. Es reprodueixen en altres
edats de forma interna, i externament quan hi ha desavinences. Mor cada any
quan arriba l’últim dia de curs, i torna a néixer el setembre, amb el
començament del nou curs.
Fins ara hem vist que la Unitat era aquell
grup de nens/es o joves delimitat per una mateixa edat.
En la Unitat però, podem treballar amb el
grup gran (tot el grup) o podem treballar a partir d’altres grups, grups més
petits , segons les necessitats que tinguem.
Dos tipus de factors condicionaran el tipus
de grup:
* Edat del grup amb el que estem
treballant.
* L’activitat o treball que vulguem
realitzar.
* Aspectes que vulguem treballar.
Els caps o educadors del lleure hem de ser
capaços de veure quin tipus de grup serà més adequat en cada moment.
- El gran grup (la Unitat sencera),
serà el grup més nombrós i segurament la manera més difícil de treballar, degut
precisament, a la gran quantitat de gent. I això, es tradueix en una més difícil
coordinació, dificultat de control, de seguiment, de participació i atenció
individualitzada (importantíssim en grups d’edat petits).
Però en canvi és positiu per afavorir la
cohesió del grup; per l’autonomia i autogestió del grup; per aprendre a dirigir-te
i expressar-te en públic, alhora que aprens a escoltar i respectar les diverses
opinions i punts de vista.
El gran grup serà més encertat utilitzar-lo
en la realització de grans accions (netejar el cau, pintar-lo, netejar boscos,
recollida de papers pel barri...) o activitats concretes (cantades, excursions
i sortides per la ciutat), en les festes del cau, barri i/o poble.
D’altra banda, ens serà molt positiu en les
valoracions d’activitats o curs (joves), i en les assemblees.
Tot i ser difícil de controlar a l’hora de
fer xerrades o accions, ja que és difícil respectar el torn de paraula, saber
escoltar, respectar el silenci... (exercici que cal exercitar), valorem el fet
de fer-ho així, ja que llavors en el petit grup ho tindrem del tot assolit. I
en els grups de més edat és important que aprenguin i s’acostumin a fer-ho,
perquè de fet, és el que es trobaran en la societat, en el món que els envolta.
- El petit grup fix, és la
subdivisió de la Unitat amb grups –sempre amb els mateixos components– anomenades
originàriament patrulles o sisenes (grups de sis). Així i tot, el grup fix pot
ser de llarga durada, quan l’utilitzem durant tot el curs –que no vol dir que
l’utilitzem constantment– o temporal ( trimestre, campament...)
El fet que sigui fix, que sempre siguin els
mateixos components, hem d’anar en compte a l’hora de fer els grups, ja que
hauran de treballar junts una llarga temporada. Per tant, haurem de tenir en
compte una sèrie de variables:
- preferències dels nens/es o nois/es.
- grups equilibrats en quant a sexe.
- nens/es que puguin treballar sense
distreure’s o jugar massa.
- maduresa dels components del grup.
- aspectes de marginalitat.
- edat variada dels components del grup.
En definitiva, que tot respectant la
voluntat i afinitats dels nens/es i nois/es quedin grups equilibrats respecte a
totes les variables que hem dit anteriorment, i en d’altres segons les
característiques de la Unitat (imaginació, creativitat, hiperactivitat, apatia,
manca de motivació...).
Evidentment no és gens fàcil i, segurament,
no tothom estarà igual de content ("no sempre plou a gust de
tothom"). És per això que haurem de saber combinar les activitats en grup,
i no abusar durant tota una mateixa tarda dels grups fixos.
En cada edat –o veurem més endavant– les
possibilitats en quant a temps i activitats seran diferents. Amb els més petits
la necessitat de canviar contínuament, farà les activitats i els grups més
dinàmics. En canvi, amb els grans seran activitats més llargues o projectes.
Tampoc trobem gaire positiu treballar tot
l’any amb els mateixos grups, ja que limita la possibilitat de conèixer i
compartir les tasques amb altres companys/es de la Unitat. El fet de treballar
sempre amb la mateixa gent pot produir cansament i manca de motivació.
De manera que ja està bé treballar en
petits grups, i que siguin més o menys fixos durant un temps, per tal
d’afavorir l’autonomia i la responsabilitat, però que al llarg del curs puguin
variar i treballar amb altres nens/es.
