|
||||||
TARDA DE JOCS (per a nens de 6 a 8
anys)
A continuació descriuré tot un
grapat de jocs. Tots ells els podem considerar com a JOCS COMODÍ, d’utilitat per omplir estones mortes durant els
campaments, o per fer durant un cau en què no tingueu res preparat. En cap d’ells
no ens farà falta material (excepte en un). Podeu triar els jocs que més els
vinguin de gust als nens.
AGAFAR PARELLES (joc d’empaitar): es formen
parelles que intenten agafar-se les unes a les altres. Si se n’atrapa una es
canvien entre si els membres de la parella.
EL FERIT (joc d’empaitar): és com el
tradicional "tocar i parar", però la persona atrapada haurà de
perseguir els altres amb una mà posada sobre la part del cos en la que ha estat
tocada.
COW-BOYS I CAVALLS (joc
d’empaitar): es marquen uns límits d’espai de joc. Dins d’ells els nens es
col·loquen per parelles un rere l’altre formant cercles concèntrics. Els de
fora són els cavalls i els de dins els cow-boys. A una xiulada cada cercle dóna
tombs en sentit contrari; en aturar-se tothom es fixa en qui és la seva
parella. A una nova xiulada tothom torna a c0órrer en cercle com abans, i en
acabar cada cow-boy ha d’anar a cercar el seu cavall i dur-lo a la quadra
establerta prèviament. Els cavalls s’han d’escapar pel camp establert, però no
es poden defendre. El cow-boy que ja ha atrapat el seu cavall pot ajudar a
atrapar-ne d’altres.
PESSIGA-PESSIGA (joc d’empaitar): el cap diu
el nom d’un nen i aquest ha de perseguir els altres tot fent-los pessigolles.
Es canvia de nen tot sovint.
L’ELEFANT (joc d’empaitar): és com el
tradicional "tocar i parar", però la persona atrapada haurà de
perseguir els altres amb els braços disposats en imitació de la trompa d’un
elefant. (S’estiren els dos braços un creuat sobre l’altre, i el de sota es doblega
fins tocar-se el nas).
ELS BOLETS (joc d’empaitar): un nen para.
Quan toca els altres, aquests resten quiets i ajupits esperant que algú salti
per sobre seu per salvar-se.
LES GRANOTES (joc d’empaitar): es delimita
l’espai de joc. El nen que para ha de desplaçar-se ajupit i saltant com una
granota. Quan toca algú, aquest també es transforma en granota i també pot
atrapar. El joc acaba quan tots els nens han estat transformats en granotes.
A PEU COIX (joc d’empaitar): és com el
tradicional "tocar i parar", però tothom es desplaça saltant a peu
coix.
LA RATA I EL GAT (joc
de passar objectes): es fa una rotllana. A un nen se li dóna una pilota gran
que farà de gat. A un altre nen cinc posicions més a la dreta se li dóna la
pilota petita que farà de rata. A un crit, el gat (la pilota gran) passant de
mà en mà ha d’intentar agafar la rata (la pilota petita) que també anirà
circulant.
MATERIAL: una pilota
gran i una pilota petita (o si no teniu pilotes, ho podeu fer amb pedres,
sabates o qualsevol altre objecte)
LA SABATETA DE LA NIN-NIN (joc
d’empaitar): es fa una rotllana amb els nens asseguts a terra. Un nen duu una
sabata a la mà i va donant voltes per fora del cercle cantant la següent
tonada:
"La sabateta de la Nin-Nin, jo l’amago, jo l’amago. La sabateta de la
Nin-Nin, jo l’amago, jo la tinc".
S’estableix una cantarella
entre el nen i el grup. Comença el grup i continua el nen:
-
mare tinc set (grup)
-
veu aigua (nen)
-
hi ha una mosca
-
veu vi
-
hi ha un mosquit
-
veu vi bo
-
ai, que és bo! Mare, quan vindran els reis?
-
a les... (i diu un número del 1 al 12)
En aquest moment tots els nens
del grup es tapen els ulls i comencen a contar en veu alta fins el número que
s’ha dit. Mentrestant el nen que duu la sabata la deixa darrera d’algú. En
acabar de comptar tots els nens miren a veure si tenen la sabata darrera. Qui
la té s’aixeca i empaita qui l’ha deixada, que per no ser agafat ha d’anar a
seure en el lloc de qui el persegueix.
L’ARANYA PELUDA (joc d’empaitar): dividim en
dos el terreny de joc, marcant enmig una franja d’uns dos metres d’amplada, en
la qual es col·loca un nen que serà l’aranya. La resta es posen tots en un
cantó del camp; a un senyal cridaran "aranya
peluda" i hauran de passar a l’altra banda travessant la franja.
L’aranya intentarà agafar algú, que es quedarà amb ell i així, anirà filant la
seva teranyina, que es col·loca darrera de l’aranya i serveix per fer més
difícil travessar a l’altra banda. Tothom qui l’aranya atrapi s’agafarà de les
mans amb la teranyina; els elements que la formen poden impedir amb el cos i
les cames que els altres nens passin entre ells, però no poden subjectar-los.
L’únic que pot atrapar nens tocant-los és l’aranya (la teranyina no).
DIRECTOR D’ORQUESTRA (joc
d’observació): es fa una rotllana. Un nen se’n va lluny i la resta decideix qui
serà el director d’orquestra. Aquest, mentre tots canten una cançó, ha de fer
moviments com si toqués un instrument concret, i anar canviant d’instrument de
tant en tant. Els altres l’han d’imitar intentant no mirar-lo fixament. El nen
de fora torna i ha d’endevinar qui fa de director d’orquestra.
EL DETECTIU (joc de memòria): un nen, el
detectiu, observa com van vestits els seus companys i se’n va. Tot seguit, els
que resten es canvien alguna peça de roba. En tornar el nen que és fora, ha
d’endevinar qui i què s’han canviat.
QUI ÉS L’ASSASSÍ? (joc
de memòria): un nen interpreta el paper de policia. Cada nen disposa d’un
objecte qualsevol i l’ensenya al policia. Aquest se’n va i mentrestant un dels
nens és assassinat. L’assassí deixa el seu objecte damunt del mort, el policia
torna i per l’objecte que hi ha sobre la víctima ha de saber qui és l’assassí.
MATERIAL: (objectes
personals o de l’entorn)
EL PERSONATGE (joc d’endevinar): un nen surt
del grup; d’entre els que resten se n’escull un altre que serà el personatge.
En tornar qui ha sortit, aquest, fent preguntes referides a les
característiques del personatge, a les quals només podem contestar
"sí" o "no", ha d’endevinar quin nen és el personatge.
TOT AL REVÉS (joc de seguir indicacions):
un nen anirà donant indicacions a les quals els altres han de respondre fent
tot el contrari (p.ex. s’estaran drets si els diu que seguin, parlaran si diu
que callin, etc.)