Les activitats que es poden fer amb els
grups petits fixos, dependrà de l’edat de la Unitat, però les activitats més
adequades són càrrecs o serveis de neteja del cau, responsabilitats
quotidianes; activitats específiques i que demanin constància en el temps, com
són els projectes amb els més grans, o tallers, i centres d’interès com a fil
conductor amb els més petits.
- I l’últim estil de grup és el petit
grup mòbil, que serà la subdivisió de la Unitat segons les necessitats del
moment, i que ens servirà per fer una activitat, o una acció en un breu espai
de temps.
Com a grup petit, té les mateixes
avantatges que l’anterior, facilitat de treball, fàcil i còmode de controlar,
molt més dinàmic i participatiu (ja que és més fàcil i parlar i actuar en grup
reduït que davant de tota la Unitat).
Sovint pot ser una mica més difícil que el
fix, perquè varien sempre els components i perquè es solen ajuntar en grups
d’amics/gues.
És un tipus de treball molt útil per
trencar l’estabilitat i estancament del grup fix. Per donar possibilitat que
els amics/gues es retrobin i puguin compartir una
mateixa activitat.
Les activitats més adequades per treballar
en petits grups mòbils, seran els tallers, jocs, valoracions d’una activitat o
pel·lícula, i activitats específiques en general.
Amb els grups petits, serà més fàcil
treballar hàbits i valors com l’autonomia personal, el respecte mutu, la
solidaritat, la companyonia, la cooperació...
Cal però, saber combinar i utilitzar els
diferents tipus de grups segons el moment, l’edat o l’activitat ho requereixi.
Fins aquí hem vist que eren els grups, i
quants tipus de grups existien en el món de l’escoltisme.
Amb tot això, podem veure de forma
implícita perquè serveixen els grups. Per treballar de forma més tranquil·la i
ordenada, depenent de l’activitat que estem fent, del grup i de les seves
necessitats.
Un determinat tipus de grup ens permetrà
treballar uns aspectes o uns altres, i segons els objectius que ens haguem
plantejat i les necessitats del grup, n’utilitzarem un
o altre.
* Relacions interpersonals: Segurament el tipus de grup que ens serà més útil
per treballar les relacions entre els companys, serà el petit grup.
El petit grup ens permet una relació
estreta amb els companys/es, dóna la possibilitat de conèixer força bé a les
persones.
Així i tot, hi hauria el petit grup fix,
amb el que arribaríem a conèixer molt més a les persones, però limita la
possibilitat de conèixer a la resta de les persones del grup.
D’altra banda, el petit grup mòbil
permetria una relació més estreta i amb tots els i les companyes de la Unitat.
* Coordinació: A nivell de coordinació, per un cap o educador és
més difícil coordinar i controlar un gran grup. També pels mateixos joves
(pioners i claners) els és més difícil. Però per
altra banda, si s’aconsegueix dur a terme una activitat o acció que resulti
satisfactòria en quant a la coordinació, l’objectiu d’aprendre a coordinar
haurà estat més significatiu que en els grups petits.
Pensem que a la llarga és interessant que
aprenguin a coordinar-se en petit i gran grup,
sobretot en el cas dels més grans (pioners i claners).
* Cohesió del grup: Si el que volem treballar és la cohesió del grup, i
el sentit de pertinència en un grup o Unitat, en traurem més profit si ho
treballem a través d’una activitat amb el gran grup.
Buscarem una activitat en la que hi puguem
participar tos/es junts/es i que a la vegada doni consciència de grup.
Amb això no volem dir, que no es pugui
treballar amb una activitat o acció amb el petit grup, depèn del grup i de les
seves necessitats. Però és important tenir en compte, que si es treballa la
cohesió amb el petit grup fix s’ha de tenir cura de la forma com es fa, ja que
hi ha el perill de caure en un joc de competitivitat entre grups.
* Autonomia i responsabilitat: En principi serà més fàcil començar a treballar
aquest objectiu en petit grup, però també depèn de l’edat del grup amb la que
estem treballant.
Amb els més petits serà convenient fer-ho a
través del petit grup a nivell de càrrecs i tasques per una activitat concreta,
i amb el gran grup quan siguin tasques personals i específiques. Perquè hem de
tenir en compte, que amb els més petits treballarem l’autonomia i
responsabilitat a partir de coses concretes del dia a dia, com és fer-se la
motxilla, tenir cura de les seves coses... , o en càrrecs del cau (material,
escombrar, netejar taules...).
En canvi amb els més grans, ho podrem
treballar en petit grup, quan elaborem grans accions o projectes (ja que és més
fàcil organitzar-se), o en gran grup en les activitats quotidianes.
* Esperit crític: L’esperit crític, el desenvoluparan en les
reunions, assemblees, i valoracions de grup, perquè és allà on hauran de saber
escoltar, respectar les diverses opinions, i saber donar la seva de forma
educada.
Aquest treball és més fàcil en petit grup,
perquè els costarà menys expressar el seu pensament. En edats petites, les
valoracions i assemblees les farem tots junts, intentant no forçar a ningú, ni
cohibir-lo. Però amb els més grans –que en principi estaran ja avesats a parlar
davant el grup– podem intercalar petit o gran grup segons l’activitat que
estiguem duent a terme.
En tot cas, és positiu aprendre a
desenvolupar l’esperit crític tant davant d’un gran grup, com en el petit.
* Respecte i solidaritat: Aquest objectiu que ens marquem ja en el dossier
verd, és un valor que no podem definir a on el podem treballar millor. Hem de
mostrar-nos solidaris i respectuosos en qualsevol activitat, tant si implica
gran o petit grup. El que si és clar, és que les relacions seran més estretes
en el petit grup fix i per tant les amistats probablement seran més sòlides. A
la vegada però, els conflictes seran més forts o faran més mal.
Aquest és un objectiu que podem treballar a
partir de diverses accions, jocs i activitats, depèn de l’edat del grup. Però
tant podran ser grans accions que realitzarem tota la Unitat junta com
activitats més petites que requereixin dividir-nos en petits grups, fixes o
mòbils.
* Participació i dinamisme: Quan vulguem potenciar la participació i dinamisme
utilitzarem un grup o altre depèn de les característiques del grup (edat,
personalitats, necessitats específiques...) i també haurem de tenir en compte
l’activitat que vulguem realitzar.
Hem de pensar que amb el grup petit fix, es
crearà un clima de confiança ràpidament, que afavorirà la participació dels
seus membres. Però en el gran grup, la participació pot quedar més diluïda, pot
passar més desapercebuda.
El grup petit mòbil serà un entremig.
5. Paper del cap en els diferents grups
El paper del cap educador/a serà diferent
segons l’edat del grup, les característiques d’aquest, i de l’activitat que
duem a terme.
En quant al tipus de grup té poca
rellevància, però si que hi ha algun petit matís. Entre altres coses perquè
quan parlem de gran grup, no parlem de quantitat de gent , bé potser si
implícitament, però no necessàriament. Parlem només de tota la Unitat.
La quantitat de gent per Unitat variarà
segons l’Agrupament, només podem comptar amb un mínim de 6 persones perquè es
constitueixi la Unitat, i quan s’arriben a 25-30 persones s’aconsella un
desdoblament.
Gran grup
Quan el cap treballa davant de tota la
Unitat, és a dir un gran grup, segurament li serà més difícil controlar i
coordinar l’activitat que està duent a terme.
L’atenció del cap davant el grup és
generalitzada, i això fa que sigui més "impersonal". També l’atenció
per part dels nens/es és molt més dispersa, i fa que el cap hagi d’estar més
atent, sovint en tensió, a la vegada que ha d’adoptar el rol de dinamitzador.
Evidentment, el to de veu del cap davant
els nens/es serà més fort, ja que l’ambient en el gran grup comporta un brogit
de fons.
Petit grup
En aquest cas no trobarem masses
diferències del paper del cap davant el petit grup fix i mòbil.
D’entrada, el petit grup fix es coneixen
molt més a l’hora de treballar , per tant, l’activitat o tasca es desenvoluparà
probablement amb tota la tranquil·litat i deixarà que el cap es pugui moure amb
més comoditat per dins els grups, que pugui adoptar un paper més d’observador i
actuar quan realment faci falta.
Però en el petit grup mòbil, aquesta
tendència també es donarà. Perquè de fet, hem de recordar que estem treballant
amb un grup petit d’una mateixa Unitat, i que un dels objectius que treballem
al llarg del curs, des del primer any que estan al cau, és la cohesió de grup.
Així doncs, el grup ja es coneix,
segurament portaran temps o potser anys junts.
En principi doncs, el paper del cap serà
més de mediador-observador, i la seva atenció al grup
podrà ser més individualitzada.
Gran
grup
1.- Joc organitzat en una plaça o al cau.
Qualsevol joc dirigit que organitzem com:
arrencar cebes, xarxes, bomba, el pescador, cuca ronyosa..., és més adequat
fer-ho amb el gran grup.
2.- Festa de la Unitat, de tot l’Agrupament
o amb d’altres Agrupaments o entitats.
Festes que organitzem i preparem tota la
Unitat, o amb l’Agrupament al final de cada trimestre.
La preparació de la festa l’organitzarem
millor en grups reduïts, però en l’assistència i participació el dia de la
festa, hi serem tots/es junts.
3.- Actuació conjunta en la rehabilitació
d’un espai, en la neteja del cau, barri o plaça.
En un projecte o empresa en el que ens
proposem netejar el cau, reciclar les escombraries que trobem a la plaça o
carrer del cau...
4.- Assemblea o valoració.
Una assemblea per decidir una proposta o
per valorar una activitat, projecte, empresa és interessant que ho fem tots/es
junts; per ordre i respectant el torn de paraula.
Les valoracions de les activitats dependrà
de l’edat dels nens/es i d’allò que ens haguem proposat assolir.
Petit
grup fix
1.- Organització dels càrrecs.
Normalment hi ha unes tasques a fer al cau
com: escombrar, regar les plantes, recollir el material, netejar taules...
Totes aquestes es poden organitzar per realitzar en grups durant un mes o un
trimestre depenent dels dies i les activitats del cau.
2.- Preparació i representació d’una obra o
cançó.
Activitat que podem portar a terme al final
d’un campament (com a cloenda), com a fi d’una trobada o intercanvi...
A partir d’una cançó popular en podem fer
una adaptació, modificar-la, canviar la lletra... i fer-ne una coreografia o
representació.
Buscar un conte o història que pot ser
popular o inventada i representar-la.
3.- Realització d’un raid de dos dies en un
campament.
Excursió en la que han de sobreviure sols
durant dos dies i una nit amb un mínim de menjar i beure.
Però també pot ser la preparació i
organització de sortides de matí, a la muntanya o a la ciutat.
En Unitats d’edats més grans (Raiers,
Pioners i Clan) poden organitzar sortides de dissabte al matí. Es tracta de
buscar llocs d’interès, ja sigui a nivell cultural, social o sortides a la
natura, i que en preparin una ruta, tenint en compte els diferents factors que
hi poden intervenir (transport metropolità, esmorzar, entrades...), per fer un
cop al mes.
Petit
grup mòbil
1.- Xerrada i debat sobre una pel·lícula.
A partir d’una pel·lícula que tracti
qualsevol tema que els pugui ser interessant: pena de mort, homosexualitat,
drogues i alcohol, rols en la societat... fer-ne una reflexió en grups, posicionar-se i fer una posta en comú i unes conclusions
finals.
Aquesta activitat però tant es pot fer en
grups petits, com fer dos grups donant-los nosaltres un posicionament a cada un
dels grups i a partir d’aquí fer-ne un debat (no és necessari que els nois/es
creguin fermament amb aquell posicionament, però si que és bo que puguin veure
altres criteris, raons i arguments, és a dir, l’altre cara de la moneda.
2.- Taller d’una activitat concreta d’una
tarda.
Des d’una activitat plàstica, a un taller
d’animals o de cuina. Lligat però, amb el centre d’interès o tasca que
s’estigui treballant.
3.- Joc de pistes.
Activitat que tant la pot organitzar el/la
cap, com els mateixos nois/es en Unitats més grans.
Qualsevol joc de pistes o de rol és bo que
es puguin organitzar amb els seus amics, diferents dels grups fixos. Cal
recordar que els grups fixos els hem construït tenint en compte la voluntat
dels nens/es, però també a partir del criteri del cap, que sovint no coincideix
amb la voluntat del nen/a o noi/a. És important doncs, que el joc el puguin
compartir amb els amics que ells/es escollissin, tot mirant que siguin
equilibrats.
